El crim d'Aínsa: un cadàver en un pou, una vident i el xiclet que no tenia ADN

Carlos Viscasillas Corones va desaparèixer el 28 de desembre de 1995 quan anava de camí a un pub d'Aínsa, després d'una llarga jornada de treball en l'hostal dels seus pares. Tres dies després va ser trobat mort a l'interior d'un pou. El seu assassinat va permetre desarticular una xarxa de tràfic de drogues a la comarca del Sobrarbe, però no donar amb l'autor d'un crim que forma part de la llarga llista de casos sense resoldre a Aragó. Una vident i un xiclet en el lloc en el qual va aparèixer el cadàver van omplir d'esperances a una família que va veure arxivar-se el cas fins a tres ocasions per falta de proves.

Eren les 23.30 hores del dijous previ a la Nit de cap d'any. Carlos, un jove molt volgut en el municipi d'Osca en el qual la seva família regentava la pensió Pirinencs, va sortir del negoci i va acudir al bar La Graella, on va estar amb altres joves de la localitat fins que, sol, va sortir en direcció al pub Cadillac. Mai va arribar fins allí.

La Guàrdia Civil va activar un ampli dispositiu per a donar amb el seu parador. Treballaven amb la premissa que aquest jove no podia haver-se'n anat molt lluny perquè no li agradava pujar en cotxes que no eren conduïts per ell. El rastreig no va donar els seus fruits fins al matí del 31, al voltant de les 09.30 hores, quan dos caçadors de Boltanya van avisar la Guàrdia Civil de la presència de sang en la coneguda finca del Doctor Pla. La van veure el dissabte a la tarda, si bé en un primer moment van pensar que podia tractar-se d'un senglar. El seu convenciment va canviar quan van ser conscients de l'alarma que s'havia estès en la zona.

Quan els agents de l'institut armat van treure el cap al pou van confirmar el pitjor dels finals: Carlos Viscasillas jeia mort surant sobre l'aigua. Quan van treure el cadàver van veure que el seu cos presentava dues ferides de bala, una d'elles mortal. Va ser un tret a boca de canó. Després de matar-li, l'autor o autors van sortir a tota marxa del lloc, imprimint en el sòl uns rodaments d'un tot terreny. També es van deixar un xiclet mastegat al costat del pou. El pou en el qual va ser trobat el jove portava més de dos anys segellat amb unes xapes i un cadenat que va ser trencat per a poder destapar-lo. Les planxes metàl·liques que impedien l'ús del mateix estaven tirades en un lateral.

Tot això va fer suposar als investigadors que el sospitós era algú de la zona. Tant pel tipus de vehicle emprat com pel coneixement d'aquest pou. De fet, el xalet, situat en el terme municipal de Boltanya i a tan sols dos quilòmetres d'Aínsa, és visible des de la carretera.

Examen forense

El primer revés del cas va ser el mateix dia de la troballa. La intensa pluja que va caure va esborrar les petjades que havia deixat el cotxe, no podent ser analitzades com hagués estat normal. No obstant això, després d'extreure el cadàver, els investigadors van buidar el pou a la recerca de proves en el fons d'aquest.

La cara d'aquesta moneda va ser que tan sols van transcórrer tres dies des de la seva desaparició a la troballa del cadàver, per la qual cosa el cos no s'havia vist afectat per l'aigua sobre la qual estava. Això va permetre que el forense que li va realitzar l'autòpsia determinés que va ser assassinat a les 01.30 hores de la matinada del 29 de desembre. És a dir, escasses hores després que se li perdés la pista a aquest jove.

Aviat la Guàrdia Civil va fer una hipotetitzar que darrere d'aquest crim podria estar un assumpte de drogues. Els agents encarregats de les perquisicions van arribar a assabentar-se que Carlos Viscasillas havia estat de vacances a Cuba uns mesos abans de ser assassinat i que va pagar part del viatge amb la venda de cocaïna. Un negoci del qual, pel que sembla, es volia sortir, si bé no li van deixar. De fet, el mateix dia del crim va haver-hi un important moviment de diferents substàncies a Aínsa i municipis adjacents, especialment venda d'èxtasi.

El 10 de gener es van produir les primeres detencions. Va ser al mateix temps que es feia una requisa d'escopetes i armes en el municipi perquè els especialistes en Balística poguessin determinar si alguna d'elles va ser emprada en el crim. El resultat va ser negatiu.

Fins a deu joves van arribar a ser arrestats per un delicte contra la salut pública, si bé l'ajust de comptes que sobrevolava en les ments dels investigadors no va poder comprovar-se i, per tant, cap d'ells va ser detingut ni jutjat com a autor de l'assassinat. Tots van quedar en llibertat després de declarar en aquest moment, no llançant llum en relació amb la mort de Carlos, amic d'algun d'ells.

Encara que no es van asseure en la banqueta pel crim, sí que el van fer pel tripijoc de cocaïna i èxtasi a la comarca de Sobrarbe. L'Audiència Provincial d'Osca va condemnar, en el 1997, a un total de 16 anys de presó i una indemnització de 4 milions de les antigues pessetes a nou joves. De tots, va destacar C. J. S. B., àlies Epi, que durant el judici va reconèixer haver comprat a Carlos Viscasillas 14 grams de cocaïna procedent d'una partida comprada en el viatge a Cuba al costat de tres amics.

Tirar la tovallola

El mateix dia de la sentència, la jutgessa de Boltanya que instruïa el cas tirava la tovallola i donava per conclosa la instrucció sense trobar sospitosos. Abans d'aquest arxiu, la Guàrdia Civil va sorprendre amb l'ús d'una vident per a veure si els llançava una mica de llum. En concret, van recórrer als serveis de Montserrat Casona, qui va acudir al pou acompanyant a diversos agents.

Allà, segons va publicar aquest diari en aquell mes de juliol de 1996, la dona va entrar en trànsit i va tenir una visió del crim: va veure la intervenció de diverses persones joves a les quals va arribar a descriure. No va servir de res i això que fins i tot va omplir d'esperança a la família de Viscasillas, que va sentir dolor en el primer cop de porta judicial que va rebre en 1997, reobrint-se a instàncies de la família en 1998, si bé va tornar a ser tancat. Va ser tal la desesperació dels Viscasillas Corones que van arribar fins i tot a demanar que el cas l'assumís la Policia Nacional davant la falta de resultats de l'institut armat. Però aquest cos benemèrit mai va deixar d'investigar i en el 2002 va desplegar la coneguda operació Moriscos que va assenyalar com a suposat autor del delicte a Epi, aquell jove que va dir que la víctima li havia lliurat cocaïna.

Per als agents hi havia suficients indicis per asseure'l en la banqueta, però la Fiscalia va decidir no acusar entre altres qüestions perquè l'ADN del xiclet que va aparèixer al costat del pou no coincidia amb el de C. J. S. B. Al final el cas va tornar a arxivar-se, arribant l'obstinació de saber qui va matar a Carlos Viscasillas al Tribunal Constitucional. Allí la família, representada per l'advocat Enrique Trebolle, va rebre un altre cop de porta. El crim va quedar sense autoria coneguda.