Montse Castaño relliga els records de Neus Ballester

Montse Castaño (Girona, 1967) va viure, fa uns set anys, una entrada fulgurant en el món literari amb la seva primera novel·la que, encara avui, continua enamorant els lectors: La dolça Caterina, l’última de les Malastruga (Cal·lígraf), la història d’una saga familiar que neix a les Guilleries per anar a raure a Torroella de Montgrí a començaments del segle passat i posteriorment a l’Escala. Ara, retorna amb una biografia, la de Neus Ballester Tell, sota el títol Ca la Nieves. Un llegat de records, de nou publicada per Cal·lígraf. El volum, just acabat de sortir del forn, es presenta el dia abans de Sant Jordi, aquest dissabte a les 12 del migdia, com no podia ser d’altra manera, a l’Alfolí de la Sal de l’Escala amb la presència de Neus Ballester, l’editor Jaume Torrent i la mateixa autora. Diumenge al migdia, signaran llibres amb la llibreria Alfil, a la platja de les Barques de l'Escala, i, a la tarda, seran a la Rambla de Figueres, a partir de les 5 de la tarda.

Montse Castaño descriu Ca la Nieves com «un bellíssim relat dels records d’una dona, la Neus Ballester Tell, lligada al poble que l’ha vist néixer i créixer, a l’ombra d’una fonda que va esdevenir hotel. Tres branques indivisibles de la història d’una vida». El llibre, que està dedicat a la memòria de Neus Ballester Perelló, està dividit en tres parts, la darrera de les quals inclou una àmplia selecció de receptes lligades indestriablement a la cuina de Ca la Nieves. Una cuina que va enamorar personatges tan il·lustres com Salvador Dalí, Joaquim Folch i Torres o el mateix Josep Pla qui, a més, va escriure lloant-ne les excel·lències.

A la nota que obre el llibre, escrita per l’autora, aquesta explica com coneixia l’emblemàtic hotel, «que romania latent, al carrer del Port, com a testimoni del que una vegada havia estat». Castaño reconeix que mai hauria pensat que podria conèixer-lo tan a fons: els seus inicis, l’evolució, els personatges reals, coneguts o anònims que, una vegada, van omplir aquell menjador, les parets del qual encara avui guarden geloses les seves veus». L’escriptora comenta que el llibre són «els records d’una dona que admiro. Una dona elegant i instruïda. Una dona ferma, viatjada i serena. Una dona que m’ha obert el seu cor i la porta dels seus records».