Les actuacions policials relacionades amb delictes on s’intervenen armes blanques s’han triplicat en deu anys a Catalunya, segons una anàlisi de l'ACN amb dades dels Mossos d'Esquadra. Els territoris amb més incidència d'aquests casos en proporció al nombre d'habitants són, en aquest ordre, l'Alta Ribagorça, l'Alt Camp, l'Alt Empordà i el Baix Camp. En el període 2013-2023 tots ells superen una ràtio de 200 procediments per cada 100.000 habitants, quan la mitjana catalana és de 136,4. Pel que fa als municipis de més de 2.000 habitants, a més de les capitals d'aquestes tres comarques, sobresurten la Jonquera -amb la ràtio més alta de Catalunya-, l'Ampolla, Castelló d'Empúries i Gurb.

Les actuacions policials relacionades amb delictes on s’intervenen armes blanques s’han triplicat en només deu anys a Catalunya. Segons les dades del cos de Mossos d’Esquadra analitzades per l’ACN, de 501 procediments penals el 2013 es va passar a 1.638 el 2022, amb l’any 2017 com a punt d’inflexió. Aquest 2023, amb dades fins al mes de setembre, se’n compten ja 1.290, el nombre més alt registrat entre els mesos de gener i setembre de tots aquests anys. La ràtio mitjana de casos a Catalunya al llarg de l'última dècada és de 136,4 procediments per cada 100.000 habitant.

L'anàlisi territorial de les dades obtingudes per l'ACN mostra que les comarques amb més incidència acumulada des del 2013 són l'Alta Ribagorça (303,2 de ràtio), l'Alt Camp (221,8), l'Alt Empordà (220,1) i el Baix Camp (214,7), totes tres molt per sobre de la mitjana catalana. En nombre de casos, a l'Alta Ribagorça se n'han registrat 12, lluny dels 319 de l'Alt Empordà o el centenar de l'Alt Camp, però és la comarca amb més ràtio de Catalunya ja que la seva població no arriba als 4.000 habitants. La capital, El Pont de Suert, concentra gairebé tots els casos i és el tercer municipi català de més de 2.000 habitants en ràtio de casos des del 2013.

Incidència acumulada d'actuacions per delictes on s'intervenen armes blanques (2013-2023)

A l'Alt Empordà, en canvi, els casos estan més repartits i hi ha tres municipis de més de 2.000 habitants entre els quinze amb més incidència: el primer, la Jonquera, té el rècord de Catalunya amb 1.266 de ràtio acumulada (més del doble que l'Ampolla, que és el segon de Catalunya, amb 505). També hi figuren Castelló d'Empúries, amb 335,8 i la capital, Figueres, amb 278.

A més, es constata que a tots tres municipis hi ha casos any rere any. A Figueres es nota especialment el salt de nombre de casos que es produeix també a tot el país a partir de l’any 2017. Des de llavors només un any hi va haver menys de 10 intervencions i, des del 2019, han rondat la vintena cada any.

"Població de pas" i tràfic de drogues

Al respecte, la primera tinent d’alcalde i portaveu de l’equip de govern de Figueres, Carme Martínez, diu que s'ha de tenir clara la situació de Figueres, com a "primera capital de comarca passada la frontera" amb França. Això, diu, es tradueix en la presència de "molta població de pas" i també en més activitat delictiva lligada al tràfic de drogues, del qual en deriva "segurament" l'augment d'aquest tipus de delictes amb arma blanca.

Des de la Jonquera, fonts de la Policia Local asseguren a l'ACN que el municipi "no té més incidències" que les que hi ha en d'altres pobles de la zona, malgrat la ràtio així ho indica. La diferència, argumenten, és que la Jonquera aplica una pressió policial més gran en delictes contra la Salut Pública. "Hi ha més actuacions i això fa que veiem més armes", asseguren des del cos local.

Aquesta pressió policial, combinada amb la gran extensió territorial que té el municipi i la gran afluència de pas de vehicles fa que aflorin les tinences d'armes. Malgrat tot, recalquen que la majoria de casos són persones de fora de la Jonquera i bona part d'ells accedeixen al poble per comprar substàncies estupefaents. "Cada dia passen 10.000 camions per aquí, és fàcil que algun conductor porti una arma blanca", remarca la policia. L'alcaldessa del municipi, Míriam Lanero, hi afegeix que molts d'aquests casos passen dins del terme municipal però els veïns ni se'n assabenten, perquè són en zones de polígon, a la zona de la duana, o a l'àrea de la 'Porta Catalana'. "No per tenir aquestes dades la gent de la Jonquera se sent insegura", insisteix.

Conflictivitat veïnal post-pandèmia i més armes al carrer

A la zona de l'Alt Camp i el Baix Camp, dues comarques que també despunten en l'índex d'actuacions policials amb intervenció d'arma blanca, la capital de la primera (Valls) està al sisè lloc d'aquest rànquing amb una ràtio de 307 que també dobla la mitjana catalana i eleva la ràtio comarcal al tercer lloc de Catalunya.

Pel que fa al Baix Camp, i com succeeix a l'Alt Empordà, diversos municipis es reparteixen els incidents registrats els últims anys. Casos de Mont-Roig del Camp (vuitè en el rànquing de municipis de més de 2.000 habitants amb 290 de ràtio), Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant (el desè) i, uns llocs més avall, el Vendrell.

El cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d'Esquadra a l'Alt Camp i a la Conca de Barberà, l'inspector Xavier Hervàs, diu a l'ACN que el seu diagnòstic respecte les ràtios elevades és, d'una banda, el deteriorament de la convivència veïnal després de la pandèmia. "El que abans podia ser una molèstia entre veïns que no anava més enllà, ara percebem més crispació en bastants casos, i és aquí on poden aparèixer més armes blanques. Per tant, hi ha també més intervencions policials on es localitza una arma blanca, hagi estat utilitzada o no".

L'inspector afegeix que s'ha produït "un canvi" els darrers cinc anys quant a la tinença d'armes. "La gent té més armes blanques que tenia abans, i a més les du al vehicle o a la via pública", exposa. En aquest sentit treu importància al fet que l'Alt Camp estigui "per sobre" de la mitjana perquè el que voldrien, diu, és haver-ne intervingut més encara perquè afloressin: "N'hi ha més de les que s'intervenen". Hervàs explica també que els caos habituals on s'intervenen armés són per discussió, amenaça, i baralla, tres graus on "pot haver-hi una exhibició de l'arma sense que finalment s'utilitzi". Les agressions amb ferits, són les menys freqüents, remarca.

Per tot plegat, Hervàs llença un consell: millor no dur armes blanques "a sobre" ni al vehicle, i evitar així "la pura temptació" d'utilitzar-la en cap situació conflictiva. El policia també diferencia en una entrevista amb l'ACN la intervenció d'armes blanques relacionades directament amb els delictes i les que s'intervenen en el mateix moment però que no s'han utilitzat ni exhibit pel delicte en qüestió. "En delictes com amenaces, lesions o maltractaments, ni que l'arma trobada no sigui la que s'ha utilitzat, es castiga la possessió. Estem parlant tant d'armes prohibides com navalles automàtiques o amb fulla de més d'11 centímetres (en aquest cas també castigat al codi penal), com altres navalles o armes blanques legals però que en aquestes circumstàncies s'han d'intervenir com a objecte perillós" (sanció administrativa).

Més incidència en zones costaneres i municipis de pas

En general, al mapa de Catalunya s'aprecia una major incidència de les actuacions policials per delictes i faltes penals relacionats amb la tinença d'armes a les zones costaneres i també als territoris de frontera. Succeeix als diversos extrems del país, ja sigui els propers a França, com la Jonquera o Puigcerdà (amb una ràtio de 284,7); a l'extrem sud, amb l'Ampolla (Baix Ebre) com a segon municipi de més de 2.000 habitants en incidència d'aquest tipus de casos; i també al límit amb la Franja, cas del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

En número absolut de casos registrats durant aquests anys, les ciutats que més n'acumulen són Barcelona (2.726 actuacions policials amb intervenció d'arma, més de 250 a l'any des del 2018), Terrassa (397), l'Hospitalet (377), Sabadell (338), Badalona (307) i Mataró (284). Això no obstant, en relació a la seva població, en general tenen ràtios l'entorn de la mitjana catalana (que és de 136). D'aquest grup, tan sols Mataró s'enfila una mica més, fins als 220 de ràtio de casos.