Costa Brava, el dolç refugi dels artistes

Abans que la Costa Brava fos coneguda així, molts eren els artistes que s’hi atansaven atrets per «la naturalesa, l’entorn lliure, la llum, el paisatge directe» que els oferia aquest racó de món. El pioner va ser el pintor Lluís Rigalt que l’any 1876 creuava Catalunya amb aquesta voluntat d’identificació amb la natura. Ara l’exposició Costa Brava. La descoberta del paradís. 1870-1936, la primera d’una trilogia inaugurada al Museu d’Art de Girona, comissariada per la historiadora de l’art figuerenca Mariona Seguranyes, explora en profunditat com sorgeix aquest concepte «ideològic» impulsat per l’entorn de la Lliga Regionalista, què aportaren els artistes en la construcció de la seva imatge i com el concepte també es va fer seu l’univers dels avantguardistes, «tot i estar als antípodes».

«Costa Brava, costa bella d’aqueix meu recó estimat; costa sempre nova y vella –joventut d’eternitat!». Amb aquesta frase de l’escriptora escalenca Víctor Català, apareguda al primer número de Costa Brava, el 5 d’agost de 1919, es convida el visitant a endinsar-se en l’exposició que reuneix una seixantena de quadres i documents de prop de cinquanta artistes que, des de 1870 i fins a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, van posar aquest paisatge en el centre de la seva obra i van aixoplugar-se en els seus racons salvatges i verges. «És un espai natural, absolutament idíl·lic per treballar, inspirar-se i cada un hi troba el que cerca: Gimeno una visió panteista, una idea de Déu i del més enllà; Joaquim Mir, la llum justa i la intensitat de colors. Els artistes van creant la seva imatge de Costa Brava, i, sobretot els intel·lectuals que veuen aquestes obres i les identifiquen com Costa Brava».

«Costa Brava és un concepte que sorgeix en pecat», confirma convençuda Seguranyes després de la investigació que ha dut a terme i que es condensarà en un catàleg que es presenta l’1 de juliol a la Casa de Cultura de Tossa de Mar i el 28 de juliol a l’Amistat de Cadaqués, dos focus d’atracció d’artistes. Des de principis de segle, hi havia hagut intents, per part d’escriptors i artistes, de posar nom a la costa nord-catalana, costa de Coral o Costa Serena, però va triomfar la Costa Brava del periodista Ferran Agulló. Era l’any 1908. Al mateix temps que naixia el topònim també es parlava «que aquesta Costa Brava necessitava hotels i carreteres, parlaven de turisme, de comunicacions, que la gent de Cadaqués i el Port de la Selva havien de pensar a fer hotels, fondes». «La gent dels pobles es moria de gana, tot estava centralitzat a Barcelona; es creu que els pobles necessiten comunicar-se i expandir-se i aprofiten aquest paratge natural».

Aquesta exposició, dividida en sis àmbits, és un viatge sensacional des de la descoberta del paradís fins a la plena consciència que tota aquella bellesa és fràgil i es pot perdre. A la primera part, dedicada als artistes que van passejar-se per la Costa Brava abans que aquesta rebés aquest nom, destaquen els dibuixants Lluís Rigalt o Hedwige Alphonse Delamare i els paisatgistes Modest Urgell, Baldomer Galofre, Joan Roig, Fèlix Mestres o Francesc Miralles. Entre les peces, un paisatge de Martí Alsina d’atmosfera corprenedora sobre cap de Creus. «Sempre s’havia dit que Alsina hi havia anat per ajudar el seu amic Narcís Monturiol que hi estava exiliat per fer-li classes de pintura i és el primer cop que identifiquen una obra seva com cap de Creus. S’hi veu el rec de la Calç amb els primers llums de l’alba», detalla Seguranyes.

El Museu de l'Empordà de Figueres inaugura dues exposicions per Fires

També s’exhibeix documentació de gran vàlua com unes fotografies de Josep Esquirol d’una excursió amb el vaixell Balear, el 1909, amb Puig i Cadafalch fent de guia per Empúries. No és banal, ja que l’Esculapi esdevindrà un dels símbols de la Costa Brava. També destaca una carta entre Bonaventura Sabater i Eugeni d’Ors datada el 1914 i escrita des de la finca el Paradís, a Fornells, on es va fer el famós brindis de bateig de la Costa Brava i des d’on projectaren la seva imatge idíl·lica ancorada en les arrels gregues i clàssiques. D’Ors l’anomena aixopluc i dolç refugi. I és que no cal obviar, com remarca la comissària, que el concepte neix paral·lel al Noucentisme. «Els pintors, quan arriben a la Costa Brava, pinten i prou, però és la mirada dels altres que identifiquen allò que pinten com Costa Brava».

Per resseguir el camí dels artistes es presenta un mapa molt il·lustratiu i una cronologia indispensable que arrenca el 1899 quan Antònia Gironès, mare de la nissaga Pichot, es construeix una casa a Sa Conca, a Cadaqués, futur espai creatiu dels germans Pichot. En Ramon, també és present dins l’àmbit dels constructors d’identitat, així mateix que Joan Llimona, Joan Colom i Joan Llaveries, «el pioner, el gran pintor de la Costa Brava». La connexió amb els artistes de l’avantguarda també hi és present. Una fotografia inèdita al voltant del Mas Juny ubica Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Gala i Dorothy Webster, entre altres, i evidencia com la Costa Brava, als anys trenta, «acabarà sent un punt de confluència molt important de la intel·lectualitat i la societat europea». «Dalí explica que aquí es van viure les grans obres abans de l’esclat, que seria la guerra civil», conclou Seguranyes.