La gestió de l’aigua
Catalunya quintuplica la inversió per fer caure petites preses i reconnectar rius
075350310052021 preview / Agència Catalana de l'Aigua
Guillem Costa
«El Govern està fent caure preses quan més escasseja l’aigua». Aquesta és la notícia falsa que fa mesos que circula per les xarxes socials i que apareix constantment en fòrums de tot tipus. Amb la sequera, sectors ultraconservadors encoratjats per membres de Vox han posat el focus en les actuacions per recuperar la connectivitat fluvial que s’han portat a terme a Espanya. Per als pròxims anys, Catalunya té previstes set actuacions d’aquest tipus.
El Govern eleva de 8 a 44 milions d’euros el pressupost per eliminar rescloses i assuts amb l’objectiu de millorar la connectivitat fluvial
¿Però què significa exactament la ‘connectivitat fluvial’? És la possibilitat de moviment que els rius ofereixen als organismes que hi habiten. Els peixos i els amfibis, per exemple, només es poden desplaçar sense problemes d’un ecosistema a un altre quan aquesta connectivitat és present. És a dir, es tracta d’una situació que afavoreix gairebé totes les espècies. ¿I quins llocs geogràfics faciliten aquesta connectivitat? Doncs bàsicament els meandres i les àrees inundables pròximes als rius, que promouen la dispersió d’animals i de plantes.
El 62% dels rius que depenen de l’ACA tenen un estat ecològic mediocre o deficient
En canvi, hi ha alguns elements que compliquen greument aquesta possibilitat de connexió i impedeixen que el riu flueixi en tota la seva esplendor: les preses, els assuts i lesrescloses són infraestructures hidràuliques que perjudiquen el futur dels rius i empitjoren la seva situació ecològica. De fet, el 62% dels rius que depenen de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) tenen un estat mediocre o deficient. A més, aquestes infraestructures també dificulten l’avanç dels sediments.
Recorregut pendent
A les conques internes de Catalunya, en aquests moments, hi ha 1.100 estructures que dificulten la connectivitat fluvial. D’aquestes, només 28 són grans preses. La resta són elements de menys altura (en el 90% dels casos no superen els cinc metres). La gran majoria es troben a les conques del Besòs, el Ter i el Llobregat. La qüestió és que alguns d’aquests assuts i rescloses, 311 en concret (un 28% del total), estan en desús.
Davant aquesta situació, les administracions s’han proposat eliminar alguns d’aquests obstacles transversals. En cap cas s’ha plantejat el final de les grans preses d’embassaments que serveixen per al proveïment d’aigua. En el cas català, en els últims 10 anys s’han enderrocat 11 d’aquests obstacles transversals, cosa que demostra que la connectivitat fluvial s’està recuperant lentament.
El 28% dels assuts i rescloses que hi ha a Catalunya (311) no tenen cap funció
Per als pròxims anys (cicle de planificació 2022-2027), el Govern preveu eliminar rescloses i assuts a gairebé totes les conques internes i ha quintuplicat el pressupost per a aquest tipus d’accions: s’ha passat de vuit a 44 milions d’euros.
Obstacle burocràtic
Tot i això, el pla és poc concret, ja que en molts casos aquestes actuacions de restauració i retirada d’assuts són responsabilitat de les empreses concessionàries de l’estructura, obligades a fer-ho si la presa en qüestió ja no s’utilitza.
Més informació (Auto)
L’Administració hi intervé directament quan el titular no dona resposta o es nega a eliminar l’assut. Llavors, sí que actua l’ACA, tot i que ho acaba pagant l’empresa o el particular que gestionava la infraestructura.
Presa de la Font del Vern.
/Fonts de l’agència reconeixen a EL PERIÓDICO que aquestes actuacions tenen una burocràcia complexa. Això explica que en el cicle de planificació gairebé no s’especifiquin noms d’assuts. Simplement hi ha una partida pressupostària per a cada conca i a mesura que es van detectant assuts, se n’ordena la retirada. Tot i així, sí que s’expliciten dos casos: la demolició de la resclosa del pantà de la Font del Vern entre Tagamanent i Aiguafreda i la demolició d’una resclosa a Monistrol de Calders, que ha de deixar d’existir aquest 2023.
«Aquest tipus d’accions són una bona notícia per als nostres rius. Totes les preses perjudiquen el seu curs d’una manera o una altra», opina Annelies Brookman, doctora de la UAB especialitzada en la gestió de l’aigua. «Queda molta feina per fer», afegeix. Segons el seu punt de vista, començar a restaurar els ecosistemes fluvials fent caure aquests elements és el camí a seguir. Sovint, es tracta d’assuts de petites centrals hidroelèctriques que ja no funcionen o de pantans que es trobaven a prop de colònies ara abandonades.
L’eliminació d’assuts i restauració fluvial depèn econòmicament de les empreses responsables
És cert que l’actual pla de l’ACA preveu enderrocar alguns d’aquests obstacles i augmenta substancialment la inversió per restaurar la connectivitat fluvial. De tota manera, també és una realitat que aquest procés està avançant pas a pas, sense grans accelerades, en molts casos per la lentitud dels reponsables a l’hora de retirar els assuts i restaurar l’ecosistema.
Més informació (Auto)
Queden més de 200 infraestructures horitzontals sense cap mena de funció que trunquen el pas dels rius i, en els pròxims anys, entraran en desús més desenes de petites preses. L’ACA admet la importància de la seva eliminació per millorar l’estat ecològic dels rius, que actualment està per sota dels llindars requerits en molts casos.
En realitat, aquests processos seran obligatoris els pròxims anys, després que la Comissió Europea aprovés la llei de la restauració de la natura. La seva millora permetria recuperar biodiversitat aquàtica i també ajudaria a assegurar alguns cabals febles i en perill.
- Surt a la venda el primer whisky íntegrament català i elaborat a l'Alt Empordà
- Un dels turistes assassinats a l'Afganistan era una dona de Figueres
- Territori ordena retirar 89 bungalous i enderrocar quatre piscines del càmping Ballena Alegre de Sant Pere Pescador
- En aquestes localitats de l'Alt Empordà és festiu aquest dilluns, dia de la Segona Pasqua
- Una mare i una filla farmacèutiques i un directiu d'una empresa química, les víctimes catalanes de l'atac terrorista a l'Afganistan
- Cadaqués enriqueix el seu parlar amb una campanya de paraules ensucrades
- El Port de la Selva i Sant Pere Pescador són els municipis catalans amb més proporció de població estacional a l'estiu
- El Camallera es proclama campió de Quarta agònicament i davant 900 espectadors a Vilamalla
