Esclaus dels mòbils a l’escola... i arreu

A les escoles, mòbils sí o mòbils no? Aquesta és la qüestió. Un debat candent i que confronta opinions diverses. Òbviament, la prohibició del seu ús és, a priori, favorable: evitaria que els alumnes es distraguessin a les aules. Però, i fora dels centres? Perquè el problema va més enllà. Ens hem convertit en esclaus de les pantalles. I no només els nens i joves, tots ho som, en certa manera.

No obstant això, som una societat hipòcrita, i, com a tal, trobem alarmant que els infants visquin la vida a través d’una pantalla, però no que ho fem els adults; i ens hauria d’alertar. Segons Electronics Hub, portal especialitzat en dades de consum digital, a Espanya, de mitjana, passem prop de sis hores al dia consultant el mòbil. A la feina, prenent un cafè... Vivim en un món on impera la nomofòbia, la fòbia a l’absència del mòbil. Un món on trobem «normal» que nosaltres estiguem amorrats a les pantalles una quarta part del dia, però no ens sembla bé que ho facin els nens i adolescents que, al cap i a la fi, copien el comportament dels adults. Ara bé, no ens agrada, però tampoc posem fre. Ho demostra un estudi elaborat per investigadors de la UdG i de la UOC, on es constata que el 60% dels joves d’entre 12 i 18 anys no tenen normes a casa per a l’ús de les pantalles.

Malgrat tot, la inserció de la tecnologia a la societat pot ser positiva, un ajut. Però ens hem passat de frenada. Fins fa poc, semblava una bona pensada introduir dispositius electrònics als centres educatius. Cal recordar que la Generalitat, a principis de la dècada passada, va implantar l’ús de portàtils a les aules com a eina de reforç. Però ara, potser un pèl tard, veiem que el que semblava un suport, s’ha transformat en un enemic i que cal buscar solucions. Però solucions reals, i no a mig gas com és el cas del procés participatiu que el Consell Escolar de Catalunya ha engegat recentment per crear un document amb recomanacions per regular l’ús dels mòbils als centres. És una bona iniciativa, però no deixa de ser una proposta intermèdia entre la prohibició per llei que reclamen els docents i la creació d’un reglament propi a cada centre que proposa Educació. En qualsevol cas, el debat ha d’anar al moll de l’os i, sobretot, no perdre de vista que vivim en una societat que incentiva un ús desmesurat de les tecnologies perquè, en definitiva, no deixen de ser un negoci. Podem lluitar contra això?

El 60% dels adolescents no tenen normes a casa per a l'ús de les pantalles

Subscriu-te per seguir llegint