«Només volem un sostre on poder dormir tranquils»
Desocupats del carrer Ponent de Figueres malviuen als carrers i no poden fer ús del menjador social
El local de la Xarxa Empordà s’ha convertit en menjador improvisat de persones sense sostre. | IRENE ROÉ / SÒNIA FUENTES. figueres
Les persones que es veuen abocades a dormir al carrer continuen augmentant. Gairebé dues setmanes després que l’Ajuntament de Figueres desallotgés més de 30 persones de l’edifici al carrer Ponent, la crisi del sensellarisme es fa més visible a la ciutat. Una part dels desallotjats del bloc del carrer Ponent acudeixen diàriament al local de La Xarxa de Suport Mutu de l’Empordà a Figueres, que s’ha convertit en un menjador improvisat on poden tenir un àpat calent al dia. Una quinzena de persones amb noms i cognoms. Però amb molts pocs drets. La majoria d’ells provenen del Marroc, França i altres països i tenen entre 20 i 30 anys. No estan empadronats i, per tant, no poden fer ús del menjador social ni han obtingut cap solució per part de serveis socials . «Ara el dia a dia per a ells consisteix només a trobar un lloc on dormir», explica Yasser Faralt, un jove de 22 anys que convivia amb els afectats i els dona suport.
Marxar sense res, al carrer
El 9 de novembre, un grup de persones van haver d’abandonar l’edifici del carrer Ponent, la majoria d’ells perdent totes les seves pertinences. Davant dels fets, entitats de la comarca han iniciat una campanya de conscienciació i una crida a la solidaritat veïnal. La seva prioritat és continuar donant suport emocional, àpats calents i material per dormir a les persones més vulnerables que han quedat desateses. Entitats com La Xarxa i Anima Mater han liderat la campanya.
En total una vintena d’entitats critiquen com es va desocupar el bloc a Figueres «sense previ avís i amb el suport de l’Ajuntament». Denuncien que els van fer sortir de l’edifici «sense entendre el que signaven, ja que no hi havia cap traductor o intèrpret». Han presentat un escrit a l’Ajuntament i a la Síndica de Greuges i reclamen solucions. «Des dels col·lectius estem convençuts que no podem deixar que aquests fets es normalitzin, ni que aquest fet generi un precedent. L’Ajuntament de Figueres no pot operar sense humanitat ni legalitat» han denunciat a les xarxes.
Des de l’Ajuntament, però, neguen que l’actuació es fes per la força. Fonts municipals han declarat a ACN que van acompanyar la Sareb a tapiar l’edifici i que en van marxar voluntàriament. A més, asseguren que el bloc estava en condicions insalubres, que alguns estan acudint al menjador social i que d’altres ho han rebutjat. La propietat, a més, hi va posar un vigilant de seguretat que controla que no es torni a ocupar. Les mateixes entitats expliquen que «anteriorment algunes persones que havien ocupat l’edifici havien provocat aldarulls al bloc i per això els veïns havien denunciat la manca de seguretat a la zona a causa de les ocupacions».
Les entitats estan fent campanya a través de les xarxes socials per recollir sacs de dormir i roba d’abric. «Des de l’Ajuntament de Figueres, s’han rentat les mans i ens queda aquesta situació d’emergència que estem vivint» explica Loubna El Hassani, presidenta de l’Associació Amunt i Crits, adherida a la campanya.
Històries de vida
Aquests fets han posat de manifest històries de vida de persones que han experimentat processos migratoris difícils: «Alguns de nosaltres hem arribat a Catalunya en pastera i d’altres travessant diferents països» relaten. També hi ha hagut casos d’enfrontaments amb màfies que els ha provocat la pèrdua física del passaport.
Al carrer Ponent, sobrevivien malgrat les condicions de l’edifici que estava en situació d’abandonament. «S’havien posat a netejar el jardí i buscaven ferralla a les escombraries per poder vendre i aconseguir diners per menjar o tallar-se els cabells. Ara estan estressats, no tenen el cap per pensar ni per buscar els diners per procurar menjar. No tenen empadronament i se senten com si estiguessin perdent el seu temps, només volen un sostre on dormir tranquils» diu en Yasser Faralt. Després del desallotjament, neguen haver rebut el suport de serveis socials de l’ajuntament i a un d’ells ha rebut una ordre d’expulsió del país.
Fins al moment, la comunitat s’ha bolcat en ser part de la solució, mentre que els afectats volen fer sentir la seva veu per trobar un sostre i estabilitat a les portes de l’hivern.
Càritas Figueres, a través del seu projecte «Sense Llar», proporciona atenció a aproximadament 140 persones anualment. És essencial destacar que la realitat del sensellarisme no es limita únicament als que es troben al carrer, ja que inclou diverses categories residencials, com ara habitatge insegur, habitatge inadequat o simplement la falta d’un sostre.
Marina Rodríguez, coordinadora de Càritas Empordà, destaca que molts d’aquests individus es troben en situacions precàries, ja sigui al carrer, en pisos temporals o en infrahabitatges sense subministraments bàsics. Malgrat arribar inicialment sense un lloc fix, una de les prioritats de Càritas és assegurar-se que tinguin accés als serveis essencials, com l’atenció primària i, en molts casos, facilitar el procés d’empadronament. «Inicialment, ens arriben sense padró, però una de les nostres tasques fonamentals és que es puguin empadronar i que tinguin accés a serveis bàsics com l’atenció primària. No és fàcil, però, ens costa molt de temps perquè ens demanen molts requisits no és només un informe social».
Abans del desallotjament del bloc al carrer Ponent de Figueres, Càritas ja oferia suport a algunes de les persones afectades. Tot i proporcionar cobertura bàsica com alimentació i roba, no podien facilitar l’accés al servei de menjador social de l’Ajuntament de Figueres perquè des de Càritas no hi tenen accés. Ara han fet una crida des del rober de l’entitat per aconseguir roba d’abrigar «ja que moltes d’aquestes persones han quedat sense res en mig del carrer». La demanda d’una alternativa residencial, esdevé un repte quan els recursos de l’ajuntament són limitats, recalca Rodríguez.
Per visibilitzar la situació dels sense llar, fins al 26 de novembre, el Projecte d’Atenció a Persones Sense Llar de Càritas Figueres durà a terme diversos actes sota el lema Comparteix la teva xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura. Destaca una exposició fotogràfica a la Fundació Clerch i Nicolau, realitzada pels mateixos participants del projecte, que mostra la seva realitat. El 23 de novembre, a la plaça de l’Ajuntament, se celebrarà un acte amb diverses activitats per donar veu a aquesta situació. Des de les deu del matí del matí, es desenvoluparan activitats diverses, culminant amb la lectura d’un manifest a les 12 del migdia.
- Aquests són els 5 pobles més lletjos de Catalunya, segons la IA
- La pluja afecta les Fires de Figueres: aquests són els canvis d'última hora en la programació del 30 d'abril i l'1 de maig
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024: guia dels actes més destacats de la setmana
- S'accidenta contra un autobús a Figueres i acaba detingut per quadruplicar la taxa d'alcohol permesa
- Tres detinguts per atracar a punta de ganivet un supermercat a l'Armentera
- Aquests són els millors hotels de l'Alt Empordà segons la Guia Michelin
- L'emblemàtic camp de futbol del carrer del Far de Figueres ja és història
