«La tendència d’estalviar aigua ha de quedar per sempre, per a tothom i per a tots els sectors»

L'alcaldessa de Castelló d’Empúries, Anna Massot Font (Castelló d’Empúries, 1979), és diplomada en Magisteri i mestra especialista en Educació musical, Pedagogia terapèutica i Llicenciada en Psicopedagogia. Directora de l’Escola Narcís Monturiol de Roses entre 2006 i 2023. Militant activa d’ERC. El juny de l’any passat, Anna Massot va agafar el relleu a Salvi Güell a l’alcaldia de Castelló. Viu en parella i té dos fills petits. Acumula una llarga experiència en el món municipal com a regidora, des de 2007, i consellera comarcal, des de 2011 fins a 2023.

Aquest és el seu primer any complet amb responsabilitat com a alcaldessa de Castelló d’Empúries al capdavant del plenari municipal. Com li prova?

Efectivament, és una gran responsabilitat, però quan acceptés una situació com aquesta i ho fas amb molta il·lusió, com és el meu cas, tot és més fàcil. Estic contenta de ser-hi, abans d’acceptar ser la candidata a l’alcaldia m’ho vaig pensar molt. Depenia de molts factors, de poder presentar un bon equip amb un bon projecte per al municipi, i això ho vam aconseguir. També calia que la gent ens votés, i la situació no era fàcil, i més amb deu candidatures presentades. Calia trobar sinergies amb altres grups, tenir objectius comuns i bona sintonia. Tot plegat ens va ajudar per a poder continuar governant amb una cara nova al capdavant. Ser l’alcaldessa del meu poble és un honor.

Esquerra comparteix el govern amb el PSC i Demòcrates sense sumar prou majoria. El diàleg entre socis i amb l’oposició ha de ser constant, per tant.

Evidentment, les sinergies les hem de buscar amb tots els grups. Procurem parlar amb tothom, encara que segurament el diàleg és més fluid amb alguns més que amb altres, com és normal. La meva postura és que tothom pugui dir la seva, com no pot ser d’una altra manera. La recerca de consensos és constant. A mi ja m’agrada que sigui així, és una manera de fer que també aplico a la meva vida personal i a la meva feina professional com a docent.

Ha tingut temps d’analitzar perquè hi va haver deu candidatures a Castelló i Empuriabrava a les passades eleccions municipals? Tanta diversitat ideològica hi ha en un municipi que no arriba a dotze mil habitants empadronats?

Hem d’entendre que no hi ha tantes maneres diferents de pensar. Quan mires els programes, segurament cada candidatura té algun projecte exclusiu, però el gruix dels objectius i de propostes és molt comú, hi ha moltes coincidències. Segurament canvia la manera de voler arribar als objectius finals. La diversitat és més aviat un reflex de les ganes de voler implicar-se en la vida municipal. Hi deu haver gent que es presenta en una llista pel sol fet que se’ls ha ofert ser-hi, sense aprofundir massa què representa aquella formació o l’altra. La majoria ho fem per una creença en els ideals de partit, com és el meu cas amb Esquerra Republicana de Catalunya. Les motivacions són moltes i variades, segurament.

"Com a ajuntaments ens toca vetllar per l’estalvi d’aigua, aprofitar de la millor manera possible els recursos en una situació d’emergència 2"

La principal preocupació de tothom, a hores d’ara, és la sequera i els seus efectes. Som davant d’un problema greu del qual Castelló d’Empúries no n’està al marge malgrat viure al costat d’un riu.

És el tema més rellevant que tenim damunt la taula, però l’arrosseguem des de fa anys. Hem anat buscant solucions, però ara la problemàtica s’ha agreujat i és d’àmbit global, encara que som a l’epicentre de Catalunya en aquesta emergència. Només cal veure com es troba l’embassament de Darnius-Boadella, que és el que reté l’aigua de la Muga. Si la sequera extrema continua –esperem no arribar-hi–, seríem els primers a patir-ne les conseqüències. Com a ajuntaments ens toca vetllar per l’estalvi d’aigua, aprofitar de la millor manera possible els recursos en una situació d’emergència 2. Hem d’estar alerta en tots els fronts i sancionar a qui no compleixi les restriccions que cal complir. Ara, també hem de fer molta pedagogia, perquè ens vindran ciutadans de tot arreu, d’indrets on segurament no pateixen aquest problema. Haurem d’explicar bé les restriccions per evitar que, sense voler, malbaratin l’aigua, per desconeixement. Per això vam editar uns tríptics informatius en diferents idiomes, que hem repartit sobretot a les immobiliàries i agències de lloguer, els càmpings, establiments turístics, i continuarem fent accions divulgatives.

Informar no és fàcil i a part de pedagogia també cal insistència.

I realisme. Aquells paràmetres que tothom mira dels 180 litres d’aigua per persona i dia no volen dir que cadascú de nosaltres podem gastar això. És la xifra mitjana de tot el municipi, vol dir que hi entra tot, des de l’activitat industrial a la de serveis, passant per l’agrícola. També hem incidit en aquest aspecte per a explicar-ho bé, que la situació ideal seria no passar dels 90 litres per persona i dia. I explicant com s’ha d’interpretar la factura de l’aigua, perquè tothom sigui conscient d’on som realment. I els primers que tenim l’obligació de donar exemple som els responsables municipals, fent que tots els serveis facin un ús adequat de l’aigua. Per descomptat, aquí i per tot arreu, s’ha acabat regar o neteja la via pública amb aigua de boca. Punt final.

No sé si cal resar, esperant que plogui...

Hem de ser proactius, estalviar i ajudar en tot allò que estigui a les nostres mans. Si no plogués aquesta primavera, la tardor seria molt complicada. Esperem que no passi. Per la nostra part, intentem fer aportacions positives. La setmana passada vam anar al Consorci de la Costa Brava per a explicar-los que hem recuperat un antic pou per veure si és viable el seu ús, a veure si ens ajudarien en cas d’haver d’utilitzar-lo per abastar Empuriabrava. Cal no oblidar que en nucli de Castelló s’autoabasteix directament d’un pou propi, l’aigua no prové del Pantà, mentre que la marina depèn de la xarxa d’abastament d’alta de l’embassament.

Les accions immediates no han d’impedir tenir una mirada més llarga, per actuar a llarg termini. Hi pensen?

He detallat accions puntuals d’ara, però sempre que parlem de sequera dic en veu alta que hem d’actuar pensant en un canvi de paradigma. És cert que estem en el moment més crític dels darrers anys, i que cal trobar solucions immediates per evitar arribar a l’extrem que no sortís aigua de l’aixeta, però la tendència a estalviar-la i fer-ne un ús contingut i raonable ha de quedar per sempre, per a tothom i per a tots els sectors, no només ara. Mai en sobrarà. El canvi climàtic porta menys pluja, hem de modificar tendències i consolidar les d’estalvi que ens hem imposat ara. Mai més hem de netejar carrers o regar amb aigua de boca.

La Generalitat i el Consorci de la Costa Brava acaben d'anunciar la compra i la instal·lació de dessaladores a la Badia de Roses, concretament a Roses i Empuriabrava.

És una molt bona notícia, l'acció del Departament i del Consorci ens permet estar una mica més tranquils si les coses es compliquen. Esperem que no passi. Celebrem que el conseller David Mascort escoltés les nostres peticions de prioritzar dessalinitzadores en lloc de fer nous pous, que tenen més impacte al territori.

"Celebrem que el conseller David Mascort escoltés les nostres peticions de prioritzar dessalinitzadores en lloc de fer nous pous, que tenen més impacte al territori"

Entén les reivindicacions dels pagesos sobre els desequilibris en l’ús i les restriccions per l’aigua, que per a ells no venen d’ara, i la seva denúncia sobre el perill de salinització dels aqüífers?

Són els primers damnificats, van patir les restriccions de reg molt abans. A la nostra zona hem entrat en la fase de patiment per l’abastament a la població en general, però la pagesia ho pateix d’abans. Acumulen problemes i ara, quan han vist l’extrem de la situació d’emergència, tot surt. I si a sobre tenen els records que, anys enrere, la salinització va ser un fet, és comprensible la seva preocupació. Però ara els organismes gestors de l’aigua que volien aprofitar aquests aqüífers asseguraven que en els pous nous s’hi havien instal·lat uns sistemes de seguiment que cada hora analitzaven els nivells de salinització, la qual cosa ens fa entendre que la mesura excepcional que s’havia preparat s’havia fet amb cura. El patiment, les pèrdues acumulades i que potser no s’han sentit prou escoltats han desembocat en aquest descontentament. Entre tots hem d’evitar aquests enfrontaments que hi ha entre el sector turístic i el de la pagesia, tothom ha d’entendre que tots hem de poder anar bé. Per nosaltres, aquests dos sectors són molt importants, des de tots els àmbits. En un moment de crisi, no podem anar els uns contra els altres, perquè això no condueix a res. Cal unitat per trobar solucions, no fer créixer els problemes.

Sabotegen i deixen inutilitzats els tres pous d'emergència de Castelló d'Empúries

L’acció de sabotatge contra les instal·lacions d’emergència en els pous de la Gallinera ha estat contundent i delictiva, l’hagi fet qui l’hagi fet. Què en pensa?

Els Mossos d’Esquadra tenen oberta una investigació per a trobar els autors d’aquests fets. En qualsevol cas, des de l’Ajuntament hem de condemnar-ho. Res justifica fer malbé un equipament que es va tornar a posar a punt de servei en cas d’emergència. Tractant-se d’una inversió i d’un bé públic com és l’aigua, és inexplicable. I més tenint en compte els aspectes tècnics que garantien el control d’avís de la salinització, si es donava el cas.

Aquest 2024, Castelló d’Empúries té el pressupost municipal més alt de la seva història, més de 31 milions d’euros. Una altra responsabilitat per gestionar.

Cert, com també ho és que la responsabilitat recau en nosaltres des del primer a l’últim euro que gestionem, siguin pocs o molts. També és destacable que, malgrat tenir un govern en minoria, aquest és el cop que el pressupost s’ha aprovat amb més majoria de vots dels darrers anys. Govern i part de l’oposició vam fer un gran exercici de responsabilitat i això és un èxit de tots els grups que van votar-hi a favor. Hi ha moltes inversions que seran molt importants per al nostre municipi. No hem d’oblidar que hi ha hagut una puja de la taxa d’escombraries, com ha passat per tot arreu, per a complir les obligacions de cobrir el cost del servei. Els anys anteriors, amb la crisi, la majoria de governs municipals no ens havíem atrevit a fer la puja que tocava per a no perjudicar la població i ara ja era una qüestió obligatòria. També comptem amb les partides vinculades als Fons Next Generation que són molt importants.

undefined

Una partida rellevant és de 353.873 euros destinats a preparar els terrenys per a l’edifici de l’institut escola El Bruel d’Empuriabrava. Com és que la Generalitat no afronta directament la inversió?

Per una raó ben senzilla. El departament d’Educació no inicia l’execució de les obres fins que l’Ajuntament cedeix els terrenys degudament preparats. Feia molts anys que hi havia negociacions amb els propietaris dels terrenys on, en part, hi havia d’anar aquest equipament. Tot depenia de desenvolupar la urbanització de la zona i això no passava. Finalment, ens farem càrrec d’urbanitzar-ho. Com a Ajuntament haurem de demanar un crèdit que, després, els promotors hauran de retornar. És una inversió que té retorn. Avançarem els diners per a poder desencallar la construcció del centre.

També compten invertir 369.494 euros en el nou centre de dia i l’OMAC.

Sí, s’ha d’executar el 2025. És un projecte amb subvenció del PUOSC. Vam comprar fa un temps un local a la zona de Sant Mori-Moxó. A diferència del de l’antic Cau de Castelló, que gestiona la Fundació de l’Asil Toribi Duran, aquest serà plenament municipal. La intenció és que ambdós centres de dia siguin complementaris. Al costat hi haurà una Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà nova que substituirà la que hi ha al Centre Cívic, la qual cosa ens permetrà ampliar l’oficina de turisme. Tot plegat ens permet dinamitzar tota aquesta zona que és la segona línia de mar. Esperem que l’actuació pública també animi els inversors privats a fer-hi coses, és una part d’Empuriabrava que necessita aquest impuls.

«La coberta polivalent d’Empuriabrava ha estat un encert i tindrà molt ús»

Veure una gran part dels establiments del passeig marítim oberts aquest passat febrer és un bon símptoma sobre la vitalitat d’Empuriabrava?

Ho és, sí. Quan vam tirar endavant el projecte de reforma del passeig, amb aquelles dunes de vegetació i tants espais lliures i de jocs, ben poca gent hi creia, hi havia dubtes i vam haver d’insistir amb els restauradors i, el resultat és ben visible. Sempre dic que l’urbanisme és per a les persones. El passeig i el seu entorn són un espai de cohesió social molt important, no només del municipi, sinó per a tota la comarca. El passeig d’Empuriabrava és un referent de tot l’Empordà. És un punt de trobada i un atractiu gastronòmic i lúdic, amb una de les platges més fantàstiques de tota la Costa Brava.

Per Setmana Santa han estrenat la primera fase de l’edifici polivalent de la plaça de les Palmeres. La valoració és positiva? 

Crec que hi ha una opinió força unànime al respecte sobre el fet que ha quedat molt bé, que la coberta en forma d’onatge és un encert i que ens donarà moltes opcions de celebrar-hi moltes activitats amb bones condicions. De fet, l’envelat ja funcionava durant una bona part de l’any i només es tractava de consolidar, amb un bon projecte, un equipament necessari i útil per a Empuriabrava. Com amb el passeig, també es van generar dubtes sobre la necessitat i queixes d’un possible impacte visual que, al final, no ha existit, sinó tot el contrari. No hem d’oblidar que Empuriabrava és molt extensa, té una taca urbanitzada tan gran com Figueres, però disposa de pocs espais per a equipaments.

Premen l’accelerador per a la construcció del nou teatre a la Sala Municipal. 

Sí, també és un cas clar d’aprofitament de Fons Net Generation per a generar un edifici polivalent que, al mateix temps, ens permet restaurar un espai històric del poble que s’ha de convertir en refent local i comarcal. Però sempre amb la voluntat de preservar l’esperit d’un espai del poble i útil per al poble.

El compte enrere per a la nova Sala polivalent de Castelló ha començat