Les investigacions confirmen que el canó del Cap de Creus és un punt "estable" de cria de tintoreres

Els estudis sobre taurons endegats pel Departament d'Acció Climàtica, conjuntament amb el centre d'immersió Sotamar de Cadaqués, confirmen el canó de Cap de Creus com a zona "estable" de cria de tintoreres i un dels únics indrets de la Mediterrània occidental on es reprodueix aquesta espècie en perill d'extinció. Entre finals de primavera i mitjans d'agost, s'hi han observat uns 90 exemplars, deu dels quals nadons d'entre 35 i 45 centímetres. Els estudis constaten també que els naixements es concentren entre mitjans de juny i de juliol. I que un cop neixen, els taurons ja estan completament capacitats per valer-se per si mateixos. Després, la majoria dels exemplars adults marxen.

El projecte es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d'immersió Sotamar, Jordi Riera. Riera és un apassionat dels taurons -fa immersions arreu del món des de fa anys- i per aquelles dates va començar a fer sortides esporàdiques per veure si també n'hi havia en aquesta zona del Cap de Creus.

Entre el 2020 i el 2021 va començar a albirar els primers exemplars, tot i que en sortides molt testimonials i a partir del 2022 va decidir fer un estudi ben fet amb dues biòlogues i sortides regulars.

Entre els mesos d'abril i setembre, va fer un total de 54 sortides atraient els exemplars amb vísceres de peix. En total, en va observar més d'una seixantena entre els mesos de juny i juliol. Molts d'ells cries o juvenils. Això apuntava a la possibilitat que fos un punt de cria d'aquesta espècie.

La proposta va despertar l'interès de la comunitat científica i també del Departament d'Acció Climàtica. I aquest 2023 s'han unit per treballar-hi conjuntament. Des de finals de primavera a mitjans d'agost, s'han fet una cinquantena de sortides i s'han observat unes deu cries d'aquesta espècie d'un total de 90 exemplars.  

El responsable d'espècies invasores i projectes de conservació d'Acció Climàtica, Jordi Ruiz, diu que són unes dades "extraordinàries". "Els taurons tenen unes gestacions de 12 mesos. Per tant, quan venen aquí coincideixen les dues coses: els parts i la reproducció. Això vol dir que en una època tan important per ells, els tenim aquí", explica Ruiz.

I això passa en lloc "molt concrets". "Si mirem les dades, mai surten exemplars petits perquè només crien en llocs molt específics de la Mediterrània. Que n'haguem vist deu és moltíssim", afegeix Ruiz.

Vídeo: Apareixen dues tintoreres a la platja de Portbou

Ampliar coneixements

Ara, el Departament vol ampliar el coneixement sobre els moviments que fan i el seu comportament mitjançant vigilàncies des d'embarcacions, amb atraients i observació directa. Això permetrà desenvolupar un sistema de cens i monitorarge interanual i fer un seguiment. I és que després de les observacions i dels naixements, cap a mitjans de juliol els perden la pista.

"Nou de deu ja no els vam veure més", explica. No saben si és que s'amaguen en aigües més profundes o bé busquen altres zones després de les primeres setmanes dels naixements. Això és el que ara volen investigar.

Per fer-ho, Acció Climàtica està començant a col·laborar amb els pocs equips que treballen actualment amb taurons a Catalunya com són l'Institut de Ciències del Mar, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, CatShark i la Fundació Barcelona Zoo.

La segona fase de l'estudi, que s'engegarà el 2024, tindrà un cost de 50.000 euros. La intenció és continuar amb les prospeccions però també marcar alguns exemplars i intentar agafar mostres de teixits. "Volem veure els moviments que fan els que es reprodueixen aquí i intentar veure on viuen perquè estem començant a veure que potser els riscos més grans que tenen per a la seva supervivència són fora de les aigües catalanes", remarca Ruiz.

Viuen en aigües profundes

Actualment, la majoria de la informació que es té sobre els taurons prové de l'activitat pesquera i poc té a veure amb els animals observats en el seu medi. I és que les espècies de taurons que viuen a Catalunya -com la tintorera- habiten en aigües profundes.

Un estudi realitzat per investigadors europeus de diferents països que va marcar desenes de tintoreres amb emissors de satèl·lit mostra que és molt estrany que s'acostin a aigües de menys de 100 metres de profunditat. Per tant, la major part dels exemplars que es poden observar molt ocasionalment a les platges, o bé hi arriben ferits o es tracta d'individus que han arribat morts o malalts a la costa.

De fet, les observacions en aquest indret s'han fet sempre a des de la "cornisa" del canó en una zona amb unes profunditats que van dels 200 als 500 metres. "Quan ho hem fet a prop de la costa, no n'hem vist", afegeix Ruiz.

Una zona rica en nutrients

Però, per què el canó de Cap de Creus? Doncs els investigadors creuen que la zona del Golf de Lleó és un indret predilecte per a aquesta espècie. De fet, se sap que també tenen presència en un canó a la banda francesa i es té constància de l'observació d'una tintorera petita al canó de Begur.

"Hi ha aquesta dada i els deu que hem vist aquí i coincideix que tot són canons", explica. "És una zona amb relleu pronunciat que els dona oportunitats per trobar aliment i resguardar-se dels depredadors i també té una pujada molt coneguda de nutrients", detalla. Això la convertiria en un punt propici per a la seva reproducció perquè un cop les cries neixen i surten a buscar aliment tenen més possibilitats de trobar-ne.

"Tenim la responsabilitat de conservar l'indret"

"Ara sabem que el canó de Cap de Creus és un lloc important per les tintoreres no només per Catalunya sinó per tota la Mediterrània occidental. Sabem que hi ha una concentració molt concreta en el temps i, per tant, tenim una responsabilitat molt gran en la conservació d'aquest indret", afirma. I això, diu, s'haurà de fer amb la complicitat del sector pesquer professional i recreatiu per evitar que s'hi facin captures accidentals.

La tintorera és una de la setantena d’espècies de taurons i rajades que viuen al Mediterrani. Al mar català hi ha 26 espècies de taurons, una part important dels quals es troben en perill d'extinció o en estat crític, com és el cas de la tintorera, segons dades recollides pel Departament a través de l’avaluació que es va encarregar l’any 2020 a l’entitat CatShark, per tenir més informació sobre l’estat de les poblacions de taurons i rajades a Catalunya.