El dimecres 20 d’abril va passar quelcom que moltes persones desitjaven que succeís des de feia temps: l’ús de la mascareta deixava de ser obligatori en espais interiors, després que el dia anterior, el dimarts 19, el Consell de Ministres aprovés un Reial decret que així ho establia.
Era una bona notícia, a priori. Després de més de set-cents dies, podíem –i podem– veure’ns les cares en espais interiors, excepte en hospitals, centres de salut i de transfusió de sang, farmàcies i transports públics. També en alguns negocis o establiments els treballadors l’han de dur posada, si és que així ho requereix la direcció de l’empresa.
En qualsevol cas, la retirada de l’obligatorietat de les mascaretes no ens ha de fer oblidar que la Covid encara ronda entre nosaltres. Ara bé, la veritat és que ha causat una sensació general d’alliberació. És cert que la primera vegada que es va permetre no dur-la al carrer, el juliol de 2021, la sensació de llibertat fou encara més gran, però ara, que per primer cop en dos anys no l’hem de dur gairebé en cap espai, com ho ha viscut la població? Ha baixat el nombre de vendes de les mascaretes? La gent continua sent reticent a treure-se-la? Busquem respostes per a aquestes preguntes.
La venda decreix, però no s’atura
Tot i que sembla que la pandèmia va perdent força, la venda de mascaretes, tot i que ha decaigut, no s’ha aturat, ni de bon tros. «Hem notat una baixada en la venda de mascaretes, encara que n’hem continuat venent. Hi ha hagut una baixada respecte al 2020 i el 2021, i fins i tot al gener, però la venda no ha parat», explica Marta Genís, titular de la Farmàcia Genís de Figueres.
En aquesta línia, Genís detalla que els compradors de mascaretes dels darrers temps són gent de tota mena, no tenen un perfil concret. «Poden ser dones embarassades, població de risc, asmàtics, persones que no han passat la Covid-19, gent gran, persones amb problemes respiratoris, etcètera».
Reticents a treure’s la mascareta
Si passegem pel carrer, trobem encara força gent que duu mascareta. El mateix passa si entrem en una botiga o anem al mercat. I és que tot i que ja no cal portar-la, encara hi ha persones que, per iniciativa pròpia, prefereixen dur-la, sobretot en grans aglomeracions o en espais tancats molt petits. «Em sento més segura així quan vaig a comprar, per exemple. Tot i que sembla que la situació millora, em fa por contagiar-me», comenta la Roser, una veïna de Figueres. En canvi, el seu marit, en Manel, diu que prefereix no dur-la, i explica que «he vist bastants persones que encara la duen, però m’he fixat que des del dimecres 20 d’abril fins ara, cada vegada n’hi ha menys que la porten».
En aquesta línia, la farmacèutica Marta Genís manifesta que «crec que al principi hi haurà gent que es mostrarà reticent. Fins ara hem estat molt conscients que hem de dur la mascareta en espais tancats, i tot i que ara ja no és obligatòria, molta gent se sent desprotegida si se la treu». Tot i això, Genís apunta que al final, la pandèmia serà com una epidèmia de grip controlable, i la majoria de les persones s’acabaran traient la mascareta en espais interiors. «No serà ara de forma immediata, però voluntàriament la gent se la traurà, de la mateixa manera que gran part de la població mai s’ha posat una mascareta per protegir-se de la grip», comenta.
Anar al dentista, entre la prudència i la necessitat
El fet d’haver portat mascareta tant de temps ens pot fer pensar que algunes persones poden haver descuidat la seva higiene bucal tot pensant: «tampoc se’m veuran les dents». Ara bé, la realitat és una altra. «No ens hem trobat amb cap cas d’aquesta mena», explica Carla Muñoz, auxiliar de dentista de la Clínica Dental Pifarré de l’Escala.
Ara bé, el cert és que, sobretot al principi, molta gent es mostrava reticent a assistir a les clíniques dentals per aquest motiu. «El fet de venir a la clínica i haver de treure’s la mascareta, hi havia persones a les quals els causava por», detalla Muñoz. Afegeix: «Alguns pacients han vingut a l’últim moment, i ens explicaven que haurien d’haver vingut abans, però que no ho han fet per por a contagiar-se». En aquest sentit, Carla Muñoz detalla també que «al principi, fèiem moltes urgències. La gent venia només quan era imprescindible». Malgrat tot, ara ja s’ha recuperat la normalitat, i tot i que a les clíniques encara s’ha de dur mascareta, ja es realitzen tractaments de tota mena.
La retirada de les mascaretes a l’escola, una demanda incessant del col·lectiu
Un dels espais considerats més segurs pel que fa als contagis de Covid són les escoles. Tot i això, no ha estat fins ara que alumnes i professors han pogut fer classe sense mascareta. Això ha causat alguns problemes, sobretot per oferir un ensenyament total i complet. «A la docència, una de les premisses bàsiques és l’expressió facial. Sobretot en nens petits, la gestualitat de la cara, les expressions, són molt importants. El fet d’haver portat mascareta tant de temps ha fet que moltes d’aquestes connotacions s’hagin perdut», explica Rosa Maria Moret, directora i mestra de l’escola del Far d’Empordà.
El fet de no haver de dur la mascareta als centres educatius resulta alliberador per als docents i alumnes
Tanmateix, la mestra considera que, als centres educatius, la mascareta s’hauria d’haver retirat abans. «Moltes vegades les escoles hem estat un punt de referència. Deien: ‘els nens contagien molt, fem això. Ara no contagien, fem allò’», detalla, i afegeix: «Potser ha estat dels àmbits on menys contagis hi ha hagut. Potser hauríem d’haver estat els primers de no dur la mascareta. No és el mateix que la porti un adult, que la porti un nen de sis o set anys». En aquesta línia, Moret considera que el fet d’haver dut la mascareta a les escoles ha estat feixuc, també pel component social que ha restat el fet d’anar amb la cara tapada.
No tots els alumnes se la treuen
Si hi ha adults que, per la raó que sigui, volen seguir portant la mascareta, a les escoles també hi ha infants que tampoc no se la volen treure. «Això és un fet molt significatiu. No són gaires, i segurament d’aquí a uns dies ja no la duran, però no se la treuen perquè diuen que estan més còmodes portant-la posada», diu Moret. A més, les causes són diverses: «Hi ha nens que, per vergonya o perquè se senten còmodes i protegits, no se la treuen. També és cert que han estat alliçonats des de casa i per la societat en general que el fet de portar-la és una mesura de prevenció, i això per molts nens, cala molt fort», detalla la mestra.
En qualsevol cas, Rosa Maria Moret opina que, igual que l’adaptació al fet d’haver-la de dur va ser ràpida, també ho serà la desadaptació. «Penso que els dos conceptes van lligats. Els humans tenim capacitat de resiliència, d’adaptar-nos al que ens toqui».
Tanmateix, Moret creu que la retirada de les mascaretes pot ser considerada una alliberació social, sobretot pel que comporta, com el retrobament entre grups als patis escolars.
