Tramuntanades

Detonant

"Un detonant és una circumstància, a la que sovint no s’hi dona importància, però que desencadena l’inici d’una situació no desitjada, i sovint això passa quan s’està fermament ancorat en un funcionament de rutina, sigui física o de costums. Entenc que això és el que ha passat amb el ja famós cas del petó robat"

El polèmic petó de Rubiales a Jennifer Hermoso.

El polèmic petó de Rubiales a Jennifer Hermoso. / RTVE

Maria Crehuet

Maria Crehuet

La realitat és imprevisible. Encara que no ens ho sembli, no tenim control sobre el que ens pot passar, però si que tenim la possibilitat de controlar la nostra resposta davant del què ens toqui viure tot aprenent a surfejar per sobre les onades emocionals.

La rutina diària és previsible, ho sabem, però qualsevol cosa pot trencar-la i convertir la situació en una circumstància sobtada, imprevisible i potser no volguda... llavors, com reaccionem? A vegades allò imprevist ve de fora de nosaltres, però a vegades resulta ser alguna cosa que roman en el subconscient personal o col·lectiu i aprofita un detonant inesperat per explotar. Sabem que haver-se guardat respostes necessàries davant d’actituds no volgudes, pot suposar l’esclat de tot allò acumulat de la manera menys raonable i en el moment més inoportú. Per això es diu que és sa i necessari parlar, explicar, dir tot allò que no ens agrada, que ens ofèn, que ens incomoda. Però a vegades fa falta un petit detonant perquè aflori tot un iceberg submergit. Un detonant és una circumstància, a la que sovint no s’hi dona importància, però que desencadena l’inici d’una situació no desitjada, i sovint això passa quan s’està fermament ancorat en un funcionament de rutina, sigui física o de costums. Entenc que això és el que ha passat amb el ja famós cas del petó robat. No és el petó en sí –que també- si no tot l’iceberg que està submergit i que de sobte veiem gràcies a aquest detonant. I el que veiem és un sistema de poder basat en el diner per una banda i en el masclisme per l’altra. Un sistema que es creu intocable i on tots els membres es recolzen, els uns als altres, per tal de salvar el seu estatus i els seus diners.

Aquest és un sistema que, poc o molt, ha existit sempre. Ja diuen que el poder corromp, i sovint s’accedeix al poder gràcies als diners, que diria que es el que, de veritat, motiva la corrupció. Per això, quan surten a la llum les xifres que s’embutxaquen tots aquests personatges, s’entenen moltes coses: es creuen intocables. Pura màfia que compra servituds...

No sé si el detonant que ha desencadenat aquest «culebrón» aconseguirà de veritat fer neteja d’aquest sistema, i a la vegada pot netejar també altres estadis que no difereixen gaire o gens. Mai un petó robat hauria aconseguit desmantellar tanta brutícia!

Subscriu-te per seguir llegint