«Els pares desconeixen la violència sexual de molts continguts digitals»

Experta en educació sexual, Marina Marroquí és autora de Eso no es Amor: 30 retos para trabajar la igualdad i Eso no es Sexo: Otra Educación sexual es urgente. Divendres passat 26 d'abril va oferir un taller a més de 400 alumnes del Centre Escolar Empordà de Roses i una xerrada oberta a tothom, fent el ple, al Teatre municipal de Roses. Segons un estudi recent, el 13% de les noies pateixen conductes de control per part de les seves parelles. «Hem vist com les violacions en grup s’han multiplicat per cinc en una dècada. Allà on miris, tot està sexualitzat, des de la primera pel·lícula infantil que els nens veuen. No obstant això, ningú els explica res» explica l’educadora social influent.

Com són els seus tallers?

Faig un recorregut crític sobre quina societat ens educa, els pregunto a quins videojocs juguen, quines pel·lícules veuen, i els faig veure com absolutament tot el que consumeixen està sexualitzat, però ningú els parla de sexe. Després hem entrat en quina pornografia consumeixen, com els arriba i els he intentat explicar que el porno és gratis perquè paguen un preu molt car, i de totes les conseqüències que té construir la sexualitat i el teu concepte com a persona a partir de la pornografia: com influeix en el desenvolupament de l’empatia, com es construeix el desig, necessitant violència, com normalitza la violència sexual en les relacions, i després hem acabat explicant com és el sexe de veritat: és divertit i produeix plaer, ha de ser lliure, la part afectiva i sexual no pot estar separada, ni que sigui una nit, necessites les mirades, els somriures, els petons.

La connexió que estableix és bàsica perquè s’obrin en canal.

Entro com un elefant en una terrisseria parlant en el seu idioma, des de la seva realitat i des de l’humor. Al final ha tingut un impacte molt fort, són dues hores i mitja de taller i després encara continuo rebent i escrivint-me missatges per Instagram sobre què els ha semblat i què els ha agradat.

Les pantalles han facilitat l’entrada de la pornografia a una edat precoç.

Tant l’informe de Save de Children com la Universitat d’Illes Balears sobre la influència corroboren el que jo veig a cada taller: comencen a tenir el seu primer contacte amb la pornografia als 8 anys i el consumeixen de forma habitual ja als 12. Aquest matí igual, alumnes de 3r d’ESO i de batxillerat em deien que havien començat als 9, 10 anys, un altre que als set anys ja enviava contingut als companys. L’humor el que ens permet és crear una relació molt xula i això fa que expliquin coses que normalment els adults no coneixem. La xerrada és una oportunitat molt important per observar: les noies que s’han posat a plorar, qui s’ha posat nerviós, hi havia un noi que s’ha quedat sense ungles. L’altre dia vaig estar a Barcelona i, en un taller, un parell de joves es van arribar a marejar. L’impacte que té en els nois és qüestionar-se si la violència que exerceixen és de veritat seva i estan tenint el sexe que volen tenir o el que el porno els diu que tinguin. Genera un impacte molt gran, però és necessari i urgent que es faci aquest treball de prevenció precoç.

Amb més urgència del que s’està fent?

Arribem tard. Estem parlant de pornografia, però els adults no tenen ni idea del que veuen. No podem categoritzar pornografia que un nen de 9 anys rebi vídeos de com violen bebès o esquarteren dones i això són els continguts que veuen i que m’expliquen que veuen en cada taller.

És una barbaritat, ho consumeixen per igual nois i noies?

No, sobretot els nois, les noies s’espantaven, mai els arriba aquest contingut. Ells ho consumeixen, primer com a socialitzador: sé que el sexe està prohibit i, si ho ensenyo, soc el rei del pati aquell dia; i, després, com a sexualitzador. Les noies ho veuen més com a escola per aprendre de què parlen els nois o quin sexe s’espera d’elles. Als dotze o tretze anys, comencen a consumir-lo.

A aquestes edats, els pares no aborden el sexe encara amb ells i no saben realment el que consumeixen. Com se soluciona?

L’adolescència és hermètica, costa molt connectar amb ells, costa molt que s’obrin. Una de les coses maques d’aquest taller és que al final, en clau d’humor, ells s’obliden que hi ha el professorat, que està tothom i expliquen això perquè els adults ho coneguem i puguem preparar-los i acompanyar-los en aquesta selva. A la tarda, he fet el mateix monòleg al teatre, però adreçat a les famílies, cosa que va molt bé per iniciar converses que són difícils o guanyar eines per abordar aquest tema amb els adolescents. Hi ha una bretxa generacional molt gran, no ho coneixen, no ho saben. Som la primera generació que ha de parlar d’aquest tema i sempre és molt complicat, parlar de sexe de forma habitual i natural a partir del plaer i la diversió i no des de la perspectiva tradicional, quan et deien: «Té un preservatiu perquè no agafis una malaltia i poca cosa més». Necessiten escurçar la bretxa generacional amb ells.

Va participar recentment al programa Sense ficció de TV3 en el documental «Generació porno».

A «Generació porno», el que es veu són fragments del monòleg: Eso no es amor. És el meu taller per prevenir la violència de gènere i Eso no es sexo és el meu taller per prevenir i identificar les violències sexuals. Les famílies i la societat en general van poder veure el que jo veig cada dia a l’aula.

Quan va iniciar aquesta tasca de divulgació?

Ara farà deu anys que treballo. Fins avui, han passat més de 200.000 adolescents pels meus tallers de tot el territori peninsular i insular. El primer monòleg era Eso no es amor, però ja fa uns cinc anys que em vaig començar a adonar que es parlava d’una violència sexual més extrema, i desquadrava l’edat dels joves que en parlaven. Els primers anys era «el meu xicot es gelós», ara era «he hagut d’anar a l’hospital perquè el meu xicot m’ha esquinçat, li ha estat indiferent i se n’ha anat». Vaig començar a veure cada cop més abusos sexuals entre menors: «El meu cosí va aprofitar les campanades per...» i em preguntava: això d’on surt? Jo estic cada dia amb una mitjana de 500 adolescents. El canvi era molt ràpid i és llavors quan vaig escriure el llibre Eso no es sexo i a desenvolupar el meu monòleg sobre aquesta problemàtica.

L’abús infantil

L’impacte del taller canvia la seva forma de fer?

Sí, després es posen a plorar, s’abracen i donen les gràcies perquè s’han preguntat moltes coses. Per exemple, a l’inici, el que és el macho alfa del grup entra amb els braços enrere perquè no vol participar, i després veus el silenci que es fa, com estan molt incorporats a la butaca i és molt visual el canvi. Ells necessiten escoltar, necessiten algú que els parli en el seu idioma i els entengui i, quan aconsegueixen això, el que surt d’allà és molt bèstia i molt potent. Necessitem saber-ho per poder protegir-los i ajudar-los.

Sobre la violència de gènere entre joves, no es percep la millora esperada.

No, al revés, hi ha un repunt, perquè tingues en compte que el 88% de la violència física és contra les dones, i ho veuen en edats molt primerenques i, en aquesta edat, estan desenvolupant els valors bàsics, amb la qual cosa jo no tractaré com una merda i una puta la meva xicota al llit i després seré superigualitari i respectuós, al revés, això s’extrapola a moltes altres facetes de la teva vida. Hi ha un repunt de la violència.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

undefined