«Al jovent, li costa veure futur a l'Alt Empordà i se’n va a buscar-lo fora»

La nova entitat Jovent Ecologista Empordanès acaba de néixer centrada en dos eixos: un de divulgació i un d’acció directa. La idea és arrancar aviat amb una jornada divulgativa, accions i campanyes. Fan una crida als joves: «Necessitarem molt de múscul per fer possible el canvi!» afirmen. La necessitat de fer front a la crisi climàtica i social que pateix l'Alt Empordà ha donat com a fruit a la creació de la nova entitat. «Per un costat, volem fer pedagogia, divulgar i informar. Per l’altre, dur a terme accions que ens apropin al canvi que necessitem»

Neix el grup Jovent Ecologista Empordanès per «defensar el territori i la seva gent»

Què va inspirar la creació de Jovent Ecologista Empordanès i quins són els seus objectius principals?

Va sortir fruit de la necessitat que vèiem un grup de joves de la comarca de fer front a la crisi climàtica i social que pateix el territori i que les institucions estan ignorant sistemàticament. Som una entitat acabada de néixer i els objectius s’emmarcaran en aquests dos eixos; per un costat, donar resposta des de fora de les institucions a la crisi climàtica i, per l’altre, a la crisi social que pateix la comarca. Engeguem aquest projecte amb molta il·lusió i sent conscients que hem de treballar molt i des d’ara mateix. Tot i això, tenim la convicció i les ganes per fer-ho, per defensar la terra i la seva gent.

Quins resultats es va extreure de l’assemblea fundacional?

Vam extreure una bona llista de participants i també de col·laboradors amb l’entitat. També va servir per començar a parlar de temes i qüestions en els quals volem incidir i com ho volem i podem fer.

Com descriuríeu la situació actual del territori en termes de problemes climàtics i socials?

Des del nostre punt de vista, la situació és gravíssima. Anem de peus a un precipici i ja no és que no frenem, sinó que encara accelerem. Cada dia surten dades més alarmants en l’àmbit global i l’efecte el patim al territori. La sequera n’és un exemple i la gent ho veu, el territori no pot continuar així. Més enllà dels efectes del clima, però, cal destacar que també s’està fent una gestió nefasta de l’aigua. Per exemple, l’ACA és totalment ineficient. La qüestió de les renovables també ens preocupa, estem totalment a favor d’elles, però no seguint el model del REI (Renovable Elèctrica Industrial) que beneficia a les mateixes multinacionals de sempre. Volem unes renovables que promoguin l’autosuficiència i l’autoconsum del territori, que busquin beneficiar la gent del territori en comptes del gran capital. Veiem com es continuen adoptant mesures insuficients i inefectives que només col·laboren a l’engranatge que ens ha portat a la situació límit en què ens trobem. La problemàtica social és més vella que la climàtica, però igual d’important, els problemes són estructurals i no es pot entendre l’un sense l’altre. La situació a la comarca és precària; s’ha promogut un model de comarca a costa del turisme que empobreix a la població a llarg termini, deixant-la orfe d’indústria i agricultura. Al jovent, li costa veure-hi futur i és per això que molta gent se’n vol desentendre i se’n va a buscar-lo a fora.

«Interessa que la gent no pensi, que es quedin a casa amb el mòbil en comptes d’anar a una xerrada a l’Ateneu»

Hi ha consciència ecològica entre el jovent?

Des del punt de vista dels que vam començar l’entitat, ho veiem fotut. Hi ha consciència ecològica, però n’hi ha menys de la que hi hauria d’haver. Més enllà d’això, però, veiem com el jovent que puja cada cop està més alienat del món en què viu. El mercat s’aprofita sense cap mena de regulació de les noves tecnologies mòbils per incidir en cada aspecte de la vida humana, sobretot la dels més joves. Vivim sobreestimulats i estem bombardejats amb informació que ens impedeix una comprensió profunda de les coses. I això passa perquè és rendible. Perquè hi ha un mercat que viu d’aquesta publicitat, un mercat que viu també per les dades de totes aquestes persones. I perquè també interessa que la gent no pensi, que es quedin a casa amb el mòbil en comptes d’anar a una xerrada a l’Ateneu.

Quins són els principals reptes que enfronten els joves a la comarca, segons l’organització?

Per un costat, la problemàtica climàtica és central per a nosaltres. Sense territori no hi ha futur, ni per al jovent ni per a ningú. Per l’altre, la problemàtica social també ho és, cal garantir que tothom qui viu a l’Empordà pugui tenir una vida digna, que no depengui el futur que tindrà algú del barri o la ciutat on ha nascut.

El vostre projecte se suma a d’altres com la IAEDEN?

Definitivament. Vam plantejar-nos unir-nos a la IAEDEN abans de començar aquest projecte, però després d’algunes reunions ens va semblar més adequat crear una nova entitat més enfocada al jovent. Tot i això, per nosaltres són un clar referent de lluita ecologista.

Com aborden temes com la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària?

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, volem que es defensin les espècies del territori, 40 l/s d’aigua, per exemple, com hi ha ara pel cabal dels rius és una barbaritat pel medi. També apostem per un model de renovables descentralitzades que puguin abastir el territori de forma independent i autogestionada. Pel que fa a la sobirania alimentària, creiem que l’agroecologia és el camí, que ja n’hi ha prou de rebentar el sòl amb químics que maten la matèria orgànica i ens fan més i més dependents dels mateixos químics els quals alhora depenen de quantitats ingents d’energia per la seva fabricació. En aquest sentit, també creiem que cal repensar la nostra relació amb la natura i moure’ns cap a un vincle més simbiòtic, que tingui en compte l’entorn que fa la nostra vida possible.

«Les dades són molt preocupants; hi ha barris de Figueres on el risc de pobresa infantil està per sobre del 50%»

Quines expectatives tenen?

Volem remarcar que tot això és possible. No és desbaratat proposar comunitats energètiques als pobles de la comarca, per exemple. El fet de promoure una gestió eficient de l’aigua no és tan difícil, cal defensar els productes del territori i el respecte hauria de ser una demanda de mínims. Hi ha qui ens diu que això és impossible. Nosaltres sabem que no, i davant la seva inacció només ens queda l’organització popular.

Han posat com a problemàtica la precarietat laboral entre els joves i la pobresa infantil a la comarca.

No creiem que es pugui entendre la crisi ecològica sense la crisi social. Totes dues són externalitats necessàries d’un sistema que s’aprofita del medi i les persones. Així doncs, el medi i les persones en són els primers perjudicats. I les dades són molt preocupants, ho vam exposar en el nostre manifest, hi ha barris de Figueres on el risc de pobresa infantil està per sobre del 50%. I tot continua igual, tothom ha acceptat que això és normal. És un tema en què definitivament volem incidir, però encara hem de veure com ho podem fer.

Com plantegen la relació entre el creixement econòmic i els límits dels recursos naturals?

És una contradicció essencial del sistema. No es pot continuar creixent a un ritme del 3% anual sense continuar augmentant la despesa ambiental. L’European Environmental Bureau té un report del 2019 on explica com és impossible un desacoblament en l’àmbit global entre el creixement econòmic i les matèries primeres que consumim. El capitalisme s’ha topat amb els límits naturals del planeta i avui ja estem extraient el doble de recursos naturals que podem globalment. Si seguim al ritme actual, estarem pels 400 bilions de tones de matèries primeres anuals en uns 40 anys, tenint el límit natural del planeta sobre els 40-50. És una contradicció essencial que ningú té el valor d’afrontar. No es pot continuar creixent econòmicament a costa del planeta, perquè sense planeta no hi ha economia. Tot i això, hi ha molts defensors del lliure mercat que no ho veuen encara. O no ho volen veure. Cal decréixer.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ