La tintorera, el tauró mediterrani que ens visita

Els taurons són peixos condrictis: el seu esquelet és cartilaginós, a diferència del nostre i dels peixos anomenats teleostis, que tenen les conegudes espines. Aquest cartílag és el mateix que tenim nosaltres al nas i a les orelles, i el que recobreix les nostres articulacions.

Els taurons són animals molt antics: neden en els nostres mars des de fa 400 milions d’anys! La majoria són depredadors, però els més grans, com el tauró pelegrí, s’alimenten de plàncton.

En nom científic de la tintorera és Prionace glauca. Prové del grec i el podríem traduir com «amb dents de serra i de color verd blau» al·ludint al color verd grisenc –glauc– que presenta en el llom. Perquè la panxa és blanca. És clar, així, vista des de sota, es confon amb la llum provinent del Sol, i, des de d’alt, es confon amb el color de l’aigua de mar. Perfecte camuflatge per aquest depredador. S’alimenta de peixos, calamars i aus marines. Normalment, caça en parella o en grups, com els dofins, per ajudar a desfer les moles, que són els bancs de peixos que neden junts, per protegir-se dels depredadors.

La tintorera és un animal pelàgic, es troba a la zona més enllà de la plataforma continental, però de tant en tant pot visitar la costa. El club de natació d’aigües obertes de Llançà porta el nom de Tintoreres, segurament per aquest motiu.

Prefereix aigües fredes d’entre 7° i 16° C, tot i que tolera els 21° C o més. És migratori, recorre grans distàncies a la recerca de l’aliment i és molt més actiu a la nit. La setmana passada es van veure dues tintoreres a la platja de Portbou, al matí, causant bastant impressió als banyistes, i fa dues setmanes en van veure una a la platja de Garbet, a mitja tarda, sense tant ressò mediàtic. Curiosament, a les platges, la temperatura actual de l’aigua està molt per sobre dels 21ºC!

Les tintoreres poden fer fins a quatre metres de llarg, tot i que la mitjana són dos metres i mig i 80 quilos de pes. Tenen la típica aleta de tauró, la dorsal, a la meitat del cos, i una segona dorsal, més petita, a prop de la cua. En la boca trobem tot de dents de forma triangular, que es va renovant constantment. Com que té el musell llarg i la boca situada a sota, per mossegar projecta la mandíbula cap endavant. Com tots els taurons, als ulls hi ha una tercera parpella, semitransparent, que tanquen quan mosseguen per protegir-los.

I les tintoreres femelles no ponen ous, són vivípares: pareixen les cries que són totalment independents quan neixen, amb uns 40 cm de llarg. La femella tintorera té dos úters, on es desenvolupen, durant uns 9-12 mesos, entre 4 i 35 cries. A més, pot guardar l’esperma del mascle, un cop fecundada, durant un any sencer. Per evitar menjar-se les seves pròpies cries, les femelles perden la gana durant l’època de part.

L’Associació Catalana per una Pesca Responsable (acpr.cat) té actualment un projecte de marcatge de tintoreres i altres taurons. Volen saber quantes n’hi ha, on van i què fan. Els taurons en general sempre han estat pescats «accidentalment», però en realitat la seva població disminueix constantment a tots els mars del món. Aquí la tintorera, tot i no ser massa apreciada a la cuina, es captura principalment amb palangre, però també s’enxarxa en l’art de ròssec. Les aletes s’aprofiten per a fer la sopa d’aleta de tauró i les mandíbules es venen com a ornament.

Subscriu-te per seguir llegint