Figueres homenatja el «Pâdri» dels ruandesos

El 12 de gener de 1994, a l'EMPORDÀ vam publicar un reportatge dedicat al religiós empordanès Joaquim Vallmajó, membre de la congregació dels pares blancs. Aquella va ser la darrera aportació periodística en vida del missioner, fill de Navata. El 26 d’abril d’aquell mateix any, moria assassinat a Ruanda. Va ser una víctima més, però no una qualsevol. Va caure defensant la solidaritat i la fe enmig del conflicte dels Grans Llacs, entre les matances de tutsis i hutus.

Quim Vallmajó havia passat el Nadal del 1993 a Navata i Figueres. Les setmanes abans havia recorregut Europa buscant solidaritat i ajuts per a la gent damnificada del conflicte. L’1 de gener tornava a l’Àfrica. En aquell reportatge, explicava els seus temors i deixava ben clar que la situació ja era insostenible entremig de noies embarassades, nens afamats, pares que lluitaven per la supervivència de la seva família i esperaven la ració diària de menjar. El pare Vallmajó pensava aleshores en el món occidental «que pateix una forta crisi de valors i un excessiu individualisme. La gent pobre té uns lligams socials més grans». El Pâdri dels Hutus, com l’anomenaven allà, declarava: «M’estaré a Ruanda fins que el cos aguanti, després m’agradaria tornar aquí, en algun lloc que em permeti veure el Canigó». Un desig que no es va complir. Ho intuïa bé prou quan després d’un cordial «a reveure» la seva resposta va ser «no sé pas si serà així».

Inici dels actes

Divendres passat, a la plaça de la Solidaritat de Figueres, van començar els actes commemoratius per recordar-lo. En nom del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per a la Solidaritat (GEES), Josep Lluís Tejeda i Lluís Armengol es van adreçar al centenar d’assistents per a explicar el programa i començar un homenatge compartit amb altres entitats i institucions. Uns actes «per la pau, per la justícia i per la veritat, com en Quim va fer al llarg de la seva vida». L’elecció d’aquesta plaça no ha estat cap casualitat. Hi ha el conjunt escultòric creat el 1999 per l’artista Miquel Duran, seguint un encàrrec de l’Ajuntament de Figueres. Lluís Armengol va llegir una carta oberta de l’autor, explicativa sobre el monument que recorda Joan Alsina i Quim Vallmajó, capellans morts exercint la seva solidaritat a Sud-amèrica i Àfrica. Les seves paraules també van servir per a denunciar els actes vandàlics que ha sofert reiteradament l’escultura.

L’acte va continuar amb una ofrena floral per part dels regidors Ramon Pastoret i Gemma Gironella, en representació de l’Ajuntament; Josep Maria Bonet, de part del GEES, i el pare Josep Frigola, company dels dos altres missioners, en nom de les parròquies figuerenques. Una lectura de cartes de Vallmajó amb la veu de Martí Aguer i Susy Fernández, i l’actuació musical del grup Tocamons i la coral de Lladó, van arrodonir l’acte.

El programa continua, aquest divendres 26 d’abril, amb una missa a la parròquia de Sant Pere (a les 10 del matí), la presentació d'una auca a l'escola de Navata i una taula rodona a La Cate (a 2/4 de 8 de la tarda).

El record de l'empordanès Quim Vallmajó continua ben viu trenta anys després del seu assassinat a Ruanda