Marquen tres tintoreres i un solraig al cap de Creus per fer seguiment d'aquests taurons en perill al Mediterrani

L'Associació Catalana per una Pesca Responsable (ACPR) ha marcat quatre taurons al cap de Creus per fer-ne seguiment. En concret, es tracta de tres tintoreres i un solraig. Aquesta és la segona vegada que s'aconsegueix marcar tintoreres a la zona, després d'una primera sortida just fa un any que va servir per col·locar senyals GPS a set exemplars. Tot i que la d'aquest dissabte ha permès marcar menys taurons, s'ha pogut capturar un exemplar de solraig que, segons els biòlegs que hi participen, "és difícil de veure al Mediterrani". L'objectiu del marcatge és obtenir dades dels moviments dels taurons per protegir l'espècie, que està amenaçada i pateix una davallada de població.

Vuit embarcacions, amb biòlegs i pescadors a bord i un equip de submarinistes dins l'aigua, han participat aquest dissabte de la segona jornada de marcatge de taurons al cap de Creus. La primera es va fer el 18 de juny de l'any passat i va permetre marcar set tintoreres. Malauradament, no se n'han pogut obtenir els resultats esperats perquè les marques electròniques de senyal GPS col·locades als taurons "van deixar d'emetre senyal de seguida". "Creiem que es van fer malbé", explica el doctor en biologia i tècnic de la Fundació Barcelona Zoo, Pablo Cermeño, que tampoc descarta que algun exemplar fos capturat o morís i, en submergir-se, es perdés el senyal.

Marques acústiques

Per aquest motiu, enguany no s'han utilitzat marques GPS, sinó unes de tipus acústic. Se n'ha implantat dues en tintoreres i una a l'exemplar de solraig capturat. Per introduir-la, cal efectuar primer un petit tall al ventre del tauró i cosir la ferida abans d'alliberar el peix. Un cop dins del mar, el xip emet uns senyals que són captats per una xarxa d'hidròfons (receptors acústics) instal·lats al fons marí. Aquests receptors emmagatzemen la informació i, quan es recullen i se'n descarreguen les dades, permeten reconstruir el moviment i la trajectòria de cada individu marcat.

A la tercera tintorera se l'ha marcat amb el sistema pop up (que ja s'havia utilitzat l'any passat). Es tracta d'una marca electrònica que va enganxada a l'aleta del tauró i recull informació de temperatura, lluminositat i profunditat que, segons detalla Cermeño, "permet determinar-ne la posició aproximada". Això sí, en comptes de transmetre informació de l'individu periòdicament, ho fa al cap d'un any, quan la marca es desenganxa de l'animal i sura fins a la superfície per emetre les dades recollides.

Per col·locar els xips, s'ha hagut de pescar cada exemplar de forma individual amb canya. Se l'atrau llençant trossos de sardina a l'aigua i se'l captura amb un ham circular que se li clava a la comissura de la boca per evitar ferir l'animal. Un cop fora de l'aigua, se'ls immobilitza mentre els biòlegs els posen els marcadors i, de seguida, es retornen al mar. La tasca dels bussejadors que hi han participat ha estat la de comprovar que els peixos, un cop alliberats dins l'aigua, es reincorporessin al medi en bones condicions.

Un exemplar de solraig

La troballa del solraig durant la sortida és especialment significativa perquè es tracta d'una espècie en perill d'extinció. "Ha estat la gran sorpresa del dia, perquè té molt poca presència al Mediterrani", ha explicat el doctor en biologia i tècnic de la Fundació Barcelona Zoo. Cermeño ho ha exemplificat dient que "Sotamar (un centre d'immersió de Cadaqués que hi participa) fa dos anys que surt amb regularitat a fer albirament de taurons i no n'havia vist mai cap". L'exemplar capturat mesurava 1,46 metres de llarg.

El solraig és un tauró ovovivípar, que manté els ous al ventre fins que els embrions estan molt desenvolupats per sortir a l'exterior. Les femelles de solraig maduren als 18 anys i es reprodueixen cada 3 amb períodes de gestació entre el 15 i els 18 mesos. Les cries, quan neixen, mesuren al voltant de 70 centímetres de llarg.

Per la seva banda, la tintorera és un peix que habita al Mediterrani entre el 60 i els 300 metres de profunditat, en zones on la temperatura es troba per sota els 21 graus. Principalment, s'alimenta de petits peixos pelàgics, cefalòpodes i carronya. A més, és un tauró vivípar amb una gestació que dura quasi un any. Les cries, que solen mesurar uns 40 cm de llarg, neixen entre mitjans de primavera i finals d'estiu.

La jornada de marcatge n'ha permès capturar un total de cinc, però dues "eren massa petites (57 i 66 cm)" i s'ha considerat que "no es podien marcar". Les tres tintoreres que ara neden amb els xips col·locats mesuraven 2,15 metres de llarg, la primera; 1,20, la segona i l'última, que ha estat l'única tintorera femella marcada, 1,39 metres.

Espècies amenaçades

Una de les problemàtiques per la supervivència dels taurons, segons apunta el doctor en biologia, és que "la majoria es reprodueixen quan són grans i no ponen milions d'ous com altres espècies de peixos". Cermeño també alerta que "la pol·lució i el canvi climàtic els deixen sense aliment" i que "se'ls pesca quasi per accident i no s'aprofiten". Això passa, diu, "tot i que s'ha intentat excloure'ls canviant les mides de les xarxes", però reconeix que "no s'aconsegueix del tot".

Al Mediterrani, detalla, "hi ha 73 espècies de tauró". Segons el científic, la tasca de marcatge i seguiment és important perquè "del 30% de les espècies no es tenen dades i el 40% estan amenaçades". L'objectiu de l'estudi és, doncs, "conèixer els taurons per poder aplicar, per exemple, restriccions de pesca en zones de cria i protegir-los".

Aquest és un projecte engegat per la plataforma ACPR i titulat 'Jornades Científiques de Marcatge Electrònic de Taurons' en el que han col·laborat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a través de l'Institut de Ciències del Mar (ICM); la Fundació Zoo de Barcelona; el centre d'immersió Sotamar de Cadaqués; la Universitat de Barcelona i que segueix de prop la Generalitat. Està previst fer una tercera jornada de marcatge el 8 de juliol.