ENTREVISTA | Bily de Figueras Cantaor i compositor

«Un neix amb una veu bonica però cal treballar-la»

Nascut l'any 1987 a Figueres, al barri de Sant Joan, actualment està establert amb la família a València, un lloc estratègic des d'on projecta la seva carrera, principalment, per l'Estat Espanyol i el sud de França. Té diferents àlbums editats i, fins i tot, Alejandro Sanz ha qualificat la seva veu com a «privilegiada».

Bily de Figueras durant la gravació d’un videoclip.

Bily de Figueras durant la gravació d’un videoclip. / Instagram Oficialbily

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Bily de Figueras és el nom artístic amb el qual s’ha donat a conèixer el figuerenc Antonio Díaz Gabarre. La música és el seu món des de fa més de dues dècades, un do que li ha permès «sobreviure amb allò que més li agrada fer, cantar».

Quan neix la relació amb el món de la música? A la seva família hi havia altres músics o cantaores?

Doncs sí, el meu pare, el meu avi, també cosins i amics del barri. Perquè el barri de Sant Joan, gràcies a Déu, és un barri molt petit, però n’han sortit artistes bons.

El pare i l’avi eren cantants o músics?

Les dues coses. De dia tenien un ofici, la seva feina, i, després, la música.

On actuaven?

Es guanyaven la vida actuant per la costa i en algunes festes.

Vostè, a quina edat va començar a cantar i actuar amb ells?

Vaig començar amb el meu pare amb dotze o tretze anys, els estius i a poc a poc. També amb concursos de cant flamenc o col·laboracions.

«El barri de Sant Joan és molt petit, però n’han sortit artistes bons»

Aviat es va adonar que era això el que li agradava, el que volia fer?

És clar, per allò que sempre m’he preparat ha estat per a la música. És l’únic que m’agrada, el que em fa sentir bé.

El pare i l’avi van ser els primers referents? Com es va formar?

Doncs, si et dic la veritat, no ho sé. A mi m’agradava la música des de ben petit, des que tinc ús de raó. A poc a poc, vas coneixent gent. Vaig començar amb el Tío Parrita i després anant cap aquí i cap allà.

Recorda la seva primera actuació amb públic?

No, que va. Fa molt temps, quan era petit, però jo diria que va ser a Castelló de la Plana amb 14 o 15 anys i després ja vaig venir a València. I des d’aquí a França, a Sevilla.

Ha actuat a Figueres?

No, mai. Bé, diuen que ningú és profeta en el seu poble.

Vostè fa flamenc clàssic fusionant-lo amb ritmes llatins.

Sí, intento fusionar. El flamenc clàssic prové dels meus orígens i he estudiat. És un estil que m’agrada.

Les lletres de les cançons les escriu vostè també?

La majoria no, les escriuen amics meus per a mi, tot i que algunes sí que són meves. Altres les escolto per allà, m’agraden, les canvio...

«No he actuat mai a Figueres. Ningú és profeta en el seu poble»

Les seves cançons parlen molt d’emocions, narren històries.

Algunes sí que són històries properes, altres són pura invenció.

Ha col·laborat amb altres artistes.

Sí, però poc. La veritat és que no sé com la gent em coneix. He gravat per YouTube i el boca-orella. Fa vint-i-cinc anys que estic vivint del món de la música, i dic vivint perquè jo no tinc ofici, el meu ofici és la música. Si no canto, els meus fills no mengen.

Un dels darrers videoclips compartits és Madre, que evoca les arrels del poble gitano.

Són vivències, les que ens explicaven els nostres avis. El vam rodar davant de casa meva, en un camp que hi ha. Visc en un barri de gitanos on encara hi ha cavalls. La forma de viure aquí és encara com es veu en el vídeo.

Li recorda la seva infantesa a Figueres?

No, gràcies a Déu.

El barri de Sant Joan ha donat molts artistes, però Figueres quasi ni els coneix. Vostè hi manté algun contacte?

És cert que hi ha molts músics, però jo fa temps que no baixo, per desgràcia, no. Això que tinc tota la meva família. Ara estic com treballant a l’estranger (riu).

Amb qui ha treballat és amb el seu fill, Josete del Bily.

Sí, ha fet un parell de coses, però no vull forçar-lo, tot i que li agrada. Ara el deixo fins que no ho demani.

La veu és un do.

Un neix amb una veu bonica, però l’has de treballar. Si no ho fas, no obtens fruits.