«El Castell de Sant Ferran de Figueres ha de bascular cap a la gestió cultural»

Joan Carné Cabré (Barcelona, 1956) va desenvolupar la seva carrera professional en el món de la banca, exercint la direcció de diverses oficines a l’Empordà i a França. Va ser regidor del PSC a l’Ajuntament de Figueres als anys vuitanta. Té dos fills. Des del dia 21 de març, Joan Carné comparteix la nova junta directiva dels Amics del Castell de Sant Ferran amb Lola Ventós, Pere Maluquer, Erik Roura i Javi Martín.

Quan es va iniciar la seva relació amb l’associació?

Damià Abella, director del Consorci, em va demanar que ajudés a la junta que presidia César Barrenechea per gestionar els temes de subvencions i les quotes dels associats. Es va generar una amistat personal i va ser ell qui em va inocular una estima especial pel Castell. D’ençà que ens va deixar, l’hem trobat molt a faltar, perquè Damià Abella era un gran prescriptor de la fortalesa. Després, vaig entrar a formar part de la junta de Fede Luque, però en vaig sortir perquè discrepava de la seva manera de fer.

Què és per a vostè el Castell?

Manllevo unes paraules que va dir en el seu moment l’alcaldessa Agnès Lladó: Sant Ferran ha de ser per a Figueres, en el segle XXI, el que va ser el Museu Dalí en el segle XX. És a dir, un pol d’atracció turístic i cultural, de primer nivell. Hi ha molta gent que ve de qualsevol part del món per veure el Museu Dalí. Amb el Castell, per la seva rellevància històrica i arquitectònica, hauríem d’aconseguir el mateix, salvant les distàncies. La seva arquitectura, l’enginyeria amb les solucions tècniques que s’hi van aplicar al segle XVIII, són espectaculars i dignes de ser visitades.

Quina explicació té que encara avui aquesta fortalesa sigui tan desconeguda? A la ciutat, com a mínim, li costa treure’n més profit.

El Castell representa una època una mica negra per a Catalunya. El segle XVIII és desastrós. El 1714 hi ha la pèrdua dels drets nacionals, tot el tema borbònic pesa en sentit negatiu... i aquesta imatge negativa es projecta al llarg de la història. Però hi ha altres aspectes rellevants. Per exemple, la gent hauria de valorar que sense l’escola de matemàtics de Barcelona, el Castell de Figueres no s’hauria materialitzat. La seva construcció va suposar el creixement urbà i els enginyers militars hi van estar molt implicats, mai van estar d’esquena a la ciutat. Hi ha una Figueres d’abans i una de després del Castell, és evident. També és cert que Abdó Terrades va ser detingut dos cops allà. La guarnició va estar a favor del cop d’estat de Primo de Rivera mentre la població estava majoritàriament en contra. És a dir, han passat moltes coses que ens ajuden a entendre on som. I tots aquests desacords, i molts altres, els hem de superar per mirar el Castell amb altres ulls.

No és, ni ha estat fàcil.

M’agrada posar un exemple, que per a mi és molt gràfic. A Barcelona hi havia una ciutadella i el seu polvorí, l’arsenal, avui és la seu del Parlament de Catalunya, el temple de la democràcia de tots els pensaments i ideologies legítimes. Podríem imaginar-nos l’Ajuntament de Figueres o el Consell Comarcal a l’arsenal del castell, però no és el cas. El que sí que toca és aconseguir que la ciutadania se senti com una cosa seva el Castell de Sant Ferran. En certa manera, també, encara pesa massa un cert regust franquista que no atreu.

"Trobo a faltar una dinàmica més flexible, perquè el Consorci sembla una organització que pot dirigir un estat i només dirigeix un castell"

La gestió de la fortalesa és en mans d’un Consorci compartit entre tres administracions. Quina imatge en té?

El Consorci prové d’un acord polític interessant al qual van arribar, en el seu moment, l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres. Crec que ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Si parlem de fets concrets, està molt bé aquesta col·laboració a tres bandes entre tres governs perquè estem davant d’un monument que sobrepassa de llarg l’escala local i nacional, no es pot gestionar únicament des de Figueres. Trobo a faltar una dinàmica més flexible, perquè sembla una organització que pot dirigir un estat i només dirigeix un castell. L’estructura és massa farragosa i, en canvi, disposa de molt pocs recursos directes des de les tres parts consorciades. El Consorci s’hauria de simplificar.

L’aportació anual conjunta i directa de les tres administracions és de 37.421 euros, personal de Defensa a part, però, el Consorci també ha requerit al ministeri de Cultura per continuar invertint diners en la seva restauració.

Aquest és un aspecte important. La gent creu que és Defensa qui inverteix i, en realitat, és el ministeri de Cultura qui ho fa a requeriment del Consorci, com passa ara amb els 634.347 euros destinats al baluard de Sant Narcís. Si hem de ser sincers, ens hem de preguntar d’on trauria l’Ajuntament de Figueres aquesta i moltes altres inversions que s’hi han fet. La Generalitat s’hi hauria d’implicar molt més, per descomptat.

L’Estat inverteix de nou per restaurar el castell de Sant Ferran de Figueres

Els estatuts fundacionals del Consorci i els dels Amics convergeixen en l’obligació de difondre la fortalesa. Han d’anar del bracet per força.

En el nostre programa de gestió hi ha un tema important: demanarem formar part del Consorci. Ens agradaria ser-hi a títol d’adherits, una figura que està prevista en els seus estatuts. Segons la nostra opinió, tant Fortaleses Catalanes, que és qui gestiona les visites, com els Amics del Castell, hauríem de ser-hi, amb veu i sense vot. Seria enriquidor per a totes les parts. Es generaria un mecanisme de propostes positives que beneficiaria a la fortalesa.

Amb quina voluntat s’ha presentat l’equip que vostè presideix?

La primera i més important ha estat evitar la dissolució de l’entitat, vam arribar a un moment de crisi i les crisis sempre generen oportunitat. Després de la primera assemblea del 19 de gener no hi va haver relleu per a la junta sortint. El president Dionís Cañada i els seus companys van proposar convocar una segona assemblea, hem d’agrair la feina que han fet fins ara. En vam parlar en el seu moment i hem generat una junta que té moltes ganes i amb molts reptes al davant. La presència de Lola Ventós ens donarà més força en l’aspecte cultural i ens ha d’ajudar a superar les barreres arquitectòniques que hi ha per arribar a la nostra seu, per exemple. El gran objectiu final és apropar els ciutadans de Figueres al Castell de Sant Ferran i això vol dir crear la suficient activitat cultural per a fer atractiva i que valgui la pena pujar-hi sovint.

"En el nostre programa de gestió hi ha un tema important: demanarem formar part del Consorci. Ens agradaria ser-hi a títol d’adherits, una figura que està prevista en els seus estatuts"

Parla molt sovint de cultura quan es refereix a la fortalesa.

Aquest és un altre gran objectiu. El conjunt del Castell ha de bascular cap a la gestió cultural. Ara, al davant de la direcció del Consorci, hi ha un militar, i ens agradaria que, per la via de la negociació entre totes les parts, en un futur hi hagués un gestor cultural. En el seu moment, l’alcaldessa Marta Felip ja va demanar que la direcció fos rotatòria. La part militar té tots els meus respectes, perquè ha mantingut, fins ara, el Castell en estat de revista, com dirien ells. I això passa perquè el ministeri de Cultura agafi el relleu al ministeri de Defensa i després siguin els representants culturals de les tres administracions del Consorci les que gestionin la fortalesa amb baluards més gran d’Europa, que és Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ