Coipús a l'Empordà: la ciència ciutadana revoluciona la detecció d'espècies invasores

Detectar l'aparició d'una espècie invasora no sempre és fàcil. En la majoria de casos, aquestes espècies exòtiques irrompen en territori forà de forma gairebé accidental, s'expandeixen sigil·losament i, sovint, tan sols es detecten quan ja s'han convertit en una veritable plaga. La comunitat científica fa anys que intenta redoblar els seus esforços per detectar de manera precoç la irrupció d'animals i plantes exòtiques amb potencial invasor a Espanya, però no sempre és possible desplegar milers d'experts sobre el terreny per a monitorar en temps real l'estat dels ecosistemes. Una alternativa que està irrompent amb cada vegada més força, i que promet revolucionar l'estudi d'espècies invasores, és la ciència ciutadana. Les iniciatives que conjuminen els ulls de milions de persones i el coneixement dels experts guanyen cada vegada més força a Espanya i, a poc a poc, estan aconseguint troballes insospitades.

Erradicaran prop d’un miler de palmeres invasores als Aiguamolls de l'Empordà

En aquests moments existeixen desenes i desenes d'iniciatives de ciència ciutadana per a monitorar la flora i fauna que habita a Espanya. En tots els casos, la dinàmica és la mateixa. Els ciutadans aprofiten els seus passejos i excursions per a fotografiar els animals i plantes que es troben pel camí. Després, pugen les imatges a les plataformes corresponents i afegeixen tota la informació possible sobre, per exemple, la localització dels exemplars, la data de la trobada i algunes observacions sobre el seu eventual impacte en l'ecosistema. A partir d'aquí, cada projecte compta amb un equip d'experts que es dedica a analitzar la informació recopilada, identificar les espècies i detectar l'aparició d'espècies invasores. 

Un exemple molt il·lustratiu és el cas de les plantes derivades de les llavors de xia (Sàlvia hispànica). La majoria de reports sobre l'existència d'aquesta planta tropical a Espanya provenen d'informació proporcionada per ciutadans, naturalistes amateurs i científics de tota mena. Gràcies a aquest factor, per exemple, sabem que en els últims cinc anys aquesta espècie ha brollat en almenys una quinzena de llocs de tota la Península. També ha permès confirmar que la majoria de les plantes estan creixent a la vora dels rius on desemboquen els desguassos de les grans ciutats, alguna cosa que probablement confirma la hipòtesi que el focus del problema podria estar en les llavors que es consumeixen a les llars, viatgen per la xarxa del clavegueram i acaben en ecosistemes naturals com les riberes.

L'Alt Empordà és la comarca catalana més afectada per les espècies invasores

Coipús a l'Empordà

La plataforma de ciència ciutadana per a l'estudi de la naturalesa, coneguda com a 'iNaturalist', suma més de 180 milions d'observacions d'animals, plantes i insectes a tot el món i gairebé 480.000 espècies identificades per part de tres milions de ciutadans inscrits a la iniciativa i 364.000 experts dedicats a l'anàlisi de les dades recopilades. A Espanya s'han aconseguit recopilar un total de 3.234.932 observacions de 31.295 espècies diferents. En aquests moments, es calcula que la comunitat espanyola adherida a aquesta plataforma frega els 60.000 usuaris amateurs i més de 23.500 experts enfocats a l'anàlisi de la informació recopilada. Aquesta miríada de dades permet un estudi sense precedents sobre la irrupció i expansió d'espècies invasores en diferents punts del territori.

Gràcies a aquesta plataforma podem saber que, per exemple, existeix població cada vegada més gran i estesa de coipú (Myocastor coypus) als voltants de Girona i que, de fet, es van detectar uns a l'Escala, uns altres encara a la frontera amb França, prop de la Jonquera i també a Palamós. Els naturalistes amateurs també informen de la presència d'oques egípcies (Alopochen aegyptiaca) per la zona de la Costa Brava i Girona.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ