Ajuntament i Consell Comarcal reclamen els compromisos econòmics de Salut amb l’Hospital de Figueres

La conselleria ha rebut de primera mà les reivindicacions de la comarca per l’incompliment de l’arribada de recursos previstos el 2023

Imatge virtual de les instal·lacions sanitàries previstes en el Pla director. | FSE

Imatge virtual de les instal·lacions sanitàries previstes en el Pla director. | FSE / SANTI COLL. FIGUERES

Santi Coll

Santi Coll

Des de fa temps, damunt la taula de l’Ajuntament de Figueres i de tots els ajuntaments representats en el Consell Comarcal hi planeja una pregunta preocupant: està prou dimensionat el sistema sanitari públic per a afrontar l’accelerat creixement demogràfic de l’Alt Empordà? La resposta encara preocupa més als responsables de les administracions locals, ja que, d’ençà de la covid, només entreveuen problemes de finançament i manca de recursos si la Generalitat no compleix els compromisos adquirits.

En el rerefons, hi ha una realitat que pesa com una llosa a l’hora de valorar la situació actual: el desequilibri existent entre l’Hospital de Figueres, concertat com a servei públic pel fet de pertànyer a la Fundació Salut Empordà (FSE), i la resta d’hospitals que pertanyen a la xarxa pública de la Generalitat.

La situació ha esdevingut motiu de preocupació, fins al punt que recentment l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, i el president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, acompanyats per Marià Lorca, antecessor d’ambdós i representants del Patronat de la FSE, es van desplaçar fins a Barcelona per a donar a conèixer les seves inquietuds al conseller de Salut, Manel Balcells.

La delegació empordanesa hi va anar amb una carpeta de peticions gens menor i amb temes tan calents com l’absència d’ingressos de partides econòmiques de prop de quatre milions d’euros que havien estat compromesos pel Govern català i que no van arribar al calaix de la Fundació en l’exercici del 2023 i que havien estat pressupostades en uns comptes generals d’ingressos de 87 milions d’euros. Uns compromisos que no es van materialitzar i que han situat la Fundació Salut Empordà en una situació delicada que compromet el present del servei i els projectes de futur de l’entitat, amb l’ambiciós Pla director fins al 2024 en primera línia.

Trobada positiva

Tant Jordi Masquef com Agustí Badosa valoren «en positiu» el contingut de la reunió mantinguda amb el conseller i el seu equip, tot i que no amaguen el fet que «la trobada va ser franca i de diàleg obert, però també esperem que puguem avançar amb una millora del finançament i l’arribada dels recursos compromesos. Vam detectar una bona predisposició per part del conseller de Salut, com no podria ser d’una altra manera en tractar-se d’un tema que ens afecta a tots», segons l’alcalde figuerenc.

Per a Agustí Badosa «l’Hospital, i la resta d’equipaments de la Fundació, són el referent dels serveis sanitaris a la comarca, ens estem acostant als cent cinquanta mil habitants entre els seixanta-vuit municipis de la comarca, a més de la multiplicació exponencial que tenim durant la temporada turística, cada cop més àmplia, i cal que tots els serveis estiguin a l’altura de les necessitats reals de tota la població de l’Alt Empordà».

L’hostaleria es pronuncia

Aquestes reivindicacions han tingut el suport de l’Associació d’Hostaleria de l'Alt Empordà, representant d’un dels sectors econòmics rellevants del territori. El seu president, l’empresari Miquel Gotanegra, ho va deixar molt clar durant la recent Nit del Turisme celebrada a Roses, en presència de la directora general de Turisme, Marta Domènech.

Mig milió d’usuaris potencials

Segons Gotanegra, «el Govern de la Generalitat, el nostre Govern, ha d’obrir l’aixeta de les inversions a l’Alt Empordà i també cal que resolgui l’infrafinançament de l’Hospital Comarcal de Figueres. Està pensat per a una comarca de 145.000 habitants, finançat a partir d’això i sense tenir en compte que les puntes arriben a ser de cinc-centes mil persones. Per una destinació turística de qualitat, és molt important tenir un gran hospital de referència, nosaltres el tenim, però necessita estar més ben dotat i amb millor finançament», sense que aquesta reivindicació amagui, segons ha afegit Gotanegra «que l’atenció a tots i cadascun dels empordanesos i empordaneses ha de ser la que toca, com a qualsevol altre indret del país. No hi poden haver diferències».