La globalització, el transport de mercaderies i l’augment de les temperatures han incrementat sensiblement la presència i pervivència d’espècies exòtiques al país els darrers anys. Dels 1755 tàxons exòtics detectats a Catalunya avui dia, 203 tenen un caràcter invasor, és a dir, que s’han adaptat al nou medi i provoquen danys. Això és un 12%, una xifra que entra dins la normalitat estimada entre un 10 i un 15%. A l’Alt Empordà, apareixen 527 espècies de les quals 137 són invasores. Així, el tant per cent es dispara perillosament fins al 26%. Segons albiren les dades del projecte Exocat, desenvolupat per encàrrec del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’Alt Empordà encapçala la llista de territoris de màxima problemàtica on també hi ha tota la franja litoral, el delta de l’Ebre, el Llobregat i, molt especialment, totes les comarques gironines.

Les espècies exòtiques, tant animals, plantes com altres organismes, arriben a casa nostra de la mà de l’home, de forma directa o indirecta. D’aquestes, però, només una part s’adapta al medi –són les que anomenem invasores– i tenen un impacte profund que repercuteix, principalment, en la pèrdua de biodiversitat i l’alteració del medi. «Aquesta és la segona causa més important d’extinció d’espècies al món i a les illes, la primera», reconeix el tècnic del servei de fauna i flora de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Siscu Mañas.

El tècnic, que evita criminalitzar aquestes espècies, assegura, però, que la seva presència també té un impacte econòmic, ja que obliga a invertir per eliminar-les o limitar-ne l’expansió. Mañas posa com a exemple l’Ailant o arbre pudent arribat de la Xina amb finalitats ornamentals i per fixar terrenys que no només altera el funcionament de l’ecosistema forestal, sinó que desplaça la vegetació natural preexistent. A més, posseeix toxines en fulles i escorça i desprèn una olor fètida. També l’agressiva vespa velutina o asiàtica que «fa perdre producció de mel» o les cotorres argentines que desplacen la merla i la garsa i depreda ous i polls d’altres ocells així com la producció de nectarina.

Perill per a la salut pública

L’afectació també pot ser social i sobre la salut pública, comenta Mañas, evocant el cas del mosquit tigre. «Abans, anaves a l’Amèrica del Sud o algun altre lloc de vacances i venies infectat, no podies transmetre la malaltia a una altra persona. Ara sí», comenta el tècnic preocupat. Més encara quan parla de la Pampa del Caucas, una planta extremadament perillosa que va introduir un hoteler de Font Romeu des de França i ara s’ha estès per la ribera del Segre. L’alerta sobre aquesta planta és que conté una substància tòxica fotosensible que provoca cremades, nafres i inflamacions si es té contacte directe.

Actuació a la riera de Molinàs de Colera per controlar el Matacaballs ('Solanum Sisymbriifolium') Servei de flora i fauna de la Generalitat de Catalunya

Siscu Mañas reconeix la sensibilitat que té el territori amb la problemàtica a través dels consorcis, la Diputació, ajuntaments o parcs naturals. Dins aquesta línia, a la comarca es fan actuacions regulars. El 2020 es van invertir 350.000 euros. Entre les més recents destaca la que s’ha dut a terme aquest any a la riera de Molinàs de Colera per controlar la Solanum Sisymbriifolium, més coneguda com a Matacaballs, perquè és considerada nociva per al bestiar. Al cap de Creus s’ha controlat l’Opuntia Aurantiaca, també procedent de l’Amèrica del Sud, que pot provocar un perill per a la salut humana i danys físics per a la fauna, ja que punxa molt.

Entre els rèptils, a la comarca trobem la tortuga de Florida que ha desplaçat les dues autòctones (la de rierol i d’estany) i dins els mamífers, Mañàs recorda la presència del coipú, molt perjudicial per als conreus, i del visó americà. Sorprèn també que a l’Alt Empordà s’hagin detectat dues de les tres espècies invasores de crancs: el vermell o americà i el ratllat o dels canals, aquest darrer l’únic lloc on s’ha establert a la península. Aquests crancs han desplaçat l’autòcton fins a les capçaleres més altes dels rius on els altres no arriben. Mañas adverteix que no es poden agafar –hi ha gent que ho fa– perquè són portadors d’una malaltia que mata l’autòcton. «Si la gent els agafa, els posa en una galleda, els porta a l’altra punta de l’Empordà i els llança a la bassa del poble..., això ja ha passat».

Com anècdota, el tècnic recorda el juliol del 2020 com els agents rurals van anar de bòlit per trobar un exemplar d’os rentador a Maçanet de Cabrenys. «Algú potser havia vist Pocahontas, se’n va comprar un i després el va deixar anar allà sense ser conscient de la greu problemàtica que implicava», conclou.