Recullen firmes per salvar l’arbre centenari de l’escola Narcís Monturiol de Roses

L’emblemàtic arbre centenari que es troba a l’interior del Col·legi Narcís Monturiol de Roses està a punt de ser talat i arrencat a causa d’una malaltia. En els últims dies, els nens s’han acomiadat del pollancre, que serà retirat del pati d’infantil aquesta setmana, «després de més de vuit dècades acompanyant-nos, a causa de la seva avançada edat», segons detalla el centre.

Amb l’objectiu de preservar la vida d’aquest arbre que forma part de la història de l’escola i de la comunitat local, el rosinc Alberto Fernández Jaimez ha iniciat una campanya de recollida de signatures a través de Change.org. Fernández argumenta que l’arbre no representa cap perill imminent i que podria ser salvat mitjançant poda i tractaments adequats. La campanya pretén evitar la tala i restaurar l’arbre pel seu simbolisme i importància cultural dins el municipi. Fernández espera recollir ràpidament les 100 signatures necessàries per a presentar una sol·licitud a l’Ajuntament de Roses i poder salvar l’arbre. «Tant els meus germans com jo hem estudiat en aquest centre. Hi hem cursat aquí l’antiga EGB així com moltes persones de Roses. Hem de tenir en compte que aquesta escola va ser inaugurada el 1936 i segurament l’arbre instal·lat al pati ja hi era present (es diu que és un arbre centenari), sent lamentable que no estigui catalogat com un arbre emblemàtic» recalca.

Pollancre majestuós

Quan Fernández fa uns dies va conèixer la notícia que volien talar l’arbre es va voler informar i ara ens diu que «m’han fet saber que un arbre malalt pot ser salvat amb uns certs tractaments. Aquest arbre, perquè la gent es faci una idea, té al voltant de 4 metres de diàmetre (es necessitarien unes 3 o 4 persones per a abraçar-lo). És un pollancre majestuós i espectacular, les arrels i la ubicació del qual, pròxima a la tramuntana, fan molt difícil la seva caiguda». La tala d’aquest arbre, si es duu a terme, «marcarà un abans i un després en aquest col·legi; l’alt valor sentimental que té per a molta gent del poble és difícil d’explicar. Fernàndez insta a l’ajuntament a «cuidar aquest i tots els arbres, cosa que no significa simplement plantar un altre en el seu lloc, ja que en temps de sequera extrema no podem plantar arbres a causa de la despesa d’aigua que comporta».

Per a acomiadar l’arbre, cada grup ha anat a abraçar-lo i s’ha fet una foto amb ell per a conservar-ne un record. El dimarts passat a la tarda, el centre li va retre homenatge, durant el qual se li va llegir una carta i els nens van ballar al seu voltant per última vegada. Per a assegurar la seva presència a l’escola durant molts anys més, està previst penjar una gran foto en el vestíbul i realitzar algun mobiliari, trofeu o escultura en cas de poder aprofitar la seva fusta.»