L’ús social del català

L'any 1990, Modest Prats, August Rafanell i Albert Rossich varen publicar el llibre titulat El futur de la llengua catalana, i, en aquell moment ja pronosticaven que, si no s'hi posava remei, el català podria tardar uns cinquanta anys a desaparèixer, ja que els joves dels anys 80, tot i haver estat escolaritzats en català, molts no sabien ni expressar-se en aquesta llengua, i els catalanoparlants es passaven al castellà.

Trenta-tres anys després la situació no ha millorat, al contrari. La immigració –no només de la resta de l'estat espanyol, sinó també de l'Amèrica del Sud, països àrabs, africans i de la resta d'Europa– i l'aparició del ciberespai global, la irrupció de les tecnologies de la informació i les xarxes socials en la vida quotidiana han capgirat completament el procés precari de recuperació de la llengua iniciat a la dècada dels 80 del segle passat.

El català s'ensenya a l'escola, però als passadissos i al pati, la llengua d'ús és el castellà. Podríem haver entrat en un procés de llatinització –s'estudia la llengua, però no es parla–. En sociolingüística, s'ha estudiat que la desaparició d'una llengua sempre comença des de la perifèria i es va reduint cada vegada més fins a ser substituïda per la llengua dominant, el francès en el cas de la Catalunya Nord, l’italià a l’Alguer i el castellà en el conjunt de territoris de llengua catalana de l'estat espanyol.

Però potser encara hi ha un petit bri d'esperança. Des del País Valencià i les Illes Balears, sembla que, malgrat l'oposició dels polítics, hi ha intents de defensar el català, però potser el vent vindrà del nord. En una entrevista a Vilaweb, Guillem Nivet, president de l'associació la Bressola, afirma que ara a la Catalunya Nord parlar català és vist com una cosa de prestigi i guanya una mica d'espai entre els joves, però la llengua al nord continua molt malament. Aquest dissabte passat, Diada de la Catalunya Nord, s'ha reivindicat l'ús del català a tot arreu. Volen promoure l'ús social i la transmissió del català en tots els aspectes de la vida, a l'espai públic i als mitjans de comunicació.

Com manifestava Rosario Palomino de No em canviïs la llengua a TV3, «el català se salvarà si els autòctons no canvien la llengua i els nouvinguts l'aprenen».

Subscriu-te per seguir llegint