Un papa exemplar

Fa pocs dies, el Papa de Roma, Francesc, va publicar una nova encíclica, per ser més precisos, una Exhortació apostòlica anomenada Laudate Deum que, de fet, és una continuació de la pròpiament Encíclica Laudato sí. Si aquesta Encíclica ja era per si mateixa, un autèntic tractat ambiental i d’alt nivell sobre la cura del medi ambient i el planeta, no té res a envejar als informes de Nacions Unides, en aquest cas, la profunditat de l’anàlisi, la crida a la responsabilitat i el detall dels problemes, hauria de posar en evidència moltes declaracions, conferències sobre el clima, manifestos, crides, etc., que es fan els darrers temps.

Vuit anys després de Laudato sí, que em va sorprendre insisteixo per l’alt nivell de la concreció, per més assessors científics que tingui el Papa, i per l’orientació que li donava i li dona, posant al centre de la problemàtica dos conceptes que mai haurien d’anar separats, com són els drets humans i el medi ambient, el Papa ens posa en alerta que no podem continuar com si no passés res i ens exhorta a reaccionar.

Fa esment als negacionistes, certament, però també, i això sembla que molts mitjans de comunicació no ho han sabut interpretar...o recollir, als retardistes, o sigui, als que minimitzen o retarden mesures a prendre. I en aquest sentit coincideix amb aquells que creiem que avui són molt més perillosos els retardistes, que els que neguen el canvi climàtic, ja que aquests, òbviament, no tenen altes responsabilitats institucionals. Sí que en tenen, i molta, els que estan davant de les institucions, governs, conselleries, alcaldies, universitats i mitjans de comunicació i no fan el que haurien de fer, limitant-se a fer declaracions, adhesions políticament correctes i lluir el pin dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). I, si no són pressionats, a mirar cap a una altra banda amb els compromisos que es desprenen d’estar des de fa quatre anys en emergència climàtica.

El Papa, per cert, no ens alerta, en primer lloc, de la desaparició d’espècies o de paisatges, que òbviament és un fet amb el canvi climàtic, ens exhorta en concret a posar al centre les persones (això que està tan de moda en els discursos polítics i que després, a escala ambiental i climàtica, queda en paper mullat, si no rebregat). Ens recorda, que els impactes del canvi climàtic avui perjudiquen de manera creixent les vides i famílies, en l’àmbit de la salut, les morts prematures, les fonts i els llocs de treball, l’accés als recursos, especialment l’alimentació (un exemple ben actual el tindríem en l’aigua i l’oli d’oliva, per la destrucció de collites i l’extrema sequera), l’habitatge i les migracions forçades.

El papa Francesc proposa formalment el candidat a nou bisbe de Girona

Subscriu-te per seguir llegint