Peralada, entre l’encís de Purcell i l’esplendor de Verdi

Si el món de la clàssica i la lírica ja va començar-se a entreveure’s el cap de setmana passat al Festival de Peralada amb una vetllada de somni de la mà de Purcell i la seva semiòpera barroca The Fairy Queen, aquesta setmana és l’esclat definitiu que conclourà el 5 d’agost amb el recital d’Ermonela Jaho a l’església del Carme. Un dels plats forts d’aquests dies, però, és, sens dubte, la posada en escena divendres, austera i minimalista, d’Hadrian, de Rufus Wainwright. Estrenada el 2018, a Peralada arriba en un format transformat, despullada de decorats i de molts intèrprets per donar pas, es diu, a una radicalització i a una expressió emocional visual de l’òpera.

L’altra proposta clàssica que genera expectació és la interpretació, dissabte, en versió concert del Nabucco de Verdi que es va representar fa poc al Teatro Real de Madrid. A Peralada, actuen el Cor i l’Orquestra del Teatro Real sota la solvent batuta de Nicola Luisotti. Per a l’ocasió s’escoltaran les veus de George Petean, en el paper de Nabucco; Anna Pirozzi, en el d’Abigaille, i Dmitry Belosselskiy, en el de Zaccaria.

Abans d’aquests dos muntatges, però, dimecres, el Claustre del Carme acull la primera interpretació conjunta de les tres obres inspirades en el barroc de Raquel García-Tomàs. Guanyadora del premi Nacional de Música 2020, García-Tomàs està considerada com una de les millors creadores del moment. A Peralada, presenta un programa que permetrà al públic viatjar per l’obra de Bach i Monteverdi tot dialogant amb les seves pròpies composicions.

Per tancar la nit, està prevista l’estrena de la revisió de Suite of Myself, que el Festival ha encarregat a la compositora. En aquesta ocasió, es vol redescobrir-la en format de cambra recreant un to més íntim i ple de matisos. Suite of Myself s’ha estrenat fa poc a l’Auditori de Barcelona amb gran èxit, tant de la crítica com del públic.