Reptes, territorials de l’Empordà

L’Empordà és un paisatge petit, local, però amb una projecció global i que forma part del patrimoni universal. Però el paisatge, que és la unió entre el medi ambient i la societat que l’habita i el transforma, ha canviat molt ràpidament en poc temps. En pocs decennis s’ha transformat més que en uns quants segles. Els retrats empordanesos dels artistes, plàstics o literats, de sobre coneguts, però també dels científics, com Compte o Barbaza, ens permeten veure l’evolució recent que necessitem per analitzar la realitat actual i intuïr el futur més immediat. L’Empordà manté les seves atribucions i valors físics, amb una plana i una costa brava d’alt valor natural. Però amb una societat molt diferent, i un context ambiental que canvia cada cop més ràpid.

La població a l’Empordà va créixer molt ràpidament entre finals del segle XX i fins l’esclat de la crisi del 2008. Un creixement molt vinculat als fluxos migratoris, concentrat espacialment al sistema urbà de Figueres i una part de la costa. La resta de territori, viu un procés d’envelliment progressiu més o menys ràpid, amb petites variacions també l’arribada de nous veïns en alguns municipis. Un procés que té una forta implicació en dos aspectes, l’habitatge i l’economia.

Sobre les necessitats d’habitatge, es continua amb una paradoxa: una doble realitat del mercat immobiliari en bona part del territori, on competeixen els habitants amb la lògica de les segones residències. Aquesta segona realitat, amb un fort poder adquisitiu, acapara el mercat en els àmbits més desitjats, fent inaccesible l’habitatge a habitants locals, en particular joves i treballadors. L’Empordà més atractiu i la Costa Brava, amb una gran capacitat d’atracció, tenen aquest problema greu.

Altra lògica és la que viu el sistema urbà de Figueres. La ciutat central ha viscut una ràpida transformació social. Un fet compartit en totes les ciutats mitjanes europees, on s’hi han generat processos de segregació social, vinculats a la fugida d’una part de les classes mitjanes cap a altres municipis que han fomentat un urbanisme dispers, de casa amb jardí. Per contra, la ciutat més densa, que no s’ha renovat en part, acull els col·lectius més desafavorits. Els processos urbans no són innocus: els barris amb més problemes, s’hi concententren les poblacions amb més problemes. Trencar la lògica de la segregació de les àrees urbanes disperses és molt complicat sense instruments ni eines de treball i responsabilitat col·lectiva entre municipis.

En el nostre cas, és paradoxal que, una gran empresa que ha impulsat el comerç electrònic fent menys necessari la botiga fisica, ara sembla que es convertirà en un nou pol d’ocupació

I pel que fa al sistema productiu: la realitat de la dependència del sector serveis i del turisme. I ens trobem, com a territori, en un altre repte global. Un comerç que s’ha revolucionat i un turisme cada cop més sensible.

El sector comercial ha viscut dos grans revolucions en vint-i-cinc anys: en primer lloc, l’arribada de les franquícies transformà el comerç local. I en part el substituí; i en segon lloc, el comerç electrònic substitueix a la franquícia. Amb el resultat d’un progressiu abandonament del comerç físic al centre urbà, i l’allunyament als centres de distribució, comercials o directament a casa. Per tant, el comerç, ocupava el centre urbà marxa. Omplint de buits molts aparadors i carrers. En el nostre cas, és paradoxal que, una gran empresa que ha impulsat el comerç electrònic fent menys necessari la botiga fisica, ara sembla que es convertirà en un nou pol d’ocupació. Vivim, per tant, la transformació d’una part del model ocupacional. S’albira la logística, com a nou sector a consolidar. Tot i el seu impacte paisatgístic i en consum de sòl. I no podem renunciar, en aquest present empès per la innovació, que també és important generar les aliances necessàries per acollir i impulsar un terciari avançat, de recerca. Oferint el teixit local, a més d’una localització central en la macroregió euromediterrània.

Altra reflexió requereix el turisme. Una activitat econòmica que, sense límits, té una alta capacitat de transformar el territori i el paisatge. Però que s’ha encarregat de generar una alta ocupació per molta mà d’obra, encara que en part poc qualificada i només temporal. Per tant, què passa amb l’ocupació de temporada? Les dades ens mostren que els municipis més turístics del nostre context tenen menys renda per càpita. Però si posem les llums llargues: què passarà amb el turisme i el canvi climàtic? En el context on el nostre territori ja es veu afectat per la sequera i la pujada de les temperatures. On no hi haurà aigua com fins ara, i on la calor pot fer-se, en part molt dura. Sense obviar l’impacte que suposa en la vegetació per exemple, que forma part del paisatge que atrau el turisme.

Cal pensar, en especial, en l’Empordà interior, en el conjunt de l’Empordà, i sens dubte, en l’espai transfronterer. Hauria de ser possible treballar o estudiar a Perpinyà o a Palafrugell sense requerir el cotxe privat.

Un aspecte vinculat a al turisme, però també a la vida diària dels empordanesos és la mobilitat. Un aspecte que, en la globalització, és determinant. Una bona connectivitat a Figueres, molt vinculat al tren, però millorable a la resta. En l’horitzó de la descarbonització, caldrà avançar de manera molt decidida en un replanteig del transport públic. Ha de permetre articular la comarca, però més enllà, el conjunt de l’Empordà. Tenim una renta de posició geogràfica envejable. Una connectivitat a gran escala, de país i europea igualment bona. Pero, en canvi, una dificultat per articular un bon i útil esquema de mobilitat sostenible on el pilar sigui el transport públic. Cal pensar, en especial, en l’Empordà interior, en el conjunt de l’Empordà, i sens dubte, en l’espai transfronterer. Hauria de ser possible treballar o estudiar a Perpinyà o a Palafrugell sense requerir el cotxe privat.

Un altre aspecte, de gran implicació en el territori, és l’aportació i contribució de l’Empordà a la transició energètica. Un debat que ja forma part del teixit social. Els projectes són cada vegada més grans, amb imapctes diversos. Hi ha consens en la necessitat de consumir energia de proximitat, però hi ha un espai clar de com fer-ho. Els projectes de manera general aixequen recels d’algun sector de la societat civil. I no tenim una ruta clara com a territori. I potser ja anem tard. Però de ben segur, clar ser conscients que hi hem de contribuir d’alguna manera. L’Empordà, palau del vent, contribuïa més a la generació eòlica fa 30 anys que ara.

I per últim, prendre molta consciència dels impactes del canvi ambiental global. Som un territori amb una gran debilitat davant del nou escenari climàtic. No és futur. És un present que ja vivim (i patim). Menys aigua, més calor. Més pressió pels recursos. Més competència entre necessitats bàsiques, com l’aigua potable per la ciutadania, el sector primari o les activitats econòmiques. Caldrà modificar hàbits. I reduir activitats de gran consum que formen part de la nostra realitat socioeconòmica. Cal un treball col·lectiu de presa de consciència urgent.

Així doncs, i per acabar resumint els reptes territorials més grans de l’Empordà, es podrien sintetitzar en:

1) Segregació residencial i accés a l’habitatge, vinculat a l’efecte d’àrea urbana i del turisme.

2) Generació d’activitat econòmica, la seva vinculació al territori, els efectes dels canvis en el teixit productiu i preservació del mateix.

3) La potencialitat de la renta de localització, com a element d’atracció i captació de talent i noves oportunitats econòmiques.

4) La mobilitat, per articular una conca de vida real en el conjunt de l’Empordà i de l’Espai Català Transfronterer, basada en el transport públic.

5) L’energia, i la nostra contribució com a territori.

6) Els efectes del canvi climàtic en una regió mediterrània especialment afectada per un realitat present.

Reptes profunds. Però assumibles com a col·lectiu. Cal llegir bé l’escala dels mateixos. Els actors que hi prenen part. I sobretot, consens com a territori. Com a societat. Cal dibuixar el nostre present i futur.

Subscriu-te per seguir llegint