L’absència de cicle formatiu impacta en la capacitat de Batxillerat de l’Institut de l'Escala

El Pedró ha hagut de redistribuir les aules per encabir la setantena d'alumnes de primer

Educació no ha atès cap proposta del municipi

L’institut El Pedró de l’Escala. | BASILI GIRONÈS

L’institut El Pedró de l’Escala. | BASILI GIRONÈS / SANTI COLL. L’Escala

Santi Coll

Santi Coll

L’inici del curs escolar no ha estat normal a l’Escala i, encara que l’entrebanc principal era previsible, no deixa de ser cert que ha incomodat la comunitat educativa local, especialment a l’Institut el Pedró, i a l’Ajuntament. El problema s’ha generat amb el salt quantitatiu del canvi de curs dels alumnes de quart d’ESO a primer de Batxillerat, amb una promoció d’una setantena d’alumnes que han optat per quedar-se a l’Escala i no accedir a cap cicle formatiu en altres municipis per causes diverses, la més problemàtica de les quals és la mala connexió del transport públic.

L’Escala, amb 10.520 habitants, fa anys que reclama poder oferir cicles formatius en el municipi, però el Departament d’Educació ha denegat, fins ara, totes les peticions que s’han fet. L’allau d’alumnes a primer de Batxillerat ha obligat l’Institut a reorganitzar les aules del centre per encabir els dos grups nous.

La regidora d’Educació, Maite Cortés, té clar que «hi ha famílies que es poden permetre utilitzar el transport públic per a portar els seus fills a Torroella de Montgrí, Girona o Figueres, però no en tots els casos és així. I hi ha alumnes que estarien molt millor fent un grau mitjà i que no tenen la possibilitat de desplaçar-se. Hem d’afegir-hi el problema del transport públic. Els horaris que hi ha de les línies d’autobusos no quadren gens amb els de les classes dels instituts de fora de l’Escala que ofereixen cicles formatius. I el problema no és només l’anada, a la tornada tampoc hi ha una bona oferta, amb la qual cosa l’alumnat ha de perdre molt de temps fora de casa sense que estigui a classe».

A l’Escala, el problema d’enguany s’ha derivat d’un pic demogràfic que s’ha anat movent com un dominó i que ha passat de primària a secundària donant-se el cas que en aquest curs hi ha molts alumnes que van acabar quart d’ESO i que ara havien d’optar per fer el salt a primer de Batxillerat o escollir un cicle formatiu de grau mitjà. «En canvi, en la part baixa de l’ensenyament, ja hi ha hagut una baixada d’entrades a P3, hi ha menys nens i nenes que en cursos anteriors», diu Cortés.

Preocupació: «L’Institut s’ha quedat petit»

La regidora mostra la seva preocupació perquè «l’Institut s’ha quedat petit i el fet de no poder oferir un cicle formatiu, com hem demanat tantes vegades a Ensenyament, ha penalitzat la situació de Batxillerat amb més alumnes dels que serien aconsellables per l’espai disponible i l’evolució dels interessos dels estudiants».

La demanda de cicles formatius a la Conselleria d’Educació ha estat reiterada aquests darrers anys i sempre amb el mateix resultat negatiu. Hi va haver un primer intent relacionat amb la formació d’hostaleria que va ser rebutjat per part del departament amb l’argument que ja hi havia escoles d’hostaleria a Girona i Figueres. Una segona opció va ser el de sistemes informàtics, que no requeria una inversió massa elevada per part d’Educació i que també va ser denegada. Les opcions posteriors han corregut la mateixa sort. «Ens consta que des de la delegació territorial d’Educació de Girona es veu amb bons ulls la nostra petició, però tot queda aturat quan arriba a Barcelona, perquè allà opten per voler centres molt grans i no tenir bolets en els pobles», diu la regidora escalenca, per afegir que «municipis com el nostre mereixen i necessiten cicles formatius, perquè els nostres alumnes no han de ser diferents dels altres ni han de pagar el fet que el transport públic no sigui l’adequat. O tenim cicles formatius o milloren el transport públic de manera eficient. Dir no i no aportar solucions no ens val. És un peix que es mossega la cua», afegeix.

A l’Escala, hi ha un cert sentiment de discriminació de la Generalitat cap al seu poble, com ha apuntat en reiterades ocasions la comunitat educativa local i que Maite Cortés resumeix comparant aquesta situació «amb la de municipis propers que sí que en tenen, com Castelló d’Empúries o Torroella de Montgrí».

Des de l’Ajuntament continuen treballant, d’acord amb la comunitat educativa i l’empresariat local, per a trobar el sí definitiu que trenqui aquesta mancança formativa, poc explicable en un moment en què tothom coincideix a voler impulsar la formació professional per a resoldre la manca de personal qualificat en moltes empreses. Maite Cortés anuncia que «ho continuarem intentant, l’Institut ho vol, els empresaris també, la Fundació dels Oficis ens dona suport. Tothom ho veu amb bons ulls, necessitem diversificar l’oferta educativa».