L’illa misteriosa i poètica de l'empordanès Guillem Pérez
L’autor acaba de presentar el seu debut literari, el premiat poemari «Mon cor a l’illa d’O»
«Magnífic i molt sorprenent». Així va definir Roger Costa-Pau, editor i autor del pròleg, Mon cor a l’illa d’O (Llibres del Segle) del poeta novell Guillem Pérez (Llançà, 1995), la setmana passada, durant la primera presentació del poemari, guardonat amb el 36è premi Cadaqués a Rosa Leveroni, a la biblioteca de Figueres. El també poeta Gabriel Ventura va mostrar-se del tot seduït pel concepte «misteriós» de l’illa que edifica aquest autor empordanès a través dels seus versos, «una illa, un univers on les normes de la realitat es trastoquen».
Gabriel Ventura va lloar «les imatges insòlites i molt intuïtives» imaginades per Pérez i recollides en aquest volum, publicat dins la sèrie Culip. Un llibre «molt treballat», tal com va confirmar el mateix autor. Iniciat el 2017, el va concloure a finals del 2021 «perquè en algun moment has de dir prou». Tanmateix, va matisar, l’escriptura no havia estat continuada. «És la màgia, és una actitud que es veu en el llibre que parteix d’una vivència prèvia al fet literari», confirmà el poeta tot detallant que «en el moment d’escriure intentava viure amb el menor nombre de conclusions sobre el que passava al meu voltant». No va amagar com « n’és de difícil» i, alhora, «com n’és de vital en la vivència pròpia». Es tractava, va dir, «de trobar els moments més inesperats».
L’ús del llenguatge
Durant la presentació, Gabriel Ventura va lloar l’ús del llenguatge al qual el poeta «es rendeix i que com un mar entra dins el subjecte Guillem Pérez». És aquesta rendició que el condueix a assolir «aquest nivell de mestratge», a endinsar-se en un univers lingüístic diferent al d’una novel·la, un univers propi, i a esdevenir «destre en mai saber» com Enric Casasses. «Aquest no és un llibre per distreure’s, és una poesia que fa món dins del món, una poesia que parla de la poesia», confirmà Ventura. Aquesta, a més, requereix, com afegí el seu creador, «d’una certa pausa» o «reclama molt d’amor i estima», com conclogué l’editor.
El llibre es presenta com un poema fragmentat i numerat, «un poema únic», segons Roger Costa-Pau. Guillem Pérez va matisar que, inicialment, «volia escriure un càntic de càntics». La seva preocupació era, aleshores, «com sostenir la tensió». Aquest escull, però, el va superar amb «la rendició» davant el que li demanava el poema.
- Aquest és el sou i la pensió que cobrarà Pere Aragonès com a expresident de la Generalitat de Catalunya
- Així és l'hotel que Rafa Nadal obrirà aquest estiu a la Costa Brava
- Un esclafit ensorra una granja de Masarac i mata una quarantena de porcs
- El Port de la Selva i Sant Pere Pescador són els municipis catalans amb més proporció de població estacional a l'estiu
- Entra en una casa de Castelló d'Empúries i l'enxampen remenant una bossa de mà
- Gosbi deixa de ser el patrocinador del Girona
- Blinden carrers de la Marca de l’Ham de Figueres i de Vilatenim contra camions forasters
- Un dispositiu a cases ocupades de la Marca de l'Ham de Figueres se salda amb 52 infraccions detectades