L’envelliment actiu

La jubilació comporta el final de la vida laboral. Hi ha una classificació social entre les persones que treballen (treballadores) i les que no són laboralment actives (jubilades). Però això no vol dir que aquestes darreres no siguin socialment actives. Hi ha qui diu que una persona ja s’ha fet gran quan té 60 anys. El final de la vida laboral comporta deixar de fer tot allò que s’ha fet durant molts anys com una obligació o de bon grat, i que ha proporcionat un salari. I aquest punt final laboral pot representar una cosa bona o no, segons ho hagi viscut la persona que es jubila.

S’ha demostrat que portar una vida activa en la jubilació és molt important per a la salut física, emocional i mental. Per això l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al final de la dècada de 1990 va crear el terme envelliment actiu. L’any 2002, la mateixa OMS la defineix com ‘el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen’. Aquesta fou una aposta molt important i molt innovadora. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’adopta des de l’any 2002. La Unió Europea declara l’any 2012 com el de l’envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional, i en fa difusió a gran escala.

Aquest envelliment actiu està ideat per donar vida de qualitat als anys. Perquè ajuda a les persones grans a viure segons les seves necessitats, capacitats i aspiracions. Que puguin fer tot allò que desitjaven i no podien fer quan estaven actius laboralment. A escala personal es tracta de participar en l’àmbit familiar, en les comunitats socials i fer tasques tant físiques com mentals. També inclou activitats que estan destinades a la prevenció de malalties i de discapacitats, del seu desenvolupament i de l’endarreriment de la seva aparició. Vist així, tindria un vessant múltiple, el de la promoció de la salut, el de la prevenció de la malaltia, i serien també eines de tractament i de rehabilitació en el cas d’algunes malalties.

Per poder gaudir d’un envelliment actiu, hi ha una sèrie de recursos i actius que estan pensats per aconseguir aquesta finalitat. En formen part els casals i els espais de gent gran, que són espais de relació, de formació i aprenentatge amb participació, implicació i interacció per dur a terme també iniciatives proposades per a persones grans. També són recursos importants els centres cívics, les biblioteques, els museus i els horts urbans. Forma part d’aquest envelliment actiu la pràctica de l’esport, les excursions i les rutes. Les aules de formació permanents són espais de desenvolupament personal, cultural i social destinades a aquesta finalitat. La formació és en forma de cursos o conferències, de temes molt variats, com és variat el públic que hi assisteix. Poden ser de geografia, història o art. També són recursos la música, els viatges o aprendre noves tecnologies.

Mirat amb visió panoràmica, disposem de recursos perquè tothom pugui envellir de forma activa, millorant la seva qualitat de vida, i també assolint un veritable compromís social mentre ho fa. Viure més anys, s’està transformant a gaudir de la vida d’una manera més plena i sana, gràcies a aquest envelliment actiu.

Subscriu-te per seguir llegint