Corrents migratoris

Amb aquest mateix títol l'últim dia d’octubre es va acabar una exposició de fotografies que l’Associació Amb les Teves Mans hem tingut a la sala d’exposicions de La Cate de Figueres. El dissabte 21, en Milton va fer una xerrada explicant, amb tota cruesa, casos ben concrets que hem pogut escoltar de les seves pròpies veus d’una quinzena de dones subsaharianes que finalment han estat acollides per l’Associació APISF al Marroc.

Aquesta mateixa exposició ha recorregut diversos llocs en els darrers mesos: Palafrugell, Vilajuïga... I continuarem fent-la a altres indrets del nostre Empordà.

Els corrents migratoris s'han donat sempre. Però ara s'estan incrementant a causa del canvi climàtic, de la fam i dels conflictes. La travessa del Mediterrani per la població migrant és plena de dificultats. Tots podem reconèixer que les xifres de morts al Mediterrani són esgarrifoses; i que sols en coneixem una mínima part. Hi ha dotzenes de xalupes que acaben engolides pel nostre Mediterrani; i, de fa un temps, per l’Atlàntic, en la travessa des de Mauritània o des del Sàhara en direcció a les illes Canàries.

Fa uns mesos, vaig poder assistir a una xerrada organitzada per Solidàries a Girona de l’Helena Maleno, periodista, activista, investigadora i escriptora espanyola, especialista en migració i tràfic de persones, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras. La seva llarga estada al Marroc li ha permès de conèixer l’activitat que porta a terme APISF, amb qui nosaltres tenim un conveni de cooperació.

I, tot i que la travessa dels mars o oceans és mortífera per a molts, us puc ben assegurar que encara ho és més la travessa del desert. A més de la presència cada vegada més important de Boko Haram i altres grups terroristes, hi ha comandos amb suport de Frontex (la policia europea de fronteres exteriors) que fan tot el possible per evitar que els immigrants subsaharians puguin arribar a fer la travessa del desert.

En el llibre de Kalilu Jammeh (El viatge de Kalilu) hi ha la referència que al seu costat, en les diverses travesses del desert, hi han mort cent setanta-cinc companys i companyes seus. En Kalilu va viure cinc anys entre nosaltres, després de fer divuit mil quilòmetres en divuit mesos, i ara ha fundat a Jirong (Gàmbia) en el seu poble, una fundació per acollir infants orfes, i està organitzant diversos projectes agrícoles per donar-los feina. També, amb ell, hi tenim un conveni de cooperació. Fa uns mesos li vam aconseguir els llits per l’orfenat.

Per als subsaharians, viure al Marroc tampoc no és gens fàcil; molts malviuen en els boscos de prop de les ciutats. Per a les dones subsaharianes i els seus fills, hi ha encara més problemes i violacions. La majoria viuen en els forets (boscos) de les muntanyes prop de les ciutats, en situacions molt desfavorables, amb risc de reiterades violacions.

En les visites a APISF de l’estiu de 2022, hem pogut visitar diferents pisos d’acollida amb grups de dones de diferents països de l'Àfrica negra, i hem conegut les seves històries i tragèdies. Aquell octubre de 2022 vam formalitzar un conveni de cooperació amb APISF i Sevilla Acoge per aportar ajuda material i econòmica per les despeses de manteniment i serveis d'aquests pisos i, en el possible, de nous llocs d'acollida. En aquesta acció, volem donar resposta als punts 1, 2, 3, 5, 10 i 16 dels objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

L'Associació Amb les teves mans, amb APISF i Sevilla acoge, tenim un projecte comú de pisos tutelats per acolliment de dones i nens i nenes, víctimes de violència de gènere. Aquests pisos estan ubicats a la zona nord-oest del Marroc (no podem donar la ubicació exacta per la mateixa seguretat de les usuàries).

L'acció consisteix a finançar el lloguer, serveis, personal d'atenció i la manutenció de les beneficiàries. Amb aquesta acció volem donar cobertura i protecció entre vuit i deu persones (mares i nenes) per pis.

Davant uns corrents migratoris imparables, amb centenars i centenars de morts al desert i al nostre Mediterrani, hem d’assumir que no podem crear un progrés i un desenvolupament real i durador, si no el plantegem de manera global. Sols així podrem fer front als grans reptes compartits que tenim plantejats, reptes que posen en escac el nostre model existencial.

Subscriu-te per seguir llegint