Localitzen vuit fosses més del franquisme a l'Alt Empordà

Els anys passen, però els fets perduren, encara que estiguin enterrats. I en els últims 90 anys Catalunya ha viscut una guerra i una dictadura que ha deixat marques invisibles però molts «deures pendents», com són les «famoses» fosses.

El Departament de Justícia ha actualitzat el Mapa de Fosses que va crear el 2010, on es pot consultar les localitzacions de tot Catalunya on se sap que hi ha fosses i a llocs que es creu que n’hi ha. Fins ara, el mapa localitzava 14 fosses a la província gironina: 6 a l’Alt Empordà i una a cada una de la resta de comarques. Amb la nova actualització se n’han afegit 56 més, amb un total de 70, una xifra que no és la definitiva, perquè el mapa està en constant actualització.

Amb l’última bolcada de dades ara n’hi ha 14 a l’Alt Empordà, 7 al Baix Empordà, 8 a la Selva, 15 al Gironès, 4 al Pla de l’Estany, 7 a la Garrotxa, 5 al Ripollès i 9 a la Cerdanya. D’aquestes, 49 estan confirmades i la resta són «probables», perquè consten en registres o se’n coneix l’existència per fonts orals però no se’n té confirmació, com és el cas dels cementiris de Puigcerdà, la Jonquera, Sant Martí d’Empúries, Oix i Pujarnol.

La majoria de les fosses es troben en cementiris. Segons les dades que consten al mapa actualitzat per la Generalitat, en el de Girona hi ha 510 inhumats, corresponent a totes les persones que van ser executades a la ciutat entre 1939 i 1945. No tots els afusellats eren gironins, sinó que també van portar-hi refugiats que havien capturat a França. D’altra banda, també hi va haver gironins afusellats arreu del territori. N’hi ha diversos al Camp de la Bota.

La majoria d’afusellaments tenien lloc a la tàpia sud del cementiri i llevat d’escasses excepcions les enterraven a la fossa del cementiri vell. Al cementiri de Figueres també se sap que hi ha 200 inhumats, la majoria civils que fugien durant la retirada cap a França. Al de Banyoles se n’han de sumar 125 més, al de Ribes de Freser 90, al d’Olot 70, al de Sant Feliu de Guíxols 68, al de Sant Hilari Sacalm almenys 67... Amb tot, les xifres són orientatives i només es podran confirmar si s’obren les fosses.

A més, també hi ha fosses on van enterrar maquis.

A les comarques gironines només se n’han obert dues, la primera a Sant Julià de Ramis amb dos exhumats en el context d’una excavació arqueològica i l’última l’any 2019 a Cassà de la Selva amb un exhumat, un soldat desaparegut, traslladat al cementiri municipal.

Hi ha una fossa a cada cuneta?

Aquesta nova informació permet fer una mica més precisa una realitat que 40 anys després del final de la dictadura encara no compta amb xifres sòlides.

L’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme treballa des del 2007 per recuperar la memòria històrica, agrupar famílies catalanes que van perdre algun dels membres en els afusellaments franquistes i aconseguir la nul·litat per part de l’Estat de tots els consells de guerra. Segons explica Esther Llorenç, portaveu de l’Associació de Familiars de Represaliats del Franquisme, «hi podria haver una fossa a cada cuneta, perquè els feixistes feien servir dos mètodes; en el legal et venien a buscar a casa i es deixava per escrit», diu, però de vegades també es feia sense tinta pel mig. «També podia venir la Falange, se’n enduia el teu pare, l’afusellaven en un camp i d’aquests casos no hi ha consells de guerra ni cap paper que ho expliqui», indica.

En aquest sentit, Llorenç indica que a Catalunya «hem tingut sort» perquè hi ha papers, a diferència d’altres comunitats com Andalusia, on no es van fer consells de guerra i on el mètode habitual eren els afusellaments ordenats pels amos de terres.

Aïda Lorenzo, fundadora de l’associació, és la filla del primer afusellat a les comarques gironines. La història del seu pare (i l’avi de Llorenç), Juan Lorenzo Alcalde, és una de les tantes que va acabar en una sentència de mort per haver jurat lleialtat a la República. Era Guàrdia Civil republicà, i el 8 de març de 1939 va tenir de dissort de morir a la paret del Cementiri Vell de Girona davant un escamot de fusells amb nou persones més. Va compartir cel·la amb Carles Rahola, però aquest va ser afusellat tot sol sis dies després en fallar un intent de commutar-li la pena. «Els feixistes es posaven en una muntanyeta que hi havia davant i aplaudien», explica Llorenç. Durant la guerra els afusellaments els feien a Girona, i només en una ocasió van fer-ne a Figueres. El seu avi va ser denunciat per companys seus.

Recuperació pas a pas

Llorenç valora positivament els plans de recuperació de la memòria històrica de la Generalitat, però avisa que «anem tard», i que «la cosa no s’ha d’acabar amb el mapa de fosses».

La Generalitat ha obert 71 fosses a Catalunya, la majoria a partir del 2017, tot i que la Generalitat de la República va començar les primeres exhumacions. Les primeres fosses obertes en democràcia van excavar el 2003, coincidint amb la creació del cens de desapareguts. S’han recuperat les restes de 845 persones, de les quals 356 s’han enterrat a altres localitzacions.

En l’última actualització de fosses de la Generalitat en consten 887 a Catalunya, unes 200 més que en l’anterior mapa. El pla de fosses 2023-2025 preveu pels pròxims sis mesos intervenir en fosses del Berguedà i de les Garrigues, entre d’altres comarques. Com que el Departament de Justícia elabora les actuacions de forma semestral, de moment no té programada cap obertura a la demarcació gironina, un fet que es pot plantejar més endavant, segons assenyalen fonts del Departament.

Llorenç entén que, tot i que s’ha anat a poc a poc, «tampoc és una tasca fàcil», tot i que recorda que «quan nosaltres vam començar hi havia les viudes i ara queden uns quants fills i els néts... Què estan esperant, que no quedi ningú?». La memòria viva s’apaga, i la carrera comença a ser contrarellotge. Hi ha molta feina per fer. Però s’ha de fer. 

Subscriu-te per seguir llegint