Sortir a passeig

Passant per l’ombra faig un volt de mitja tarda. De tant en tant, m’agrada fer un tomb per una zona concreta del municipi. Sortint de la muralla, començo pel carrer Climent, plaça Curtidors, baixo cap al passeig, plaça de la Moneda, la zona dels carrers de l’antic Call, carrer Carbonar. També m’agrada veure la Catedral, la Llotja, les cases Ametlla i Fages, la Casa Gran, passo pel pont de la Mercè, giro aigües avall cap al Rec del Molí i veig els horts, la Farinera i el Rentador. Durant l’itinerari sovint observo els detalls que el passat ens ha deixat a les façanes de les cases. En moltes ocasions són instruments que han caigut en dessús i altres han passat a ser ornamentals, però encara hi són. Començo per la gatera, aquell forat rodó del portal per on el gat de casa entrava i sortia a plaer. Aquell animaló controlava els ratolins que hi feien estada. Abans les golfes, s’utilitzaven per a guardar i assecar tota mena de gra i ja se sap, on hi ha gra hi ha rates.

Per pujar els coves plens de blat a dalt de tot es feia servir la cúrria que girava estirant una corda a força de braços. Encara avui en podem trobar unes quantes. Fins no fa pas massa, a la planta baixa de la gran majoria de cases hi havia conills, gallines i algun porc per a l’autoconsum. També s’hi tancava l’egua o el matxo que transportaven del camp a casa els cereals abans esmentats. Mentre descarregaven, els lligaven en una argolla de ferro collada a la paret. D’aquestes, encara també n’hi ha unes quantes. Si aixequeu la vista, a l’alçada d’alguna finestra hi sobresurt un tall de pedra de pissarra, que a l’hivern s’usava com a nevera. Només en queden dues o tres. A les cantonades d’algun carrer estret també hi ha pedres a banda i banda de terra per protegir els cops o els fregaments de carros i cotxes. Però a mi el que m’agrada més és un tipus de balconet, n’hi ha pocs, però encara se’n conserva algun, amb la barana molt baixa i anomenat catxapits. A part de tot això les façanes de Castelló, estan plenes de llindes de porta i portals amb inscripcions, missatges, dates, números, escuts, creus, flors i tota mena d’arquitectura ornamental, també hi ha fornícules amb sants i verges, fonts, abeuradors... Cap al tard, quan la temperatura és més baixa, us convido a fer-hi una passejada segur que si us hi fixeu bé encara descobrireu més coses.