Cinisme ambiental

Fa pocs dies, el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, feia unes contundents declaracions sobre el nivell d’inacció climàtica al qual estem arribant quan el context d’emergència climàtica, cada vegada més greu, encén totes les alarmes.

Se succeeixen els rècords de temperatures, anomalies, impactes i el que és més greu d’entrada en processos tipping point (punts d’inflexió, de no retorn) on l’efecte que produeixen significa entrar en terreny desconegut, i els estats i governs, sobretot els més contaminants, no acceleren en l’acció climàtica. Pot ser que el secretari general de Nacions Unides hagi de fer menys declaracions i actuar, començant a utilitzar mecanismes jurídics de denúncia davant el Tribunal Penal Internacional, contra tots aquells països que més sords estiguin davant una realitat que ja no resulta aliena a ningú. Cal que sigui Nacions Unides, agències humanitàries internacionals i ONG de solvent prestigi, aquelles que encapçalin actuacions de justícia climàtica de forma immediata, abans que es comencin a produir per la suma d’inacció climàtica (manca de polítiques de mitigació i molt més encara d’adaptació) i d’absència de justícia climàtica, accions o moviments radicals que puguin prendre forma violenta.

Comença a ser un autèntic escàndol la desproporció entre informació sobre el que està passant a escala climàtica i la inacció climàtica. Catastrofisme i inacció són la benzina perfecta que explica la manca de resposta per part de la població exigint, als seus representants polítics, mesures urgents ja, per fer front al que ens ve damunt i al que ja tenim damunt, fins i tot a escala lúdica, ara que el recurs als banys de mar, pot estar fins i tot amenaçat. Manola Brunet, científica catalana amb càrrec de responsabilitat climàtica a l’OMS, ho apuntava fa pocs dies «el mes d’agost, l’aigua de mar estarà tan feta una sopa, que no ens vindrà de gust». Si els banys de mar, que, per cert, alguns ajuntaments els utilitzen, sense dir-ho, com a refugis climàtics, per no haver de fer despesa en protecció de la salut pública, no els podem gaudir per una mar massa escalfada, què serà del nivell de morbiditat i mortalitat que ja ha crescut al nostre entorn.

El nivell d’inacció de les nostres institucions, barrejat amb molt rentat de verd i màrqueting sostenible, està provocant un nivell de desafecció, incredulitat, impotència i distanciament, que la població, fins i tot la «sensibilitzada» (la conscienciada i activa està atònita i irritada), està ja d’esquena per pròpia salut mental d’aquest cinisme ambiental. Cinisme perquè ja els va bé que la gent estigui passiva.