«No podem treballar sense una mirada d’estratègia de futur»

Deu anys en acció. Ho esperava?

És trist dir-ho, però no esperàvem arribar a la desena edició fent tot un projecte artístic ambiciós de dansa. El projecte va néixer d’una beca Agita que vaig presentar quan estava acabant el conservatori professional de dansa a l’Institut del Teatre. El primer any va ser fantàstic i l’Ajuntament ens va fer l’encàrrec de desenvolupar un projecte de dansa a la ciutat: el que ha esdevingut Agitart i el festival. A vegades, dels orígens ens oblidem i al final les condicions i el context d’una administració pública que vol impulsar això, però tampoc ho pot fer sol, perquè no té els recursos humans o no pot desenvolupar-ho jurídicament, ho encarrega a una entitat sense ànim de lucre, ara cooperativa.

Creu que la gent ho ha oblidat?

Sí, sembla que sigui una empresa que ho faci i es responsabilitzi de tot. Nosaltres no som una mega estructura empresarial que ens dediquem a fer esdeveniments, sinó que fem aquest esdeveniment perquè la nostra ciutat ens ho ha demanat, com a professionals de la dansa que som.

D’aquí neix la complexitat.

Al final és una precarietat, una fragilitat i una vulnerabilitat perquè el context ho porta. I en qualsevol moment això es pot acabar, no pot tenir una continuïtat, no podem treballar sense una mirada d’estratègia de futur.

Obligats a ser cooperativa?

Sí, primer associació sense ànim de lucre, com li passa a la gran majoria del sector per poder fer els projectes i que les institucions et puguin donar recursos econòmics. Després ens hem fet cooperativa per una decisió ètica, per objectius comuns i filosofia nostra de desenvolupar projectes de dansa al territori. Ens sentim més còmodes sent una cooperativa de treball associat.