Una cooperativa dels inicis del segle XX que ha preservat la seva essència vitivinícola

El Sindicat El Parral de Capmany es va fundar el 1911 i es va constituir formalment el 29 de març de 1916. Per a la construcció de la primera nau hi van col·laborar tots els veïns que estaven implicats en la seva posada en marxa. «Es va fer a prestació personal de tots els socis que en volien formar part», explica Climent Llosa, autor del llibre Capmany. Un pessic de la nostra història. Es va convertir així en la primera agrupació d’aquestes característiques a la comarca, dedicada essencialment a la producció de vi i, també, d’oli. També va precedir a molts altres sindicats d’altres comarques catalanes.

Després de la Guerra Civil, cap a 1944, es va haver de reconvertir en Cooperativa Agrícola per ordre ministerial. L’any 1959 es van aixecar dues naus més. En total, El Parral podia tractar uns dos milions de quilos de raïm cada any.

La seva activitat no va impedir que en el poble també convisquessin empreses privades que produïen el seu propi vi. Un fet que va transitar en paral·lel fins que la cooperativa es va dissoldre i el conjunt de l’edifici va passar a ser propietat municipal el 20 de gener de 2010, en temps de l’alcalde Jesús Figa. Josep Duran en va ser el darrer president.

Lluny de quedar abandonat, l’Ajuntament de Capmany, ja en l’etapa de l’alcalde Joan Fuentes, ha treballat de valent per a «donar-li utilitat, sense que perdi els seus orígens», segons el batlle.

El colofó d’aquest objectiu serà el centre d’interpretació Vi-Vent, en fase d’execució i que complementarà l’Agrobodega que ocupa la nau fundacional i l’espai polivalent de la nau central, que aixopluga activitats multitudinàries, entre les quals no hi han faltat tastos de vins amb representació de tots els cellers del poble, activitats enogastronòmiques que tampoc han deixat enrere l’afamat i recuperat Nap de Capmany, comercialitzat amb el segell El Negret.