Les raons de la desaparició dels musclos de les costes gironines

Des de fa uns anys les roques de les costes gironines estan quedant buides, ja no és tan fàcil trobar-hi bivalves enganxades a les roques. La creença majoritària és que la raó principal per a la desaparició d’aquests mol·luscs i, concretament, dels musclos, és la pesca recreativa, «durant dècades els han arrancat sense cap mirament».

Però al contrari de la creença popular, les raons de la seva desaparició són molt diverses i no tenen a veure directament amb les accions humanes. Tal com indica Jordi Rodon Peris, biòleg de la Direcció General de Pesca de la Generalitat: «hem fet alguns estudis en relació a la problemàtica dels bivalves al litoral català, no directament del musclo, sinó dels filtradors que viuen a primera línia de costa i que pràcticament han desaparegut, tant si hi ha hagut esforç pesquer, com si no». Una afirmació que comparteix amb Salva Manera, pescador i divulgador ambiental d’Empordà mar, qui diu que «ara a les roques ja no hi ha musclos, fa 20 anys que no en veig cap, però no per la intervenció de cap humà directament en la seva extracció».

Llavors, què és el que fa que no hi hagi musclos? Bé, que no hi hagi musclos a les roques, perquè com assegura Josep Lloret Romañach, director de la càtedra «Oceans i salut humana», i biòleg marí de la Universitat de Girona, «el que veig és que a les plataformes tipus d’aqüicultura, cada any a les cordes i gàbies n’hi ha, per la qual cosa si hi ha algun problema, és més a les roques, però l’espècie a mar hi és i és abundant en determinats llocs (inclòs en cascs de les embarcacions)». Les raons per les quals succeïx aquest fenomen són molt diverses i encara no estan del tot clares. «No es tracta, sens dubte, d’una única causa i les respostes que hem anat obtenint sempre han estat en aquesta línia», assegura Rodon Peris. Per un altre costat, Manera explica que a mar obert hi ha una mancança de matèria orgànica i de plàncton que fa que els musclos, i les bivalves en general, no creixin. Afirma que les aigües estan massa netes, que les depuradores han fet desaparèixer la matèria orgànica que hi havia abans i que feia créixer musclos a les roques, «és molt cert que a zones com els molls o a les dàrsenes, on hi ha més matèria orgànica, sí que s’arriben a fer, encara que no són massa grans».

A més, Manera afegeix que és molt important tenir en compte altres factors que també afecten en la desaparició dels musclos com la pujada de les temperatures, els bacteris com el que ha matat a les nacres, els químics que van a l’aigua del mar des de les depuradores, entre d’altres. En definitiva, la desaparició dels musclos depèn, en bona part, de la qualitat de l’aigua del mar.

Subscriu-te per seguir llegint