Les inversions en guinguetes augmenten després de la pandèmia

Fa unes setmanes que Cadaqués és notícia per la licitació de les guinguetes per les temporades 2023-2026. El principal motiu de controvèrsia és el pes que ha tingut l’aportació econòmica, per sobre de la puntuació del projecte en el plec de condicions. En aquest concurs postpandèmic, vuit empreses concursaven per tres guinguetes.

En tots els lots que han sortit a concessió per als pròxims quatre anys, s’hi han presentat propostes econòmiques per imports de 67.000 euros fins a 72.500 anuals. Xifres molt per sobre de les d’altres anys i per damunt de les presentades pels que fins ara gestionaven els negocis. Gràcies a aquesta aportació de capital a dos dels concursants, que postulaven per una de les guinguetes de la platja de Ses Oliveres i per la de la platja de Portlligat, se’ls ha concedit provisionalment la licitació. Ambdós casos en la puntuació de projecte han obtingut 15 punts dels 40 possibles. Mentre que els que a priori han quedat fora havien aconseguit en aquest sobre entre 25 i 35 punts.

No obstant això, el procés encara no està tancat, perquè no s’ha firmat l’acte d’adjudicació. L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, assegura que «hi poden haver sorpreses perquè la tramitació administrativa i de concessió de guinguetes està en curs. Les empreses tenien cinc dies per presentar tota la documentació. Fins que no es tanqui no hi ha una adjudicació ferma». Afegeix que «pot ser que algú no ho presenti o que desisteixi. S’ha fet molt rebombori, però el procés encara està obert».

En el plec de condicions de la licitació de Cadaqués tenia més pes la proposta econòmica que el projecte

Més inversors en aquests locals

Des de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya (AXC), asseguren que el cas de Cadaqués no és únic. «Això és el que està passant a molts indrets catalans amb les guinguetes després de tres anys de pandèmia. Aquests últims concursos han estat arrasadors en l’àmbit econòmic en moltes localitats. Com que l’hostaleria ha hagut de redirigir-se a les terrasses, quin espai és millor que una guingueta on tot és exterior?». Remarquen que la costa catalana és heterogènia i el que sí que havia passat abans de la pandèmia era que les cadenes hoteleres «s’havien quedat amb aquests locals per preus astronòmics, perquè tot i perdre diners l’oferta per al turista era molt atractiva».

Sobre la situació actual, defensen que el que està passant és que: «Empreses i particulars amb diners del sector de l’hostaleria i d’altres, arruïnats per l’especulació, són els que estan fent apostes salvatges per quedar-se amb els negocis locals de tota la vida». A Catalunya hi ha unes 200 guinguetes i l’AXC té 130 socis, professionals del sector.

Olga García, secretària de l’associació i que té una guingueta, declara que: «El concurs cadaquesenc ha estat tardà. On una empresa o particular amb molts diners ha quadruplicat el preu de sortida recomanat. És a dir, ha vist un filó en el negoci de les guinguetes i sense cap mena d’estudi real han fet una oferta boja i impagable per qualsevol professional del sector amb un projecte familiar».

Des de l'associació de "xiringuitos" diuen que "els últims concursos han estat arrasadors en l'àmbit econòmic"

Plec de condicions

Plataforma per l’habitatge de Cadaqués va publicar un comunicat el trenta de març sobre habitatge i en un dels punts exposa el cas de les guinguetes i afirma que els plecs de condicions de les licitacions «s’han de redactar donant més pes al projecte que a l’oferta econòmica per contenir l’entrada de taurons». D’aquesta manera, «s’evitaria que aquests establiments acabin essent franquícies de pèssima qualitat que exploten als treballadors».

Queixes per la falta d’habitatge: «Cadaqués perd la seva identitat»

En aquest sentit, AXC creuen que les licitacions han de ser «concursos i no subhastes». Exposen que d’aquesta manera es faria que les guinguetes fossin locals «emblemàtics i únics» de cada població. També opinen que els concursos haurien d’estar formulats per experts i que s’haurien de fer amb temps i rigor. Igualment, haurien de recollir valors professionals, ecològics, de sostenibilitat, coneixement del territori, cura dels treballadors, entre altres. «Els ajuntaments haurien de posar un preu a l’espai i els concursos s’haurien de basar en la professionalitat i passió de l’empresari».