Montserrat Cufí amplia i reedita amb nova imatge el seu primer poemari

Aquesta nova edició d’«Empordà arrel de la meva vida» el presenta aquest dimarts a la biblioteca de Figueres amb Enric Bassegoda i Magda Bosc

Montserrat Cufí mostrant la segona edició del poemari. | CEDIDA PER M. CUFÍ

Montserrat Cufí mostrant la segona edició del poemari. | CEDIDA PER M. CUFÍ / CRISTINA VILÀ BARTIS. FIGUERES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El novembre del 2015, Montserrat Cufí va publicar el seu primer poemari Empordà arrel de la meva vida. L’any passat, durant l’homenatge a Joan Llavanera, Cufí es va adonar que el llibre encara generava interès. El secret, explica, és que es tracta «d’una poesia molt assequible, entranyable, lligada a la terra, amb la qual molta gent se sent identificada». Malgrat tot, ja no es podia aconseguir, perquè aquella edició s’havia esgotat. Això ha animat ara l’autora a fer-ne una segona edició revisada, ampliada i amb nova imatge sota el segell Girasol Edicions que ella mateixa va crear fa un any. Per celebrar-ho, Cufí el presenta aquest dimarts, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca de Figueres amb l’escriptor Enric Bassegoda i la rapsoda Magda Bosc.

El llibre porta per subtítol «Poemes de llibertat i de Nadal» i manté el pròleg de l’anterior edició escrit per la també poeta Carme Pagès qui descriu Cufi com «una persona que aboca candor als mots i que juga amb rimes assonants i figures comparatives, anàfores i anacoluts». El poemari inclou material inèdit, concretament, un poema dedicat al poble de Lladó, on Cufí va viure un temps i pel qual, diu, sent «devoció», i un altre a Fermin Lee, del restaurant Shang Hai. A més, el volum suma ara dues biografies de l’escriptora –una de genèrica i una altra de poètica– i, seguint la filosofia de l’editorial, porta el segell Forest Stewardship Council (FSC), que avala la tala controlada, i utilitza lletra circular que garanteix una lectura fàcil per a tots els col·lectius.

Empordà arrel de la meva vida està dedicat al besavi de Montserrat Cufí, Josep Salip Sardà (1899-1959), «un home avançat al seu temps» que fou mestre renovador de l’Empordà i qui instaurà, per primer cop, les colònies a Catalunya. També l’ha volgut dedicar a una família de pastors -en Xicu, la Sole i en Josep– que viuen a Cabanelles, a tocar Lladó. A més, l’autora explica que el llibre també està vinculat a la seva empresa de llana tot rememorant com, «a mesura que filava m’anaven sortint els poemes» anotant-los en una llibreta de la qual no se separava. «És un poemari lligat a la nostra terra, al nostre paisatge, a les nostres arrels, per filar prim i teixir vincles amb llana tendra, tova, que deixi una petja permanent en el nostre cor i la nostra ànima».

El llibre es divideix en dues parts: «Poemes de llibertat» i «Poemes de Nadal». Aquesta darrera enllaça amb els seus inicis com a poeta. Montserrat Cufí explica que un Nadal, davant el consumisme desenfrenat i sense sentit, va decidir que, a partir d’aleshores, no tornaria a fer cap més regal per aquelles dates, que només oferiria poesia, un gènere del qual era totalment neòfita, on resumiria «la meva experiència vital de tot l’any». Així va néixer «El millor regal de Nadal». La nova edició d’Empordà arrel de la meva vida disposa de versió ebook que es pot aconseguir a través del web de Girasol Edicions on també es troben altres reculls poètics de l’autora: Pensaments blaus i, properament, Miscel·lànima per a tu.