El Museu de l'Empordà de Figueres inaugura dues exposicions per Fires

El Museu de l'Empordà de Figueres inaugura aquest dissabte dues exposicions: Quan Cadaqués era una festa i El Quixot de Figueres. Dels molins de vent a la discoteca. Les dues mostres s'obren al públic amb motiu de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres al Museu de l'Empordà i a la Sala d'Exposicions l'Escorxador, respectivament. 

Quan Cadaqués era una festa forma part d'una exposició més gran, Costa Brava. La descoberta del paradís (1870-1936), un projecte impulsat pel Museu d'Art de Girona i el Museu de l'Empordà de Figueres, la primera d'una trilogia d'exposicions dedicades al descobriment, la destrucció i la recuperació de la Costa Brava a través de l'art. La mostra que s'inaugura al museu figuerenc, comissariada per la historiadora de l'art figuerenca Mariona Seguranyes, pretén ampliar i aprofundir en l'estudi de la difusió d’un dels nuclis geogràfics on van confluir artistes molt diversos i on es va desenvolupar una intensa activitat artística a inicis del segle XX: Cadaqués. A més, se centra en la nissaga de la família Pichot i en l'artista Eliseu Meifrén, fill adoptiu del poble, com a motors del desenvolupament d'aquest nucli artístic de la Costa Brava.

D'altra banda, a la Sala d'Exposicions l'Escorxador s’inaugura El Quixot de Figueres. Dels molins de vent a la discoteca, comissariada pel Grup d'Enriquiment d'Alumnes de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, tutoritzat pels professors Joan Manuel Soldevilla i Àngela Castaño. L'exposició està dividida en tres àmbits: el primer dedicat a la història de la sala de festes, activa durant més de quaranta anys; el segon exposa la relació de la capital empordanesa amb l'obra de Miguel de Cervantes; i el tercer se centra en Joan Jové Planella (1920-1979), un pintor i decorador molt reconegut a la comarca que es va encarregar de la decoració de la sala de festes aportant una nova iconografia a les aventures del personatge creat per Miguel de Cervantes. La mostra vol reivindicar un patrimoni singular i connectar amb la memòria emocional de la ciutat i, per a dur a terme aquest projecte, s'ha combinat un doble discurs: un de caire artístic i un altre de caire més immersiu i emocional.