Figueres troba a faltar el palau firal projectat el 1996 amb primera pedra inclosa

La coberta de la plaça del Gra, primer, la nova de la plaça de Catalunya, després, i esporàdicament el Teatre el Jardí o les instal·lacions esportives municipals, han estat escenari aquests darrers anys d’activitats firals que han permès a Figueres ser referent en diversos àmbits de la promoció econòmica i comercial.

La ciutat va fer un salt endavant als anys vuitanta quan l’Ajuntament, que aleshores presidia l'alcalde Marià Lorca, va portar a terme la transformació dels terrenys que donarien peu al recinte firal descobert més modern de la demarcació de Girona. Ja aleshores l’obra s’havia de culminar amb la construcció d’un palau firal. A finals dels anys noranta, el govern del seu successor, Joan Armangué, va voler fer un pas endavant més projectant-ne la construcció. La voluntat municipal era disposar d’un espai cobert amb serveis adequats per a encabir-hi fires sectorials i congressos de petit i mitjà format.

El zenit del projecte va arribar a finals d’abril de 2003, quan en plenes fires i festes de la Santa Creu, es va celebrar l’acte protocol·lari i simbòlic de col·locació de la primera pedra del futur palau firal, que no s’ha arribat a construir mai.

Més de vint anys després, la infraestructura s’ha trobat a faltar en moltes ocasions, fins i tot en moments de grans tramuntanades que han desmuntat envelats provisionals aixecats en aquest recinte i que també van ser un dels motius principals de la fugida del Festival del Circ cap a Girona.

Dos exemples més

Aquest mes de març, dos esdeveniments han tornat a demostrar que l’absència d’un palau firal a la segona ciutat més gran de la demarcació de Girona és un inconvenient. L’estrena de la nova Fira Impulsa i el trasllat del Saló dels Oficis des del Castell al Clos de Fires va requerir la instal·lació d’una gran carpa desmuntable que han pagat entre l’Ajuntament de Figueres i la Fundació dels Oficis. Un lloguer que ha tingut un cost d’uns 34.000 euros per set dies d’utilització.

La primera Fira Impulsa de Figueres accentua el camí al canvi energètic

L’actual govern de Jordi Masquef és conscient d’aquesta mancança d’un palau firal polivalent, però no preveu invertir diners en la seva construcció «ni a curt, ni a mitjà termini», segons exposa el regidor de Promoció Econòmica i Comerç, Manel Rodríguez Plana. Segons el seu punt de vista, «aquest projecte no és viable en aquest moment, no forma part de les prioritats del nostre govern, ara, n’hi ha d’altres més necessàries, com ara el tercer pavelló poliesportiu». El regidor reconeix que «el palau firal seria un projecte a llarg termini, tant de bo el poguéssim tenir. Mentrestant, treballem per continuar acollint fires i congressos de petit i mitjà format, aprofitant els espais que ja tenim, com ara l’auditori dels Caputxins, al qual volem treure més suc».

La Fundació dels Oficis ha accentuat l’acostament als centres abans del Saló de Figueres

Manel Rodríguez considera que, en aquest moment, «Figueres no té prou capacitat hotelera per acollir congressos importants, però sí que podem continuar treballant des del Figueres Convention Bureau per a acollir esdeveniments que s’ajustin a les nostres possibilitats». El regidor de Promoció Econòmica opina que el projecte del palau firal «es va crear en temps de vaques grasses, però tots sabem que va arribar una crisi molt important que va aturar moltes coses, i aquesta en va ser una». Això no obstant, Manel Rodríguez no amaga que tenir-ne un suposaria un salt endavant per a la promoció econòmica i comercial de Figueres i rebla el clau assegurant que «és clar que ens agradaria tenir-ne un». Pel camí, Figueres ha perdut nombroses oportunitats d’acollir esdeveniments rellevants vinculats a sectors com el turisme, la gastronomia, els esports, la indústria o els serveis.

El projecte aprovat fa 25 anys costava 282 milions de pessetes

L’empenta per a la construcció del palau firal de Figueres va tenir el seu punt d’inflexió el 1996 quan l’alcalde, Joan Armangué (PSC), i el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Martí Palahí (CiU), van acordar amb la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que l’equipament es faria impulsat per les quatre administracions amb voluntat que fos «d’àmbit comarcal».

L’agost de 1996, el ple de l’Ajuntament de Figueres va aprovar un concurs d’idees al qual van concórrer tretze equips d’arquitectura. El jurat ho va tenir difícil, «per la gran qualitat de la majoria d’ells», segons va argumentar. Finalment, l’equip format per Esteve Aymerich i Ton Salvador va guanyar amb la proposta d’un edifici molt lluminós, de 120 metres de llargada i 30 d’amplada, que tenia un pressupost d’execució de 282 milions de pessetes, aproximadament 1,7 milions d’euros.

El ple de juliol de 1998 va encarregar la gestió del projecte a l’empresa municipal Fisersa, un fet que va coincidir amb la construcció de la seva nova seu del recinte firal. Un ple extraordinari, celebrat el desembre de 1998, va donar llum verda a la construcció de l’anomenat Palau Firal i de Congressos amb els vots favorables majoritaris del PSC, CiU, ERC i PP. La primera pedra de l’abril de 2003 també va ser l’última. De moment. El Govern de Joan Armangué va posar a licitació l'obra. Malgrat que hi havia una empresa interessada en construir-lo, l'arribada d'un nou mandat municipal, encapçalat per l'alcalde Santi Vila, va acabr declarant desert el concurs.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ