ENTREVISTA | PAUL WAWRZYNKOWSKI Ecòleg marí i investigador predoctoral del projecte BIOPAIS

«El soroll pot afectar les espècies marines en el seu comportament»

«La tecnologia usada en les prospeccions determina el grau de l’impacte que es pot produir»

«És gairebé impossible que hi hagi un dany letal per als peixos i pel que fa a la fauna marina»

Alarma per la presència d’un vaixell de prospeccions marítimes al golf de Roses

Paul Wawrzynkowski, ecòleg marí és investigador predoctoral del projecte BIOPAIS. | EMPORDÀ / Sònia Fuentes. roses

Roses 06 FEB L 2024 12:39 Actualitzada 06 FEB L 2024 12:45

Paul Wawrzynkowski és ecòleg marí i investigador predoctoral del projecte BIOPAIS, coordinat per l’Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona. Davant la necessitat de comprendre l'impacte de l'eòlica marina en les àrees marines protegides, Wawrzynkowski avalua els efectes potencials dels parcs marins flotants sobre la biodiversitat en la Mediterrània, especialment en el cap de Creus i el golf de Roses. L'investigador ofereix una visió sobre les activitats de prospecció marina i les seves possibles repercussions en la biodiversitat marina. Des de França fins a la costa mediterrània, el debat sobre la transparència i els efectes mediambientals estan en el centre d’atenció.

En què consisteix el projecte BIOPAIS en què està participant?

Soc tècnic del projecte BIOPAIS que és un projecte finançat per la Fundación Biodiversidad, un projecte científic que pretén avaluar els impactes potencials que pot tenir l’eòlica marina sobre la biodiversitat i sobre aspectes socioeconòmics, en zones d’elevada biodiversitat i alt valor paisatgístic com per exemple el cap de Creus i el golf de Roses. Jo estic fent la tesi sobre els impactes de la biodiversitat i una col·lega s’encarrega dels impactes socioeconòmics. És un projecte científic independent i donem claus per entendre els impactes que pot tenir l’eòlica marina sobre les espècies del fons marí.

Recentment, un vaixell dedicat a fer prospeccions marítimes, ha estat fent tasques al fons marí de la badia de Roses. Què en pot explicar?

És un vaixell d’una empresa que fa prospecció geofísica i geotècnica, que són les prospeccions que es duen a terme per veure què hi ha al fons del mar abans d’implementar un parc. La part geofísica és per conèixer més la profunditat, la composició del sediment, si hi ha obstacles i utilitzen com un sonar per aconseguir aquestes dades. La part geotècnica és més per saber el tipus de sediment, la morfologia del sediment, la composició, les propietats mecàniques perquè tot allò que aprendran ho faran servir per triar una tecnologia o l’altra, com ara el tipus d’ancoratge, per exemple, això dependrà de la classe de sediment que hi hagi. Això és el que es pot esperar sobre els estudis que hauria estat fent aquesta embarcació. Són activitats offshore, un tipus de prospeccions geofísiques i geotècniques que ja s’han fet en altres parts com ara França. Precisament, a França, el Govern ha informat amb claredat del que aquest vaixell estava realitzant. Agències de l’estat francès han informat de les tasques realitzades a la zona. En aquest cas, es va explicar que el Glomar Vantage va estar atracat durant uns dies a Cherbourg des del 18 de juliol de l’any passat i que aquest vaixell d’investigació treballava per al projecte eòlic marí previst a la costa de Normandia. Però de moment, aquí, el govern no ha dit res. No ho han especificat en cap lloc, vaig conèixer la presència d’aquest vaixell al golf de Roses perquè s’estava parlant a la zona precisament que no hi ha informació ni transparència, del que s’està fent.

Aquests treballs de prospecció que s’haurien estat fent, quins efectes poden tenir sobre la biodiversitat?

Això dependrà una mica de la tecnologia que hagin estat utilitzant i no la coneixem. Però el que és segur és que per fer proves geofísiques s’usa el so i totes les característiques d’una ona del so, de la propagació del so per saber el que hi ha al fons, és com un sonar. Això sí que pot impactar en les espècies que siguin peixos o mamífers marins que són sensibles als sons i això pot comportar un canvi en el comportament, perquè fugiran o evitaran les zones on es produeixen aquestes ones de so. Però, com deia, l’impacte serà major o menor depenent molt de la tecnologia que s’estigui utilitzant en aquests treballs.

Poden arribar a haver-hi impactes més letals?

És molt poc probable que hi hagi una mortaldat directa per a aquest tipus de prospeccions realitzades amb sonar. És gairebé impossible que es produeixi un dany letal per als peixos. Pel que fa a la fauna del fons marí i a tot el que són invertebrats, l’impacte serà el mateix, perquè també hi haurà canvis en el seu comportament i, si poden, intentaran defugir la zona. Són els principals impactes d’aquest tipus d’estudis en la biodiversitat.

[object Object]

L’últim article del Projecte BIOPAIS recomana que el desenvolupament de l’energia eòlica marina en el Mediterrani no es faci en espais naturals protegits ni tampoc prop d’ells, ja que els únics estudis que conclouen que això podria beneficiar la biodiversitat estan basats en la Mar del Nord i, per tant, no serien aplicables al Mediterrani. Això també seria vàlid per a les proves pilot. Aquest projecte, que encara durarà dos anys més, té com a objectiu facilitar la presa de decisions perquè, amb evidències científiques com a base, la transició energètica pugui ser compatible amb la protecció de la biodiversitat. Els espais amb biodiversitat contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic, ja que per a compensar la petjada de carboni només podem reduir –i si és possible evitar– l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle o ampliar la base d’organismes que absorbeixen el carboni. Amb el parc eòlic de l’Empordà, es perdrien espais que compleixen amb aquesta funció mentre que en les Conferències de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat i el Clima, els països van acordar que les solucions per a la crisi climàtica no poden anar en contra de la protecció de la biodiversitat. Encara que no hi ha estudis sobre el balanç d’aquests dos factors en el cas particular del cap de Creus i el golf de Roses, quan es parla d’energia renovable també s’hauria de tenir en compte que, per a construir, col·locar, mantenir i, fins i tot, desmantellar les turbines, s’utilitza energia fòssil; i que la vida estimada d’aquestes infraestructures és d’entre 25 i 30 anys.