Un nou estudi enderroca una teoria centenària sobre Stonehenge

Una nova investigació demostra que la pedra 80 de Stonehenge, també coneguda com la Pedra de l'Altar, no prové de la mateixa font que altres pedres utilitzades en la construcció. Es creu que moltes de les pedres més petites provenen d'una font a uns 225 quilòmetres a l'oest de Stonehenge, però la Pedra de l'Altar és diferent i pot haver estat extreta d'un planter molt més llunyà i encara no identificat.

Científics de la Universitat d'Aberystwyth, al Regne Unit, han publicat recentment un nou estudi a Journal of Archaeological Science en el qual sostenen que la "Pedra de l'Altar" o pedra 80, una de les més importants entre les que componen el monument, no té el mateix origen que la resta de les anomenades "pedres blaves", que provenen de l'antic gres vermell de la conca anglo-galesa.

Un origen diferent

Les teories acceptades fins avui indicaven que la "Pedra de l'Altar" s'havia originat en la formació Old Red Sandstone de l'oest de Gal·les, de forma similar a les altres "pedres blaves" presents a la construcció, un conjunt de pedres que pertanyen principalment al àrea de Mynydd Preseli, també a l'oest de Gal·les. Així, els investigadors havien acotat la procedència d'aquestes pedres a un origen localitzat al voltant de 225 quilòmetres a l'oest de la ubicació del monument. Si es confirmés la nova hipòtesi, s'obriria una nova incògnita al voltant de l'origen de la pedra 80.

Stonehenge és considerat el monument neolític més emblemàtic en l'àmbit global. Es localitza a la plana de Salisbury, al comtat de Wiltshire, Anglaterra. Els arqueòlegs entenen que es va erigir per primera vegada al Neolític tardà, al voltant de l'any 3000 abans de Crist. Va tenir una fase inicial de construcció, seguida per quatre etapes més de remodelació, l'última a l'Edat del Bronze Mitjà, sobre l'any 1600 abans de Crist.

Fins ara, els investigadors creien que durant l'esmentada primera fase de construcció del monument es van col·locar les "pedres blaves" en forma d'un únic anell petri, entre elles la denominada "Pedra de l'Altar" o pedra 80. Això va abonar la hipòtesi que totes aquestes pedres provenien de la mateixa ubicació, una font localitzada a una mica més de 200 quilòmetres a l'oest del monument.

Caldrà ampliar la cerca

La formació Old Red Sandstone, de la qual es va pensar que provenia la pedra 80, es va crear fa uns 400 milions d'anys quan van xocar els continents actuals d'Europa i Amèrica del Nord. És possible trobar parts d'aquesta formació a banda i banda de l'Atlàntic, fins i tot tant al nord com Groenlàndia i Noruega.

Segons un article publicat a Phys.org, per intentar determinar el veritable origen de la Pedra de l'Altar, els investigadors van fer diverses anàlisis, incloent-hi la petrografia òptica, l'anàlisi XRF portàtil, l'anàlisi SEM-EDS automatitzada i l'espectroscòpia Raman, tècniques utilitzades a partir de mostres de la formació Old Red Sandstone dins de la conca anglo-gal·lesa. Una característica clau de la Pedra de l'Altar n'és l'alt contingut de bari: aquest aspecte específic la distingeix de la majoria de les altres mostres de la formació i de la resta de pedres blaves, que no contenen la mateixa proporció d'aquest element.

Les troballes confirmen que el contingut de bari de la Pedra de l'Altar és inusual: encara que altres característiques de les "pedres blaves" coincideixen amb la seva composició, els investigadors britànics descarten que provinguin de la mateixa font, en funció de les diferents mineralogies. Aquesta conclusió obre una nova gran incògnita al mític Stonehenge, en concret sobre l'origen de la Pedra de l'Altar.

Per resoldre el misteri, els científics van estimar que caldrà ampliar la recerca geogràfica i estratigràfica cap al nord de la Gran Bretanya, centrant-se en la identificació de gresos d'una edat més jove.