Mr. Marshall també va passar per Roses durant la guerra freda

Als anys cinquanta del segle passat, ficció i realitat van fer que dos pobles es donessin la mà, Villar del Río i Roses. En el primer, el director Luis García Berlanga hi va situar l’epicentre de la seva celebrada pel·lícula Bienvenido, Míster Marshall, una àcida ironia sobre l’espera de recursos americans per a l’Espanya de la postguerra. A Roses, la història es va fer realitat a conseqüència dels acords bilaterals entre els governs de Franco i Eisenhower signats a Madrid el 1953, en plena guerra freda, i que van permetre als Estats Units desembarcar, militarment parlant, en territori espanyol.

Aquell conveni va generar una inversió de 500 milions de dòlars entre 1954 i 1961, reconvertits en material militar i ajut alimentari. La inversió es va duplicar de llarg en els anys següents. Els americans, malgrat els recels que mantenien sobre l’Espanya franquista, com la resta d’aliats, consideraven estratègica la posició del país en la lluita contra el comunisme, la qual cosa va donar peu a la construcció de bases militars aèries i navals. Entre aquestes, hi va haver les estacions de radar que havien de vigilar l’espai aeri. Va ser així com el 1956 es va iniciar la construcció de la base al capdamunt del Pení de Roses, l’anomenada EVA 4. D’aquest fet i les seves repercussions, el 2008 el Teatre Municipal va acollir una celebrada exposició amb material i documentació de l’època per a celebrar els cinquanta anys de la seva posada en marxa.

Ara fa dos anys, el consultor ambiental Toni Salamanca, resident a la població, va participar en una trobada d’exsoldats que hi havien fet la mili, de la quinta de 1971. Aquell fet va despertar «el cuc de saber més, investigar per a mostrar a la gent què va suposar la base per al poble». Fruit d’aquesta inquietud, aquest gener ha organitzat i comissariat a la SUF l’exposició La petjada dels americans del Pení a Roses, una extensa mostra fotogràfica repartida en dotze plafons que relaten, amb textos documentats i testimonis personals, els diferents àmbits de repercussió que va tenir la construcció i el desenvolupament de la base, en la qual van arribar a treballar unes 4.500 persones, entre 1956 i 1959. L’abast de la presència americana a Roses va ser molt gran. Segons les dades aportades per l’Arxiu Municipal de Roses, el 1960 hi havia censats 293 ciutadans dels Estats Units, entre civils i militars, el 8,7% de la població total del municipi.

La seva presència també va donar peu a la construcció de l’anomenada colònia d’aviació de Figueres i va repercutir en altres àmbits, com l’esportiu, ja que alguns dels militars americans eren jugadors de bàsquet i es van fer notar nodrint les files de l’Adepaf de Figueres, el Grifeu de Llançà o la mateixa Roses. «A la sala SUF, on hem fet l’exposició, hi va haver durant anys dues cistelles, a la pista de ball», explica Toni Salamanca, per a qui «l’arribada dels americans va ser un manà econòmic. Va coincidir amb les dures conseqüències de l’Any de la fred, el 1956, i va evitar que molts rosincs haguessin de marxar».

L’impacte local va ser molt fort, com així s’explica amb el testimoniatge recollit per Toni Salamanca i que aquests dies s’ha engruixit amb l’anada i vinguda constant de visitants a l’exposició, i que en el seu moment havien mantingut alguna mena de relació amb l’EVA 4 o l’esquadró 875 TH de l’USAF. Aquest seria el cas de Martín García, oficial especialista jubilat. «Vivia a Figueres i un dia, amb un company, vam saber que dos sergents del Pení oferien uns cursos d’electrònica molt complets a La Cate, ens hi vam apuntar. Vam aprendre molt». Martín va ingressar a l’Exèrcit de l’Aire per a treballar a l’EVA 4, on va progressar professionalment. També és curiosa la història de l’ebenista figuerenc Lluís Sayó, de la quinta del 1974. Va fer la mili al Pení i va anar a parar als serveis de fusteria. «Aquells anys setanta eren molt durs, hi havia quintades molt fortes», recorda. Ell va ser protagonista involuntari d’un fet històric: el 20 de novembre de 1975 moria Franco «i com a fuster, a mi em va tocar substituir els quadres amb les imatges del dictador pels del nou rei».

Casaments, festes, electrodomèstics...

Bars, restaurants, sales de festes… Des dels cinquanta, Roses va començar a despertar cap al món del turisme, però els americans ja hi eren i van ser notables protagonistes d’aquest fet. Tanmateix, també van aportar progrés tecnològic, fent arribar a Espanya electrodomèstics fins aleshores inexistents, com rentadores i televisors. La relació entre forasters i locals va generar una societat renovada. L’exposició documenta fins a tretze casaments entre americans i rosinques i també mostra el perfil biogràfic de setze militars i civils dels Estats Units que van destacar en diferents aspectes i que havia recopilat un d’ells, Ray Williams, «qui més va mantenir viva la flama del Pení».

Exposició reveladora

L’historiador David García Algilaga, referent en la investigació sobre l’aeronàutica civil i militar a la comarca, considera que l’exposició ha estat «molt reveladora i recomanable per ser una d’aquelles grans històries oblidades que expliquen un moment rellevant, revolucionari, el qual no ens el podem ni imaginar perquè no l’arribem a entendre; no és que Roses jugués amb la modernitat dels americans, la qüestió és que, de cop i volta, se’ls va entreobrir una porta a una modernitat que ni tan sols sabien que existia». Garcia recorda que «els americans aterren a Roses entre les guerres de Corea i Vietnam, i aquí tot just s’ha viscut l’Any de la fred, com a data icònica per començar a deixar enrere la llarga postguerra. Va ser una fugaç explosió de modernitat per als locals, i una vida paradisíaca per a uns nord-americans que van deixar una empremta esborrada pel pas del temps i la manca de veritable memòria històrica». Ha estat, afegeix, «una mostra amb una mirada civil, local i de vida quotidiana, que es complementa a la perfecció amb aquella que es va exposar, també a Roses, per al 50è aniversari de la base aèria. S’ha de dir, però, que és una exposició fotogràfica amb molt bon material i molta informació, presentada de la millor manera possible amb els limitats recursos disponibles. Vull dir que, amb una millor presentació, el seu valor augmentaria exponencialment. Una subvenció per a un bon catàleg seria una solució». La regidora de Cultura, Sílvia Ripoll, ja va prendre el compromís de fer-ho possible durant l’acte inaugural.

«Pels qui hem treballat allà, és com si fos la història de la família»

Els americans que van impulsar la construcció de la base del Pení van ser ben presents a Roses fins ben entrada la dècada dels setanta. Durant anys, alguns d’aquells ciutadans nord-americans, amb les seves famílies, han anat tornant per recordar aquella etapa que, segons deien en veu alta, «va ser inoblidable». Especialment emotives han estat les anades i vingudes de les famílies amb esposa rosinca, com ha estat el cas de Yolanda Ferrer, Ortiz de casada, qui va exercir de llevadora a la vila abans de marxar amb el seu marit, Johel Ortiz. 

Entre els militars espanyols de l’Exèrcit de l’Aire que més han viscut aquest trànsit atlàntic entre la nostàlgia i la devoció per Roses, hi ha el coronel Roberto Pla. Va arribar-hi el 1985, just quan amb pocs dies va fer el salt de tinent a capità, i ha estat el comandant de la base que ha ocupat durant més temps aquest càrrec. D’origen lleidatà, es va enamorar de l’Empordà i aquí ha arrelat, familiarment parlant. L’exposició de la SUF ha despertat records i vivències que formen part de la història viva de l’EVA 4. «El que més m’ha agradat és l’ambient familiar que s’hi respira, més enllà de qüestions tècniques o professionals, amb imatges de la vida quotidiana, del dia a dia de la gent que hi surt. Per als qui hem estat treballant allà, és com si fos la història de la família». Pla destaca que, «com totes les històries locals, aquest és l’autèntic valor que té l’exposició. Té un fort component social, perquè la base arriba a Roses en un moment crític, de canvi. Acaba la postguerra i s’inicia una etapa de creixement econòmic amb l’inici del turisme, sense oblidar els efectes de la glaçada de 1956. La vinguda dels americans fa que Roses i la Costa Brava esdevinguin un lloc capdavanter» i rebla el clau afirmant que «l’obra del Pení va ser un autèntic Míster Marshall». 

«Procurarem que sigui itinerant, amb una segona edició ampliada i noves aportacions»

Més de cinc-centes persones han visitat l’exposició La petjada dels americans del Pení a Roses, comissariada per Toni Salamanca. Una xifra molt alta si tenim en compte la curta durada de la mostra presentada a la sala SUF en un acte multitudinari, ja que només s’ha pogut exhibir de l’11 al 26 de gener, els dilluns, dimarts i dijous.

Salamanca es mostra molt agraït «amb el suport de les famílies que s’han implicat en el projecte, les que han volgut ajudar al seu finançament i a la SUF per haver facilitat l’espai». També reconeix l’ajut de l’Arxiu Municipal, Foto Cano, Vila de Roses i l’EMPORDÀ, i dels visitants que han fet aportacions a les imatges i els textos exposats. «Hem ampliat el coneixement i la quantitat d’imatges recollides. Estem treballant per aconseguir que l’exposició sigui itinerant. Tenim material per a fer una segona edició ampliada», diu amb convenciment.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info