Què és el projecte HOPE per a pacients oncològics?

HOPE, a més de ser una paraula que significa esperança en anglès, és l'acrònim de “HOspital de Dia PErsonalitzat”. És un projecte impulsat per la Fundació Jiménez Díaz amb l'objectiu principal de millorar la qualitat de vida del pacient oncològic.

D'una banda, el projecte HOPE cerca fer més suportable l'experiència assistencial d'un pacient amb càncer. Aquesta voràgine de proves i tractaments mèdics que, d'un dia per l'altre, trastoquen la vida de l'afectat.

Però no és el seu únic vessant, ja que també té com a objectiu que augmenti l'eficàcia i la seguretat clínica. I per últim, però també important, millorar la satisfacció dels professionals que treballen amb els pacients al seu dia a dia.

Com funciona el projecte HOPE?

Una de les claus del funcionament del projecte HOPE, de cara al pacient, és eliminar el temps despera entre cita i cita. Això s'aconsegueix agrupant les cites de les diverses proves i tractaments, de manera que el pacient acudeixi a l'Hospital de Dia Oncològic en menys ocasions o que hi passi menys temps. Amb aquesta manera de treballar s'ha aconseguit reduir en un 97% el temps que es triga a rebre un tractament.

Es redueixen els temps d'espera que un pacient romangui a l'hospital entre una cita i una altra perquè l'estada es redueixi d'una mitjana de 9-13 hores fins a les 2-3 hores. Però també s'eviten desplaçaments innecessaris de casa a l'hospital. I s'han eliminat cites innecessàries entre cicles de tractament.

El veritable objectiu d'un projecte com l'HOspital de Dia Personalitzat és que el pacient oncològic sigui el centre de l'atenció mèdica. I no al contrari, que s'hagi d'adaptar als horaris dels professionals. S'aconsegueix evitar que el pacient se'n faci una prova i hagi d'esperar hores a un resultat, per després ser rebut per una infermera, més tard per l'especialista en oncologia i tot seguit rebi el tractament. El fet és que un cicle normal de quimioteràpia pot requerir tres o quatre visites a l'hospital, amb els temps d'espera corresponents.

Els professionals treballen de manera coordinada, en equips multidisciplinaris, sempre al voltant de les necessitats del pacient oncològic. I aquesta manera d'afrontar els tractaments també els ha beneficiat. Per exemple, els oncòlegs han vist reduïdes les tasques administratives un 98% gràcies a la integració dels protocols de tractament dins de la història clínica electrònica.

És interessant ressaltar que la iniciativa parteix de l'Àrea de Tumors Digestius del Servei d'Oncologia Mèdica de la Fundació Jiménez Díaz, la cap de la qual associada i coordinadora és la doctora Cristina Caramés. Però neix després dels suggeriments d'un grup de pacients que van manifestar als professionals la influència que tenia a la vida tot el temps que passaven a l'hospital.

El projecte arrenca el 2019, per millorar la vida dels més de 4.000 pacients amb càncer que cada any atén la Fundació Jiménez Díaz. Però, a més, compta amb l'impuls de la Unitat d'Innovació Clínica i Organitzativa (UICO) dels Hospitals de Quirónsalud, són quatre en total, que estan integrats a la xarxa pública madrilenya (SERMAS).

Doble reconeixement del New England Journal of Medicine

Un dels darrers i més importants reconeixements a aquest projecte s'ha produït aquest any, per part del New England Journal of Medicine (NEJM). NEJM Group forma part de la Societat Mèdica de Massachusetts i publica la prestigiosa revista científica NEJM Catalyst.

Aquesta publicació ha destacat a la portada el projecte HOPE, reconeixent els èxits obtinguts, tant millorant l'assistència del pacient oncològic, com en els resultats dels tractaments. Una de les fites del projecte és, serveixi com a exemple, haver reduït els ingressos hospitalaris per toxicitat greu del tractament en un 25%. A més de la reducció en els temps d'espera i la càrrega administrativa que ja s'han comentat.

El títol de l'article és molt clar: Projecte HOPE: Millorant l'experiència del pacient amb càncer i els seus resultats clínics gràcies a una unitat de pràctica integrada i la transformació digital.

L'article el signen diversos especialistes del Servei d'Oncologia de la Fundació Jiménez Díaz, així com del Servei de Farmàcia Hospitalària i de l'Hospital de Dia. responsable del projecte. Però són la representació d'un ampli equip multidisciplinari que inclou tots els professionals que atenen els pacients amb càncer.

Com a claus de l'èxit es defineixen quatre pilars: l'estructuració en la recollida de dades clíniques, l'obtenció de resultats d'anàlisi de sang en menys de cinc minuts, automatització del procés per unificar quatre cites en una i la integració del Portal del Pacient amb la HCE, la història clínica electrònica. A més, el pacient pot estar en contacte permanent des del seu domicili a través del diàleg web i l'assistent virtual (xat-box) les 24 hores del dia, cosa que augmenta la seguretat i eficàcia del tractament, la millora en salut i qualitat de vida . L'experiència i satisfacció dels pacients, analitzades a través de l'NPS (Net Promotor Score, eina que indica la satisfacció del pacient mesurant la seva predisposició a recomanar un servei després d'haver-hi atès Hospital de Dia) ha passat del 75 al 95% de pacients que recomanarien aquest servei, destacant com a aspectes més ben valorats la disminució dels temps d'espera i dels desplaçaments, l'accés instantani al seu equip assistencial a través del Portal del Pacient i una atenció més centrada en aquests.