Lesions diàries
‘Piranyes’ a la platja de Benidorm: aquests són els peixos que ataquen els banyistes
Esteban Joaquín Mojica/J. Hernández
Busquen pigues, berrugues i petites ferides a la pell, sobretot en persones grans, i mosseguen, arribant a fer sang i fins i tot forats a la pell. Així s’estan comportant aquest estiu de nou les oblades, uns peixos que deixen empremta en forma de dentades entre els banyistes de les platges d’Alacant, fins al punt que hi ha dies en què més de 15 persones passen per aquesta raó per les farmacioles de primers auxilis. En els últims dies s’han produït diversos casos a la platja de Ponent a Benidorm.
A l’hora de buscar el perquè d’aquests atacs, els experts coincideixen que el mar Mediterrani està molt més calent, cosa que altera el comportament de la fauna marina. La temperatura de l’aigua se situa entre 29 i 30 graus segons dades del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant.
Amb el mar molt més calent, augmenta el metabolisme dels peixos, que necessiten més aliment, reconeix el catedràtic Alfonso Ramos, investigador del departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada.
D’aquest nou fenomen en tenen coneixement des de fa diversos anys a l’Institut d’Ecologia Litoral ja que ja a mitjans d’agost del 2017 l’hi van comunicar al servei de salvament i socorrisme d’Alacant. Gabriel Soler, director científic, destacava llavors que l’augment de la temperatura del mar afecta les espècies marines, «unes són més tolerants i d’altres tenen menys capacitat d’adaptació, però totes es veuen afectades en la seva distribució i comportament. En el cas de l’oblada, el fet que hi hagi tanta gent pot alterar-les».
Acostament a la línia de costa
Acostament a la línia de costaL’Oblada melanura, nom científic de l’espècie més agressiva aquest estiu, és més pròpia de Tabarca, on els turistes els donen menjar al Port així com els bussejadors assidus a la reserva marina. No obstant, aquest any s’estan acostant molt més a la línia de costa. Els banyistes atacats coincideixen en una característica que les identifica fàcilment: tots parlen de la taca negra que tenen a la cua.
«Es tracta d’un peix acostumat que se li doni menjar. Pot ser que hi hagi una alta densitat de població i no fuig de les persones, per això picotegen les ferides (olor de carn). Al tractar-se de ferides i berrugues pot causar dolor», explica l’investigador del departament de Ciències del Mar, que de passada aconsella no banyar-se al mar amb ornaments i joies que brillen perquè poden portar atacs d’espècies com castanyoles, tallahams i anjores.
Espècies invasores
Espècies invasores<strong>Jorge Olcina</strong>, director del Laboratori de Climatologia, recordava que en l’última dècada el Mediterrani ha patit a més la invasió de nombroses espècies de peixos i algues pròpies de mars més càlids com el mar Roig –a través del canal de Suez– que alteren l’ecosistema. «Està comprovat que el Mediterrani s’ha tornat un mar més calent d’acord amb els informes de la Comissió Europea i el Pla Blau de les Nacions Unides», afirma.
L’Agència Europea del Medi Ambient alerta així mateix que l’escalfament del mar causa canvis en el plàncton que alimenta els peixos. Des de l’Institut d’Ecologia Litoral indiquen també que es poden acostar més per la moda d’atraure’ls amb menjar per filmar-los amb càmeres submarines.
......
Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es
- MAPA | Consulta els pobles de l' on més vots van sumar Aliança Catalana i Aliança Catalana
- Així és l'hotel que Rafa Nadal obrirà aquest estiu a la Costa Brava
- Un dispositiu a cases ocupades de la Marca de l'Ham de Figueres se salda amb 52 infraccions detectades
- Blinden carrers de la Marca de l’Ham de Figueres i de Vilatenim contra camions forasters
- L’imaginari de la figuerenca Yvonne Heinert conquereix el Girona, Temps de Flors
- La intel·ligència artificial ho té clar: aquestes són les 5 platges més «idíl·liques» de l'Alt
- Tanca el bar de Figueres que no deixava entrar dones
- La Policia Nacional desmantella tres cultius de marihuana, un d'ells a Empuriabrava amb 351 plantes i quatre quilos de cabdells