Rere les xarxes

Fa relativament pocs anys, el 2019 crec, sortia al mercat el llibre de l’escriptor britànic Matt Haig sota el títol Apunts per a un planeta estressat, publicat per Destino, si no vaig errat. Aquest autor és un «supervendes», especialitzat en assaig i novel·la fantàstica. Una de les cites de Haig, que es va reproduir en un article del periodista Màrius Carol és «les xarxes socials són com una barra de bar a les tres de la matinada, quan els teus amics ja han marxat a casa».

Tota una imatge; en certa ocasió, li vaig llegir a un periodista gironí una definició curiosa sobre una xarxa en qüestió (Twitter o X) que l’anomenava «la claveguera del pensament»; i el mateix Haig considera que aquesta aplicació es va dissenyar per al conflicte. Sincerament, em sembla una mica injust perquè les xarxes –de les quals he parlat en altres ocasions–, no són així, sinó que ho són els seus usuaris, responsables que al capdavall els hi donin perspectiva i imatge negativa.

Això ha provocat que un cert sector de la societat, sobretot el més jove, però també qui posa en valor el seu temps, comenci a desprendre’s del que s’acaba convertint en un pes innecessari per la vida real; no abandonen les xarxes, sinó només determinades xarxes. Molta gent no vol, ni té perquè, estar veient la vida agra i intranscendent d’altri, i és força comprensible. També, hi ha qui utilitza les xarxes per mostrar una vida meravellosa, feliç, fantàstica, però que es troba força lluny de la realitat, i aquests sí que tenen cada vegada més predicament: la falsa felicitat.

Alguns sociòlegs afirmen que rere les xarxes hi ha impotència, mediocritat, amargor, rutina i infelicitat; no sé si això és tan frustrant, sospito que no, tot i que, com a tot arreu, hi ha de tot. El que potser sí que caldria, és fer un ús ponderat de les xarxes, deixar de ser-ne dependent i intentar veure el món, com es feia abans, des dels nostres propis ulls perquè segur que el gaudirem més, encara que els nostres suposats amics virtuals ens vegin una mica menys.