Delinqüència

El 73% del frau elèctric a l'Alt Empordà és pels cultius de marihuana

Endesa situa l’epicentre en l’AP-7 i considera la comarca com a la gran porta d’entrada a Europa

Gairebé el 40% de l’energia defraudada en aquesta regió es concentra a Figueres 

El frau creix a la comarca.

El frau creix a la comarca. / Mossos d’esquadra

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

L’Alt Empordà continua lliurant una batalla contra el frau elèctric i el creixent fenomen del cultiu de marihuana. Segons dades recopilades per Endesa, els expedients de frau en la xarxa elèctrica de la comarca mostren una tendència preocupant. L’any 2022, es van registrar un total de 554 expedients, dels quals 21 estaven directament relacionats amb el cultiu il·legal de marihuana. En observar l’any següent, 2023, els números no van millorar: es van reportar 501 expedients en total, amb 46 específicament vinculats al cultiu d’aquesta planta. Un 73% de l’energia elèctrica defraudada durant l’any 2023 a l’Alt Empordà va ser destinada al cultiu de marihuana. L’any passat, la companyia va aconseguir recuperar 11,168,602 kWh, els famosos «quilowatts fantasma», dels quals 8,232,664 kWh s’utilitzaven en cultius de marihuana.

Cal destacar que Figueres concentra gairebé el 40% d’aquesta energia robada a la comarca per a cultiu de marihuana. Tot i que «en general, hi ha una davallada dels expedients per frau elèctric respecte el 2022, en canvi, s’ha duplicat l’energia defraudada. Això té una explicació molt simple vinculada la xacra de la marihuana que s’ha disparat de manera exponencial el 2023», diuen des de la companyia.

A nivell de comarques gironines, les dades són bastant similars i fins a un 64% de l’energia elèctrica defraudada durant l’any 2023 a la demarcació va ser destinada a les connexions il·legals que realitzen els narcos per a fer front a l’elevat consum energètic dels cultius «indoor». Segons Endesa, el total del frau elèctric a la província equival al consum anual que té una població com Llançà.

La xacra de la marihuana i el frau elèctric associat són dos problemes entrellaçats de manera preocupant que representen un desafiament tant per a les autoritats com per a la societat en conjunt. Catalunya és la fàbrica d’Europa i un pol d’atracció per al crim organitzat i no té res a veure amb el clima, ja que més del 65% de les plantacions són interiors.

Porta d'entrada a Europa

L’AP-7 s’ha convertit en epicentre des del Montsià fins a l’Alt Empordà, considerada com la porta d’entrada a Europa on s’instal·len plantacions il·legals en naus industrials, perquè són punts fàcils per a evacuar la mercaderia. La crisi immobiliària, que va deixar milers de pisos, locals i naus buits, també ha estat un factor que ha beneficiat a aquest mercat que no ha deixat de créixer i que va experimentar una estabilització en 2023 a causa de les intervencions policials.

«El frau elèctric suposa un perjudici per a tota la societat, ja que es tradueix en un increment en la factura elèctrica del conjunt dels consumidors i posa en risc tant la seguretat com la qualitat del subministrament per a la resta d’usuaris. Però, per sobre de tot, les connexions irregulars i manipulacions de la instal·lació elèctrica impliquen riscos importants per a la salut tant de qui les realitza com per als qui ho envolten, ja que poden provocar incendis, electrocucions i descàrregues elèctriques», assenyala José Manuel Revuelta, director general d’Infraestructura i Xarxes d’Endesa.

Segons Endesa, les dades del Ministeri indiquen que des de 2015 les confiscacions de marihuana i plantes de cànnabis a Espanya han experimentat increments entre un 150 i un 305%, especialment a partir del 2019.

De la sospita a la certesa, gràcies a la intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial i les noves tecnologies s’han convertit en eines essencials per a combatre el frau, que cada vegada és més professionalitzat, en un context de percepció d’escàs risc econòmic i d’una legislació més laxa que en altres països del nostre entorn. A Espanya, la defraudació de fluid elèctric està tipificada com un delicte lleu amb pena de multa, a diferència de països com França, Alemanya, Portugal o Itàlia, on es considera un delicte greu que pot comportar penes de presó.

Per això, almenys a Catalunya, els recursos s’han centrat i orientat a recuperar el màxim d’energia defraudada. Segons l’empresa energètica Endesa, «gràcies a la Intel·ligència Artificial, ara tenim la certesa i no la sospita que s’està cometent un frau elèctric: abans, fins que no entraves en un lloc, no podies comprovar-lo».

Les infraestructures elèctriques utilitzades en aquestes instal·lacions són cada vegada més sofisticades i, en alguns casos, demanden una potència equiparable a la d’un ús industrial, la qual cosa evidencia l’enorme càrrega elèctrica que suporta la xarxa de distribució, que no està dissenyada per a proveir aquesta demanda «fantasma». Això provoca situacions de gran risc elèctric que fan que actuïn les proteccions dels centres de transformació o que es cremin línies subterrànies o fins i tot centres de transformació, la qual cosa provoca interrupcions del subministrament a la resta de residents de la zona.

El resultat és un augment de les incidències i una deterioració de la qualitat del subministrament en zones amb nivells elevats de frau. És important tenir en compte que el consum mitjà d’una plantació correspon al de 80 llars. La col·laboració ciutadana també resulta crucial per a lluitar contra aquest delicte i durant l’any passat va permetre descobrir més de 2.750 fraus. Qualsevol persona pot informar de manera anònima a la seva empresa distribuïdora si sospita que s’està cometent frau en el seu entorn.