Opinió | Dimarts gras
Aigua beneïda
"Un altre clàssic que ens persegueix durant tota la vida és el fet que plogui per Santa Creu"
La Rambla de Figueres, sota la pluja. / Jordi Callol
Hi havia una època en la qual cada cap de setmana plovia. Els pitjors déus s’havien posat d’acord en fer la guitza a la ciutadania i remullaven les il·lusions de tantes famílies que havien planificat les seves activitats d’esbarjo a l’exterior. Assistíem, aleshores, a laments generalitzats de la gent, ja que, si més no, era curiós que, entre setmana, quan tocava treballar, sempre fes un sol radiant que desapareixia dissabte i diumenge per donar lloc a les precipitacions.
Un altre clàssic que ens persegueix durant tota la vida és el fet que plogui per Santa Creu. Gaudir de les festes de Figueres sempre pendents de l’estat del cel, dels núvols amenaçadors o d’un plugim que comença i del qual no en sabrem la durada. Tradició que s’ha estès fins als nostres dies, només que ara el que fem és consultar cada dos per tres els nostres telèfons mòbils: patint perquè les fires no puguin obrir o per haver de canviar ubicacions o cancel·lar els actes al carrer com la mostra de pintura, la d’artesania o els concerts.
"Però ens passa aquesta vegada que aquestes copioses pluges que ha fet, amb quatre o cinc dies seguits sense treva, no ens han sabut tan greu com en anys precedents, ans al contrari, ens ha omplert de felicitat i joia malgrat que ens hagi pogut aixafar caps de setmana, fires i festes, ponts de vacances i similars"
Tot plegat, un contratemps per a una ciutadania que no pot gaudir d’unes festes en plenitud i una lamentable desfeta econòmica per a comerciants i firaires que tenen en les fires de la capital de comarca una de les seves principals fonts d’ingressos.
Val a dir que no pot haver-hi millor punteria en el refranyer popular que una bona Santa Creu passada per aigua quan aquell parla que en abril aguas mil i «pel maig cada dia un raig».
Però ens passa aquesta vegada que aquestes copioses pluges que ha fet, amb quatre o cinc dies seguits sense treva, no ens han sabut tan greu com en anys precedents, ans al contrari, ens ha omplert de felicitat i joia malgrat que ens hagi pogut aixafar caps de setmana, fires i festes, ponts de vacances i similars.
Perquè avui ja som plenament conscients de la manca d’aigua a les nostres contrades. Un fet que no solament ens afecta en el dia a dia, sinó que ens hipoteca els futurs mesos i en especial l’estiu amb unes calorades que tendeixen a l’alça durant les últimes anualitats. Fets com la influència que la sequera pugui tenir sobre el turisme que continua sent la nostra principal activitat econòmica, el propi gaudi de les nostres vacances estivals sense massa limitacions o, molt pitjor, l’extraordinari risc d’incendis forestals, fa que el regal que ens fan dels déus de la pluja sigui molt ben rebut a les nostres contrades. Ara sí.
- El Port de la Selva i Sant Pere Pescador són els municipis catalans amb més proporció de població estacional a l'estiu
- Un dels turistes assassinats a l'Afganistan era una dona de Figueres
- Els pronòstics dibuixen un juny plujós a l'Empordà i Catalunya i allunyen la pitjor cara de la sequera
- En aquestes localitats de l'Alt Empordà és festiu aquest dilluns, dia de la Segona Pasqua
- Puigdemont i Junqueras, plegueu
- El cantant de Llançà Fredrik Strand arriba a la primera semifinal d''Eufòria' amb dos temes sota el braç
- El Col·legi de Metges de Girona premia el Bernat Jaume de Figueres per 'oferir una atenció rigorosa, humanista i centrada en les persones
- Cadaqués enriqueix el seu parlar amb una campanya de paraules ensucrades
