Opinió

Intel·ligència artificial

"Com diu el formador José Luis Izquierdo Martín, la IA és com un mirall: 'Si tires bestieses, et torna bestieses. Si preguntes amb intel·ligència, et respondrà de la mateixa manera'. Quina sort que encara tenim Intel·ligència Natural"

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

La vida és plena de paraules que es varen posar de moda d’un dia per un altre. Expressions que algú va utilitzar intel·ligentment i que després d’assolir l’impacte previst, molts varen decidir copiar. En són exemple resiliència, empoderament, comunitat, sostenibilitat, inclusivitat, consciència social o quilòmetre zero i altres tantes que en els últims anys, malgrat figurar als diccionaris, estaven infrautilitzades fins que han acabat arrelant i apareixent a tort i a dret.

Ara ja podeu apuntar la següent: intel·ligència artificial (IA). L’expressió ve de lluny, el científic John McCarthy va ser el primer a proposar el terme fa gairebé set dècades, encara que la paternitat s’atorga a Alan Turing que força abans havia conjecturat sobre màquines amb capacitat de raonament. D’uns anys cap aquí, i en especial des de l’aparició d’aplicacions com el ChatGPT, és quan molts de nosaltres hem tingut consciència del seu abast. La meva generació ha madurat contemplant com la IA es convertia en protagonista de pel·lícules de ciència-ficció, amb clàssics com 2001: Una odissea de l’Espai (1968), Blade Runner (1982) o Jo, Robot (2004). Històries, totes elles que ja abordaven d’una manera o d’una altra, les implicacions ètiques, morals o legals d’aquesta tecnologia. Un debat efervescent avui dia i que estic segur que es mantindrà obert durant molt de temps. Gairebé sense ser-ne conscients, ja són múltiples i diversos els usos que en fem a la nostra vida diària d’aquests sistemes que poden realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com l’aprenentatge, el raonament i la percepció.

Però encara té limitacions. Emporda.info publicava fa poc un article sobre què sabia la IA de la nostra comarca. Certament, donava molta informació correcta, però també patinava quan atorgava a Castelló d’Empúries una inexistent festa de l’Àliga o atribuïa a la gastronomia local, la coca de recapte. És allò que els estudiosos del tema en diuen al·lucinacions: si la IA no sap alguna cosa, puntada de peu i cap endavant. Molt humà.

És clar que aquesta tecnologia ha arribat per quedar-se i evolucionar o revolucionar. Però com diu el formador José Luis Izquierdo Martín, la IA és com un mirall: «Si tires bestieses, et torna bestieses. Si preguntes amb intel·ligència, et respondrà de la mateixa manera». Quina sort que encara tenim Intel·ligència Natural.

Subscriu-te per seguir llegint