El 60% dels adolescents no tenen normes a casa per a l'ús de les pantalles

Tens algun tipus de norma a casa a l’hora d’utilitzar el mòbil, l’ordinador, la tauleta o els videojocs?». Una investigadora universitària va llançar aquesta pregunta a gairebé mil estudiants de 12 a 18 anys de sis centres educatius públics i privats de municipis de l’Alt Empordà. Hi havia només dues opcions per respondre: sí o no. Més de la meitat, el 60%, va contestar que no. Aquesta realitat -extrapolable a la resta d’Espanya- demostra que pares i mares estan donant l’esquena a una regla bàsica de l’educació, també de l’educació digital: l’establiment de límits.

«És sorprenent que les famílies no estableixin normes per a l’ús dels dispositius digitals. L’absència de pautes clares augmenta el factor de risc d’un ús excessiu de la tecnologia. Sembla que tot el debat se centra en l’edat a què li donem als nostres fills el primer mòbil. Una vegada entregat, és com si el problema desaparegués. No obstant, la clau de l’educació és prevenir, no només actuar quan el conflicte esclata», explica Merche Martín Perpiñá, psicòloga sanitària i professora de Psicologia i de la Universitat de Girona (UdG) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

La dada -obtinguda per la docent quan estava fent la tesi doctoral (2019)- forma part d’un estudi firmat per Martín Perpiñá i altres professors de la UOC i la UdG sobre l’ús de la tecnologia i els efectes del ‘multitasking’ (multitasca) en els adolescents i que acaba de ser publicat a la revista científica ‘Journal of Family Issues’. La investigació revela que la meitat dels adolescents contesten missatges de mòbil quan estan estudiant o fent els deures. Només un 10% asseguren no fer-ho mai.

«Les activitats acadèmiques requereixen atenció plena. Si no la tens a causa del ‘multitasking’ (fer diverses coses alhora), el resultat és que retens pitjor la informació, necessites més temps per aprendre i, a més, és molt probable que cometis errors», explica la psicòloga, que posa un exemple gràfic: «Al teu cap li passa el mateix que a l’ordinador quan obres moltíssimes finestres: que col·lapsa».

L’estudi conclou que els alumnes i alumnes que solen fer més ‘multitasking’ tenen pitjors resultats acadèmics. «Com més se sotmeti a un cervell en procés de desenvolupament (el cas dels nens i adolescents) a la multitasca, més permeable serà a la distracció. Com més coses faci alhora, menys rendirà, menys aprendrà i menys memoritzarà», explica el doctor en Neurociència Michel Desmurget en el seu assaig ‘La fàbrica de cretins digitals. Els perills de les pantalles per als nostres fills’.

L’estudi de la UOC i la UdG revela que el 38,3% dels enquestats reconeixen que utilitzen el mòbil contínuament en la seva vida diària. En ple debat sobre l’edat a què donem als nostres fills el seu primer mòbil (set de cada deu nens d’entre 10 i 15 anys tenen telèfon propi, segons l’INE), Martín Perpiñá insisteix que no té sentit entregar un smartphone als 6, 7 o 8 anys. No obstant, prohibir-ho fins als 16 li sembla «utòpic».

«Crec que la prohibició no és la solució. En una classe d’ESO si tots els xavals parlen i queden per WhatsApp, el que no tingui aquesta aplicació se sentirà aïllat. A més, per què pensem que l’ús que en farà el nostre fill serà responsable a partir dels 16 anys?», es pregunta. «Les drogues són dolentes i els joves n’han de fugir. D’aquí, la seva prohibició total. Però el mòbil no és una cosa dolenta ‘per se’. El que sí que cal fer és ensenyar i acompanyar», conclou l’experta, que treballa en un centre de psicologia infantojuvenil.

Acostumada a tractar en consulta adolescents, la coautora de l’estudi recorda que els xavals solen saltar-se les normes, especialment les que no entenen i les que són imposades en lloc de negociades i consensuades. Per això la seva investigació reclama una «mediació activa». És a dir, els pares i mares han «d’acompanyar» en lloc de prohibir. «Es tracta de parlar i d’establir confiança i canals de comunicació. Cal negociar i arribar a acords, no imposar», conclou.

La ‘dieta digital’,

L’estudi destaca les bondats de la ‘dieta digital’, que pot passar per marcar límits horaris i espacials en l’ús de les pantalles. «Mai s’han d’establir enmig d’un conflicte o discussió, sinó en espais serens de conversa i mai culpant l’adolescent», ressalta la psicòloga, que aposta per dues normes bàsiques: fixar un temps per a l’ús recreatiu de la tecnologia i establir espais físics lliures de connexió. Per exemple, el sopar. Menjar i parlar en família, de fet, està relacionat amb millors resultats acadèmics.

«Si estic estudiant i miro els missatges de WhatsApp contínuament, tinc una atenció parcial en cada cosa. Això pot afectar el temps que trigo a estudiar i fer-me cometre errors, perquè no estic plenament concentrada. D’altra banda, tothom fa media multitasking, i quan aquests infants i adolescents arribin a la vida adulta i tinguin una feina, se’ls requerirà fer-ne. Però han de ser capaços de posar el mòbil en silenci i deixar-lo de banda en la seva estona d’estudi. Es tracta de trobar l’equilibri entre les oportunitats de les tecnologies i la consciència que cal posar-hi», comenta Martin en aquest sentit.

Entre els múltiples resultats numèrics que aporta aquesta investigació, en destaquen les dades següents: un 46,9% d’adolescents diuen que a casa hi ha entre quatre i cinc telèfons mòbils; un 34,7% tenen dos o tres aparells de videojocs; més de la meitat tenen dos o tres ordinadors a casa i dues o tres televisions. A més, un 38,3 % reconeixen que fan servir el mòbil contínuament.

Alhora, l’estudi relaciona una elevada quantitat de dispositius a casa amb un major ús. En aquest sentit, l’experta de la UOC apunta: «Malgrat que no hi ha receptes màgiques, tinguem en compte que, si tenim una tele a cada habitació, fomentem que cadascú miri el que vulgui i quan vulgui. Si només en tenim una en un espai compartit, passarem més estones junts i haurem de negociar què mirem.»

El divulgador Daniel Hidalgo recorda que com més aviat s’inicia un nen en l’ús de les tecnologies més susceptible és de convertir-se en un usuari compulsiu. De fet, els directius de les grans tecnològiques posen límits molt clars als seus propis fills. «Al dormitori, la tecnologia està prohibida. Les normes són més restrictives de dilluns a divendres i menys el cap de setmana. També hi ha límits d’edat. Els més petits hi tenen completament vetat l’accés i els menors de 10 anys el tenen molt limitat. Una altra norma és el del tipus d’activitat. Es fomenten els usos més creatius en detriment de, per exemple, la reproducció de vídeos de YouTube», explica en l’assaig ‘Anestesiats. La humanitat sota l’imperi de la tecnologia.

«El mòbil hauria d’estar prohibit fins als setze anys»

El psicòleg clínic Francisco Villar, especialista en conducta suïcida en adolescents, defensa que «el mòbil hauria fins i tot prohibit fins als 16 anys per evitar els perjudicis que xarxes socials i altres continguts poden provocar en els menors» i està convençut que la regulació per part de l’administració acabarà arribant. Villar acaba de publicar el llibre «Cómo las pantallas devoran a nuestros hijos» (Herder Editorial), una obra en què repassa la seva experiència de 10 anys al capdavant del Programa d’Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Milers de famílies es mobilitzen per retardar l’edat d’accés al primer telèfon intel·ligent

Algunes famílies i professors de Barcelona van iniciar la setmana passada un grup per a «frenar la normalització» de lliurar un telèfon mòbil intel·ligent als nens en complir 12 anys, coincidint amb l’entrada als instituts, i posposar-la fins als 16. En poques hores, el grup de WhatsApp que van crear va quedar col·lapsat, però arreu de Catalunya han sorgit iniciatives similars que s’organitzen a través de canals de Telegram.

Elisabeth García Permanyer, promotora del grup inicial, explica a EFE la importància d’aquesta iniciativa perquè els nens no disposin de mòbils fins a una etapa més madura en la qual estiguin «més preparats».

Mare de tres fills, de 7, 9 i 10 anys, la dona comenta que la idea de crear el grup va sorgir després d’escoltar, mentre els nens jugaven al parc, la inquietud d’altres mamàs que havien decidit donar el telèfon mòbil als seus fills als 12 anys «per a evitar que fossin els desgraciats de la classe».

«No és possible que hàgim normalitzat que un nen de 12 anys hagi de tenir un telèfon mòbil» perquè «els especialistes estan dient que el seu cervell no està preparat per a gestionar el que suposa l’accés a internet» i quan el que ha de fer és «jugar, córrer, saltar i comunicar-se d’una manera natural amb els seus amics», diu aquesta mare.

Per això, ha proposat que entre els 12 i els 16 anys les accions s’encaminin a «educar en l’ús de la tecnologia mòbil i els seus riscos als nens». 

Elvi Marbre, una de les impulsores d’una plataforma similar nascuda a Sabadell i que en la seva àrea d’influència també reuneix centenars de famílies per a conscienciar als pares sobre els riscos de l’ús de pantalles a edats primerenques, x’expressa en la mateixa línia i aposta per incidir políticament en la seva regulació.

«Fa falta més conscienciació a les famílies», que «no són culpables» de no conèixer els riscos que implica l’ús dels mòbils en nens i «necessiten ajuda», afirma Marbre.

Per això, ha dit que hauria de ser la conselleria d’Educació, «prohibint l’entrada total de mòbils en els col·legis en primària i secundària», la que «no validés el seu ús» i d’aquesta manera «ajudés a les famílies», que «moltes vegades compren el mòbil per la influència del grup».

Així mateix, ha proposat que la conselleria de Salut, des de pediatria, igual que orienta sobre pautes d’alimentació en el creixement i del nociu d’hàbits com fumar davant els nens, ho faci sobre els problemes que suposa l’ús de pantalles per a una ment en desenvolupament.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info

Subscriu-te per seguir llegint